Dit això, crec que Zapatero s’ha equivocat, i aquest dilluns ho ha reconegut al Congrés. Va ser massa optimista, ha dit. Jo diria que va ser massa flower power i, a més, que ha estat un autèntic covard. Em sap greu veure com el president espanyol decep en les grans ocasions. Va decebre amb l’Estatut català i ara ha decebut amb el procés de pau basc. Li falta valentia, davant de les grans qüestions pendents. No és ni el federal que ens havien promès ni està aprofitant la inesperada victòria del 14-M per allunyar el PP de les proximitats de La Moncloa.
Més aviat el contrari. Ara Rajoy, l’intractable Rajoy, és més a prop de La Moncloa que mai. L’estratègia deslleial i partidista del PP li funciona demoscòpicament, i la dreta mediàtica està eufòrica. Llavors es permeten mostrar la cara més dura del conservadurisme espanyol al Congrés. Cuanto peor, mejor. I quan veus això, aquesta bipolarització a l’Estat se’m divideix el cor i el cap i no sé què pensar. Per un costat, més val Zapatero conegut que Rajoy per conèixer. El mal menor. Per l’altre, Zapatero ens ha enganyat als catalans i s’ha pensat que amb quatre parauletes (no ha apropat ni un sol pres basc, tampoc no ha deixat sortir De Juana, per posar dos exemples) podria tractar els bascos com a nosaltres.
L’espectacle d’aquest dilluns al Congrés, la utilització de les manifestacions -per activa o per passiva-, la batalla mediàtica i la intoxicació informativa em fan basarda. Em cansen. Prefereixo mirar-m’ho amb una gran distància, sabent que poca cosa hi pots fer més enllà de mostrar-te desacomplexadament demòcrata, i això també vol dir profundament respectuós amb els pobles, les nacions i la seva lliure voluntat. Una voluntat política que, per desgràcia, no poden exercir sense (i per) les interferències del terror.
Amb aquest regust amarg us convido a remenar i triar entre les moltes anotacions que he anat trobant pels blocs polítics estatals, amb especial incidència en els catalans. Trobareu de tot i força. Vosaltres mateixos.
Recull cap de setmana:
–Miquel Bofill, senador d’ERC: Esquerra participa a les manifestacions de Madrid i Bilbao per rebutjar l’atemptat d’ETA i recuperar el diàleg
–Anna Simó, exconsellera i diputada d’ERC al Parlament: A la ciutat llunyana
–Carles Soriano, tinent d’alcalde d’ERC a Sant Feliu de Llobregat: Prou terrorisme, donem una oportunitat a la pau
–Carme Porta, exdiputada d’ERC i càrrec acutal al Govern: Parlant la gent s’entén
–Dolors Camats, diputada d’ICV al Parlament: Sense unitat
–Iñaki Escudero, coordinador d’EUiA a Osona: Per la pau i el diàleg…
–Jordi Pedret, diputat del PSC al Congrés: Per la pau, la vida, la llibertat i contra el terrorisme
–José Rodríguez, militant del PSC i sindicalista de la UGT: El 13 de gener amb els manifestants per la pau
–Marc Vergés, militant de la JSC: Els extremistes no van a la manifestació
–Emiliano Jiménez (PP): Contra el PP, no contra ETA
–Josep Maria Terricabras, filòsof: El protagonisme d’ETA
–Martí Rosselló, escriptor: ETA, tanca el negoci d’una vegada!
–Lluís Foix, periodista: Más política y menos manifestaciones
–Marc Vidal: No a l’amnesia
–Josep Duran (PSC): La indignitat del PP!
–Carme Mas (PSC-CpC): Un clam de pau, un crit contra el terrorisme
–José Rodríguez (PSC): Felicitats madrilenys i bascos
–Manuel Mas, diputat del PSC al Congrés: Paisatge
–Ramon Bassas, tinent d’alcalde Mataró (PSC): Visca el PP
–Josep Burgaya, portaveu del PSC a Vic: ETA enterra a Barajas les expectatives de pau
–Juan Varela, periodista: Por la paz, divididos
–Iñaki Anasagasti, senador del PNB: Una manifestación triste
Recull dilluns i dimarts:
–Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró (PSC): Cascada de reaccions
–José Antonio Donaire (PSC): Todos menos tú
–Albert Balada (PSC): Gràcies José Luis
–Alfons Jiménez (PSC): ¿Les dues Espanyes?
–Jaume Pros, regidor PSC a Valls: Felicitats ZP
–Xavier Febrer (CpC): Només es mereixen menyspreu
–Toni Comín, diputat del PSC-CpC al Parlament: Comunicat de CpC
–Aleix Cardona (independent per ERC): Dues manifestacions per ofrenar noves glòries a España
–Jordi Garriga, dirigent d’ICV a Granollers: Fàstic i fàstig
–Emiliano Jiménez (PP): La pau com a tòtem
–Miguel Barrachina, diputat valencià del PP al Congrés: Magistal Rajoy
–Xavier Carro, diputat gallec del PSdG al Congrés: Infame Rajoy
–Enrique Castro (PSdG): El PP ha roto la unidad democrática contra el terrorismo
–José Blanco, secretari d’Organització del PSOE: Sobre el pleno
-Eduard Batlle, periodista d’El Punt: La negació de la política
–Nacho Escolar, periodista: Lo que Rajoy no dijo
–Lluís Foix, periodista de La Vanguardia: El debate de la confusión
–Marc Vidal, publicista: Semblances PP-Batasuna i Lleialtat perduda
–Toni Ibàñez, escriptor: Terrorisme
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una derivada interessant de tot el que està passant aquestes setmanes és que ZP perd potser no suports (perquè som molts els que estem disposats a posar ciris als sants i verges que calgui, pregant per no veure l’any que ve en Rajoy a la Moncloa), però sí simpaties, complicitats… Tot i reconèixer que la seva no és una posició fàcil i que no compta amb un mandat popular rotund per fer segons quines coses (per exemple, no el té per canviar el model territorial d’Espanya, per fer la pau a la guerra del nord, per retocar la Constitució…), em sap greu reconèixer que el cert és que últimament no m’acaba de fer el pes. No me’l feia quan anàvem veient que "el procés" anava camí del pedregar… No me’l va fer els dies següents a l’atemptat: massa Rubalcaba… Em sorprèn i desconcerta la seva perillosa tendència a callar, a no explicar-se a fons: hauria estat bé saber clarament quin és el seu model d’Estat, per exemple, en comptes d’avançar a les palpentes i entrebancant-nos a cada passa amb els estatuts… Crec, sí, que li falta un punt de gosadia, de valentia, tot i que un governant ha de ser sobretot prudent i mesurat. Ha obert tots els fronts que "tocaven": Catalunya, País Basc, Església, Bush, Guerra Civil i Franquisme… i els ha deixat tots a mitges. Tanmateix, almenys els hem obert… i descobert que hi havia més feina de la que semblava. No ens enganyem tampoc sobre quina mena de país és Espanya…
Suposadament ETA és justifica i viu millor en el seu ambit sota el sostre d’un govern de la extrema dreta espanyola.del movimiento a Madrid..
I l’extrema dreta espanyola del movimiento és justifica millor i obté més soport amb una organització terrorista com ETA.
Saul, aquest comentari no ve a tomb de la informació que avui ens presentes. Volia però dir-hi la meua respecte al que tu digueres a RAC1 el dia del "Minoria absoluta" respecte a emprar "Bloc/blog".
Segons http://esadir.cat/lexic/entrades/blog/view?searchterm=None
el terme correcte és el segon. El primer seria correcte utilitzar-lo com ho fas tu en el títol del teu blog.
Salutacions
Josep M.
Tarragona