Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

16 de gener de 2007
14 comentaris

ETA, Zapatero i Rajoy: un regust amarg

És obvi que ETA trenca l’alto el foc permanent i duu el procés de pau a un carreró sense sortida. La culpa d’això i de les dues víctimes mortals a la T-4 és d’ETA. La legislatura de Zapatero va començar marcada per un atemptat, el de l’11-M a Atocha, i segurament acabarà marcada per l’atemptat de Barajas. Des del 30 de desembre passat i fins que el president espanyol convoqui eleccions, el terrorisme determinarà la política espanyola i marcarà el tram final de legislatura. És una llàstima que el terror tregui i posi governs.

Dit això, crec que Zapatero s’ha equivocat, i aquest dilluns ho ha reconegut al Congrés. Va ser massa optimista, ha dit. Jo diria que va ser massa flower power i, a més, que ha estat un autèntic covard. Em sap greu veure com el president espanyol decep en les grans ocasions. Va decebre amb l’Estatut català i ara ha decebut amb el procés de pau basc. Li falta valentia, davant de les grans qüestions pendents. No és ni el federal que ens havien promès ni està aprofitant la inesperada victòria del 14-M per allunyar el PP de les proximitats de La Moncloa.

Més aviat el contrari. Ara Rajoy, l’intractable Rajoy, és més a prop de La Moncloa que mai. L’estratègia deslleial i partidista del PP li funciona demoscòpicament, i la dreta mediàtica està eufòrica. Llavors es permeten mostrar la cara més dura del conservadurisme espanyol al Congrés. Cuanto peor, mejor. I quan veus això, aquesta bipolarització a l’Estat se’m divideix el cor i el cap i no sé què pensar. Per un costat, més val Zapatero conegut que Rajoy per conèixer. El mal menor. Per l’altre, Zapatero ens ha enganyat als catalans i s’ha pensat que amb quatre parauletes (no ha apropat ni un sol pres basc, tampoc no ha deixat sortir De Juana, per posar dos exemples) podria tractar els bascos com a nosaltres.

L’espectacle d’aquest dilluns al Congrés, la utilització de les manifestacions -per activa o per passiva-, la batalla mediàtica i la intoxicació informativa em fan basarda. Em cansen. Prefereixo mirar-m’ho amb una gran distància, sabent que poca cosa hi pots fer més enllà de mostrar-te desacomplexadament demòcrata, i això també vol dir profundament respectuós amb els pobles, les nacions i la seva lliure voluntat. Una voluntat política que, per desgràcia, no poden exercir sense (i per) les interferències del terror.

Amb aquest regust amarg us convido a remenar i triar entre les moltes anotacions que he anat trobant pels blocs polítics estatals, amb especial incidència en els catalans. Trobareu de tot i força. Vosaltres mateixos.

Recull cap de setmana:

Miquel Bofill, senador d’ERC: Esquerra participa a les manifestacions de Madrid i Bilbao per rebutjar l’atemptat d’ETA i recuperar el diàleg

Anna Simó, exconsellera i diputada d’ERC al Parlament: A la ciutat llunyana

Carles Soriano, tinent d’alcalde d’ERC a Sant Feliu de Llobregat: Prou terrorisme, donem una oportunitat a la pau

Carme Porta, exdiputada d’ERC i càrrec acutal al Govern: Parlant la gent s’entén

Dolors Camats, diputada d’ICV al Parlament: Sense unitat

Iñaki Escudero, coordinador d’EUiA a Osona: Per la pau i el diàleg…

Jordi Pedret, diputat del PSC al Congrés: Per la pau, la vida, la llibertat i contra el terrorisme

José Rodríguez, militant del PSC i sindicalista de la UGT: El 13 de gener amb els manifestants per la pau

Marc Vergés, militant de la JSC: Els extremistes no van a la manifestació

Emiliano Jiménez (PP): Contra el PP, no contra ETA

Josep Maria Terricabras, filòsof: El protagonisme d’ETA

Martí Rosselló, escriptor: ETA, tanca el negoci d’una vegada!

Lluís Foix, periodista: Más política y menos manifestaciones

Marc Vidal: No a l’amnesia

Josep Duran (PSC): La indignitat del PP!

Carme Mas (PSC-CpC): Un clam de pau, un crit contra el terrorisme

José Rodríguez (PSC): Felicitats madrilenys i bascos

Manuel Mas, diputat del PSC al Congrés: Paisatge

Ramon Bassas, tinent d’alcalde Mataró (PSC): Visca el PP

Josep Burgaya, portaveu del PSC a Vic: ETA enterra a Barajas les expectatives de pau

Juan Varela, periodista: Por la paz, divididos

Iñaki Anasagasti, senador del PNB: Una manifestación triste

Recull dilluns i dimarts:

Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró (PSC): Cascada de reaccions

José Antonio Donaire (PSC): Todos menos tú

Albert Balada (PSC): Gràcies José Luis

Alfons Jiménez (PSC): ¿Les dues Espanyes?

Jaume Pros, regidor PSC a Valls: Felicitats ZP

Xavier Febrer (CpC): Només es mereixen menyspreu

Toni Comín, diputat del PSC-CpC al Parlament: Comunicat de CpC

Aleix Cardona (independent per ERC): Dues manifestacions per ofrenar noves glòries a España

Jordi Garriga, dirigent d’ICV a Granollers: Fàstic i fàstig

Emiliano Jiménez (PP): La pau com a tòtem

Miguel Barrachina, diputat valencià del PP al Congrés: Magistal Rajoy

Xavier Carro, diputat gallec del PSdG al Congrés: Infame Rajoy

Enrique Castro (PSdG): El PP ha roto la unidad democrática contra el terrorismo

José Blanco, secretari d’Organització del PSOE: Sobre el pleno

-Eduard Batlle, periodista d’El Punt: La negació de la política

Nacho Escolar, periodista: Lo que Rajoy no dijo

Lluís Foix, periodista de La Vanguardia: El debate de la confusión

Marc Vidal, publicista: Semblances PP-Batasuna i Lleialtat perduda

Toni Ibàñez, escriptor: Terrorisme

  1. Una derivada interessant de tot el que està passant aquestes setmanes és que ZP perd potser no suports (perquè som molts els que estem disposats a posar ciris als sants i verges que calgui, pregant per no veure l’any que ve en Rajoy a la Moncloa), però sí simpaties, complicitats… Tot i reconèixer que la seva no és una posició fàcil i que no compta amb un mandat popular rotund per fer segons quines coses (per exemple, no el té per canviar el model territorial d’Espanya, per fer la pau a la guerra del nord, per retocar la Constitució…), em sap greu reconèixer que el cert és que últimament no m’acaba de fer el pes. No me’l feia quan anàvem veient que "el procés" anava camí del pedregar… No me’l va fer els dies següents a l’atemptat: massa Rubalcaba… Em sorprèn i desconcerta la seva perillosa tendència a callar, a no explicar-se a fons: hauria estat bé saber clarament quin és el seu model d’Estat, per exemple, en comptes d’avançar a les palpentes i entrebancant-nos a cada passa amb els estatuts… Crec, sí, que li falta un punt de gosadia, de valentia, tot i que un governant ha de ser sobretot prudent i mesurat. Ha obert tots els fronts que "tocaven": Catalunya, País Basc, Església, Bush, Guerra Civil i Franquisme… i els ha deixat tots a mitges. Tanmateix, almenys els hem obert… i descobert que hi havia més feina de la que semblava. No ens enganyem tampoc sobre quina mena de país és Espanya…

  2. Suposadament ETA és justifica i viu millor en el seu ambit sota el sostre d’un govern de la extrema dreta espanyola.del movimiento a Madrid..

    I l’extrema dreta espanyola del movimiento és justifica millor i obté més soport amb una organització terrorista com ETA.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!