Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
Soc seguidor de qualsevol cosa que porti motor, i segueixo les evolucions del campionat del mon de Moto GP. Avui, corrien a Austràlia, la cursa era a les set del matí, i com que no podia dormir he engegat el televisor per veure la cursa. Ha estat una llàstima veure com en Dani Pedrosa queia al primer revolt. En Toni Elias, no li han donat els pneumàtics adients i anava molt endarrera. Aixó, ha fet que en no haver-hi cap Català, he vist la cursa gaudint d’ella en si, sense sentir cap emoció, m’era igual qui guanyés.
Avui, també hi ha hagut un altre esdeveniment, relacionat amb la competició, es tracta del XXII CONCURS DE CASTELLS DE TARRAGONA. Estic totalment d’acord amb aquells afeccionats que creuen que els castells han de ser exhibicions, però mai una competició. En una competició, sempre s’hi ha d’afegir un factor de risc mes elevat del normal, i en els castells, el mes important es l’esforç comú de molta gent, i ja hi ha una dosi de perill mes que acceptable, (però no mes de la que tenim quan anem en un cotxe, per exemple), no hauria de prevaldre la competició i l’ambició de ser el primer, que es el que passa al concurs, i moltes colles arrisquen. També portem molts anys que sempre guanyen els mateixos, i això ens demostra que com sovint passa amb les motos, moltes vegades no guanya el millor, sinó el que porta la moto mes potent.
Tot plegat, potser es perquè jo soc poc competitiu, no em considero un perdedor, però mai he guanyat quan he competit. Tant a les competicions, com en els castells o a la vida, sento una gran tristesa, quan algú que estimo d’alguna manera, en surt perdedor. Les curses de motos, son competicions, en Dani avui no ha pogut competir, i espero que a la propera cursa, li vagin millor les coses. Els castellers, els seguiré veient com el que son, sense importar-me l’alçada que facin. I la vida, no ha de ser una competició, però hi ha coses que van per terra com en Dani i els castellers, quan es tornen a aixecar ja no son el mateix i si algú en surt perdedor em produeix una gran tristesa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No m’has avisat perquè jo pugues veure al Rosi com remuntava fins a quedar segon, i per mes INRI no m’has portat el café.
Dels Castells, a mi només m’agraden els Minyons de Terrassa, i la filosofia que tenen amb al concurs de Tarragona. I el Codina de Minyons també m’agrada.