Per camins i carreteres

Era un pont magnífic, podeu veure’n la història a la Viquipèdia. Tothom el coneixia com el pont de Molins de Rei, tot i que l’altre costat del riu fos de Sant Vicenç dels horts s’associava al meu poble pel fet que estava a tocar del nucli urbà. Nosaltres el coneixíem com el Pont de les Quinze Arcades, i el nom oficial, era el de Pont de Carles III. La seva majestuositat era imponent, el seu color vermell fosc de la pedra de sauló, accentuava la seva bellesa. Va ser el símbol del meu poble, durant els 204 anys que va tenir de vida, va aguantar innombrables riuades, varies guerres dos intents de dinamitar-lo, sense aconseguir fer-lo caure. La negligència de les administràcions de l’època, van permetre una gran extracció d’àrids del riu que va danyar els fonaments, i la riuada del 5 al 6 de desembre se’l va endur per sempre.
El fet que se l’anomenés Pont de les Quinze Arcades, va inspirar un poema que Ferran Agulló va dedicar a Molins de Rei.

MOLINS DE REI

Vila de Molins de Rei,

la del pont de quinze arcades,

pubilla del Llobregat,

mig del pla, mig de muntanya,

diu que el qui beu de la font

que brolla al mig de la plaça

viu en tu d’amor esclau

i si et deix, mor d’enyorança.

Jo he begut assedegat,

aigua de la font de plaça:

com més bevia, més set,

com més set, més i més aigua.

I he quedat lligat a tu

com una flor a la branca

i sento en mi la dolçor

de viure en ton esclavatge,

per tes fonts i tos torrents,

per ta fruita melmelada,

per ton aire sanitós

quan del mar, quan de muntanya;

pels lligams de l’amistat,

que és la fruita més gemada;

perquè ets franca i ets lleial,

perquè ets tota catalana.

Vila de Molins de Rei,

mig de pla, mig de muntanya,

dóna’m aigua de ta font,

que sedejo d’estimar-te!

FERRAN AGULLÓ