El bloc Antoni Garcia #noupais #nouLH
Twitter: @antonigarcia web: www.antonigarcia.cat
Text de Carles Sastre, Secretari d’Acció Sindical de la Intersindical-CSC)
És inacceptable tot el suposat procés de diàleg social, portat de manera opaca, sense un debat obert al voltant d’un tema tan important com una reforma laboral en un context de crisi, amb nivells alarmants d’atur, i amb una política econòmica erràtica. A més, la fórmula emprada, el Decret Llei, ja usat per a la congelació de pensions i la retallada al sector públic, posa en qüestió les bases mateixes de l’estat de dret i el principi de garantia jurídica. Governar via decret llei suposa saltar-se els principis democràtics bàsics.
Un cop més, enlloc d’abordar els problemes reals (especulació financera, canvi en la distribució mundial del treball, manca de política industrial, dèficits formatius, caiguda de la demanda interna…), s’apliquen fórmules neoliberals per tal de rebaixar costos salarials i poder mantenir beneficis. Cada cop més, les mesures econòmiques s’entenen com una maquina de tren llençada contra la majoria social, els que treballem i intentem tirar endavant les nostre famílies, malgrat tot.
Punts principals del Decret llei:
1 – Es facilita l’acomiadament i se’n rebaixa el cost, per tres vies:
S’amplia la via dels acomiadaments objectius i col·lectius, amb una indemnització de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitats. La causalitat segueix sent força ambigua, i per tant interpretable, però ara només caldrà que “es dedueixi mínimament la raonabilitat de la decisió extintiva”. Si tenim en compte les dificultats sobre el terreny de poder disposar d’informació econòmica suficient per tal de poder fer el seguiment de les empreses, i el fet que aquesta modificació és aplicable als nous i vells contractes, entrem en una dinàmica de “barra lliure”.
El preavís pel acomiadament objectiu passa de 30 a 15 dies.
S’estén el contracte de foment de la contractació indefinida, conversions de temporals en indefinits, i ampliació dels col·lectius d’aplicació, òbviament amb bonificacions de cotització de seguretat social. La indemnització en cas d’acomiadament és de 33 dies per any treballat amb un topall de 24 mesos. Cal recordar que les anteriors experiències similars anteriors no han suposat una millora en la qualitat de la contractació.
2 – Atac a la negociació col·lectiva i al principi de seguretat jurídica:
Es facilita l’ús de la clàusula de despenjament, per la qual l’empresa pot deixar de pagar les quantitats fixades en conveni, i permet la modificació unilateral, per part de l’empresa, d’allò acordat en conveni col·lectiu. En cas de desacord, es planteja un sistema d’arbitratges vinculants que no es concreta.
3 – Se subvenciona l’acomiadament:
En els casos d’acomiadaments objectius, FOGASA assumirà el pagament de 8 dies d’indemnització. Hi ha el compromís del govern de l’Estat de fer extensiva aquesta subvenció a tots els tipus d’acomiadament. A més s’anuncia la creació d’un Fons de capitalització, sense entrar en concrecions, a fi i efecte que siguin els mateixos treballadors qui acabin finançant directament el seu acomiadament.
4 – Introducció de les empreses privades de col·locació i ampliació de les facultats de les ETT
En una volta més de cargol en la mercantilització de la intermediació laboral, i en el procés de privatitzacions, es permet l’actuació d’agències privades de col·locació amb la consideració d’entitats col·laboradores del sistema públic i, per tant, tindran potestats que fins ara eren exclusives del sistema públic.
Al mateix temps, via transposició de la Directiva Europea d’ETT, s’obre la seva actuació a quasi tots els àmbits: construcció, administracions públiques… Totes les restriccions fins ara existents desapareixen.
5 – Facilita la suspensió del contracte i la reducció de jornada en procediments col·lectius
El procediment es podrà fer sigui quin sigui el nombre de treballadors i de persones afectades. I es podrà reduir la jornada sense limitació en la durada de la mesura. S’incrementa també la bonificació de la cotització a la seguretat social podent passar del 50 al 80% condicionat a un procés formatiu indeterminat ara per ara.
6 – Suposada reducció de la contractació temporal
Es limita la durada de la contractació temporal a un màxim de tres anys, ampliables a quatre. De totes maneres, no es pren cap mesura contra el frau en les contractacions temporals que, de fet, és el problema real. Així mateix, s’incrementa la indemnització per extinció de 8 a 12 dies per any treballat, de manera esglaonada fins el 2015.
7 – Mesures en relació a l’ocupació de joves i desocupats
Es mantenen als mateixos criteris: bonificacions en les quotes de seguretat social. Ampliant de quatre a cinc els anys, posteriors a la titulació, per a poder realitzat un contracte de pràctiques. S’apuja de 21 a 25 anys el límit per a poder fer contractes formatius.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Som sota lesgilació laboral d’un sistema constitucional esdevinguda dels drets generats per l’autàrquia d’una l’administració franquista.
En un món globalitzat la legislació laboral té que ser més propera a la del Regne Unit, Estats Units o caminar cap els països europeus que ens envolten.
I sense descuidar la realitat global mundial del països emergents a banda de controlar els mercats financers.
Una economia global necessita una governança mundial, i més quan camina a la velocitat informativa i de comunicació de la llum, deuria tindre certa capacitat de governança mundial alhora que adaptació específiques de la governança local.