Fa uns dies el Govern de la Generalitat de Catalunya posava en marxa un procés per decidir de com de sostenible volem el nostre país. Aquest procés té com objectiu desenvolupar un canvi de tendència i establir un full de ruta per assolir la sostenibilitat social, econòmica i ambiental com a compromís de cara a les futures generacions.
Aquest procés és totalment necessari sempre i quan les conclusions acordades entre les institucions, experts, grups ecologistes i altres agents socials no quedin en paper mullat.
Malament comença el disseny de la proposta estratègia per el desenvolupament sostenible de Catalunya quan un dels referents per a la Generalitat és la política ambiental de l’actual govern de L’ Hospitalet. L’Hospitalet pot ser referent en altres aspectes, però no en polítiques ambientals. Només cal veure cal les estadístiques fetes per les pròpies administracions i podrem observa a tall d’exemple que la nostra ciutat és la que menys recicla i menys espais verds té.
Personalment crec que els organitzadors d’aquesta bona iniciativa desconeixent la realitat ambiental de l’Hospitalet . Sí conexèssin la realitat l’Alcaldessa de L’ Hospitalet no s’atreviria a dir en la seva intervenció en aquest fòrum que ” la sostenibilitat per nosaltres és una prioritat” i “Cal promoure una nova cultura mediambiental i el respecte per la natura”.
Realment aquestes afirmacions únicament són gesticulacions de cara a la galeria perquè la política real va en direcció contraria. Voler destruir l’última zona agrícola i verda de l’Hospitalet és respectar la natura?. Permetre que a la zona agrícola de Cal Trabal hi hagi abocaments il·legals és promoure una nova cultura mediambiental?.
Sí realment hi hagués un compromís ferm per part de l’ajuntament de L’Hospitalet per la sostenbilitat avui Cal Trabal ja formaria part del Parc Agrícola del Baix Llobregat, és protegiria la fauna i flora d’aquest indret que forma part de la plana fluvial del Riu LLobregat i la masia de Can Masover enlloc de ser una masia degradada seria un centre d’educació per tal de promoure els valors ambientals, agrícoles i històrics de la ciutat.
l
Avui la realitat és que l’Ajuntament espera poder aprovar abans o després de les eleccions municipals un “pelotazo” urbanístic que destrueixi aquest pulmó verd i continuar pemeten que una zona de Cal Trabal es converteixi en un abocador incontrolat. Per sort mentre uns parlen de sostenibilitat la gent de la Plataforma Salvem Cal Trabal i els veïns de Bellvitge fan allò no fa aquest consistori no vol fer com és defensar aquest últim espai verge i netejar la zona.
foto: de la neteja organitzada per l’AAVV de Bellvitge i la Plataforma Salvem Cal Trabal
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!