El bloc Antoni Garcia #noupais #nouLH
Twitter: @antonigarcia web: www.antonigarcia.cat
Durant aquest dies he pogut seguir la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya per investigar la desviació de diners del Palau de la Música per finançar un partit polític.
En aquesta comissió m’ha sorprès que empreses com New Letter, Letter Graphic ,Hispart SA i Ferrovial han menyspreat la Cambra Catalana amb gestos de prepotència, de rebuig a contestar les preguntes dels representants del poble català i amb mentides contrastades.
El pacte del silenci és la doctrina que ha promogut l’aparell de Convergència, que amb els seus mètodes de coacció als compareixents assoleix que no és descobreixi la veritat sobre el finançament il·legal de Convergència a través del Palau de la Música.
Tot i les mentides les proves cada dia son més clares: Millet a part de estafar també actuava d’intermediari de Convergència per tal de rebre les comissions de les constructores com Ferrovial que obtenien com a compensació obres públiques com la Línia 9 o la Ciutat Judicial . Un Millet que també pagava amb els diners del Palau de la Música les astronòmiques factures de les campanyes electorals de Convergència.
La llei del silenci , la de promoure la confusió i la tàctica del calamar és l’estratègia de Convergència i Unió que no vol que és sàpiga la veritat perquè en el fons el seu únic objectiu es arribar al poder al preu que sigui per continuar robant i fent negoci amb el país.
Mas promou el silenci i no explica la veritat. Felip Puig sembla poc madur per no promoure el referèndum sobre la independència ,però molt madur per afavorir requalificacions urbanístiques i rebre diners de les constructores i de Millet per finançar la seves costoses campanyes electorals.
Els corruptes i els comissionistes voten convergència i per això volen el Canvi. El canvi no és Convergència el canvi es la independència i la transparència.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
O no? El poder corrompeix, i el poder absolut corrompeix absolutament. No per ser una frase molt escoltada i dita, normalment s’oblida (sobre tot a l’hora d’eleccions). És el què té la memòria selectiva… Tant a dreta com a esquerra, tots volen fotre als treballadors (aturats i “classes passives inclossos). O no?
Atentament
Cal estirar de la manta. La vella tàctica de que tots els partits són iguals és el missatge que volen fer aquesta gent de Convergència. El silenci de la Vanguardia i de tots els mitjans de comunicació afins. Amb això no vull dir que tots els convergents siguin corruptes sinó la seva cúpula té un finançament poc transparent i plé de favor a sectors que sempre van en contra de Catalunya.