El bloc Antoni Garcia #noupais #nouLH

Dia a dia seguim llegint informacions respecte a les diferents trames de corrupció del cas Pretoria o del Cas Palau-Millet. 

La similitud dels dos casos que han sacsejat la política catalana és que dirigents o exdirgients  de Convergència estan implicats. 

En el cas Pretoria  l’exconseller d’economia Macià Alavedra i  l’exsecretari de la presidència de la Generalitat ,tots dos màxims homes de confiança en l’etapa de Jordi Pujol,  han practicat  la socioconvergència de la corrupció amb exdirigents socialistes com l’alcalde de Santa Coloma . 

En el cas Millet-Palau  l’opció ha  estat fer negocis bruts a través de la Fundació de CDC  amb persones vinculades a la dreta espanyola com Esther Koplowith de FCC o Florentino Perez utilitzant  el Palau de la Música  per blanquejar diners procedents d’obres públiques adjudicades. 

Des de Convergència i  els seus fidels articulistes i  opinadors  repeteixen de manera incansable  en els seus “lobbys” de comunicació que es vol traslladar dins de l’hemicicle del Parlament la guerra bruta del Cas Millet  perquè les enquestes no són favorables al govern Català. 

Aquesta fugida endavant  demostra que el senyor Mas té por a que és coneix-hi la veritat quan hauria de ser la primera  persona interessada en aclarir els fets.

 SEGUEIX…..

Un cap de l’oposició  que promou el discurs de que tots els partits son iguals ,quan sap que això no es veritat ,deixa molt que desitjar . Senyor Mas cal estirar de la manta amb totes les conseqüències perquè en el fons està en joc  la credibilitat de la política i les seves institucions. 

Si volem recuperar la confiança de la gent, hem de desemmascarar aquells que son corruptes  i aplicar des de tots els àmbits de la societat mesures de més transparència . 

Convergència ha  de fer net perquè és difícil de creure que la cúpula  no tingues coneixement dels negocis bruts del tàndem Alavedra-Prenafeta  i del  finançament irregular. També en aquesta mateixa direcció   es difícil de creure que els dirigents socialistes no  haguessin sospitat dels negocis foscos d’alguns dels seus alcaldes. 

Ara el que cal és saber tota la veritat i ser capaços entre tots els actors polítics de tipificar  el finançament irregular dels partits en el codi penal, de limitar les despeses electorals, d’endurir les penes per corrupció i de limitar al mínim  la  venda de sòl i les plusvàlues que es treuen de les operacions urbanístiques en l’àmbit municipal. 

Esperem que CiU i el PSC estiguin a l’alçada de les circumstàncies tot i que  en el fons al senyor Mas, pensa que la corrupció només fa que desil·lusionar  de la política  a la gent d’esquerres i no a la  gent de dretes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!