El bloc Antoni Garcia #noupais #nouLH

Avui fa just un mes de la gran manifestació del 10-J que sota el lema comú “ Som una nació nosaltres decidim” va aplegar més d’un milió de persones pocs dies després de la sentència del Tribunal Constitucional.

 Aquella manifestació va ser un nou punt d’inflexió en la política catalana on de nou la ciutadania reclamava poder exercir el dret de decidir davant la constatació d’un Estatut  mutilat per el govern Espanyol i per un TC caduc i antidemocràtic que no accepta la voluntat popular del poble de Catalunya. 

D’ençà de la primera manifestació per el dret decidir convocada per la PDD el 18 F del 2006,  , on  només Esquerra va donar suport, passant per la mani de l’1 Desembre del decidir on a part d’Esquerra es fa afegir la CUP, ICV i CDC, CDC fins la manifestació del 10 de Juliol on va haver la presència dels sindicats i de la totalitat de forces catalanes el discurs  del dret de decidir ha estat assumit per la majoria de la societat catalana.

És veritat que aquest discurs del dret de decidir es assumit des de diferents matisos o fins i tot únicament és assumit més per pressió social  que no pas per convenciment. Tot i així cal valorar positivament que d’ençà el 18 de Febrer ningú qüestioni que aquest es un dret que tenen els catalans. SEGUEIX

 L’espoli fiscal, el fracàs de la via Estatutària , la crisi econòmica que Catalunya paga doblament, son arguments prou contundents perquè Catalunya pugui exercir el seu dret de decidir.  

Aquesta era la voluntat de la manifestació del 10 de Juliol i en aquest moments només Esquerra Republicana porta en el seu programa l’exercici d’aquest dret. Convergència continua jugant amb la seva ambigüitat calculada demanant un concert econòmic  mentre que el PSC i IC continuen apostant per un model federal. El Model Federal i la demanda del concert econòmic són noves vies que porten a la frustració perquè a l’Estat Espanyol no hi ha federalistes i  tant el PSOE i com el PP han marcat els límits de l’Estat de les Autonòmiques on el concert econòmic i altres aspectes ja no tenen cabuda. 

Davant aquest escenari cal valentia de les organitzacions polítiques i socials. Valentia significa fer un pols democràtic a l’Estat Espanyol i fer possible que a la propera legislatura sigui possible realitzar un referèndum per la independència. Esquerra ja ha donat el pas que reclamava la societat catalana el 10-J ara només fa falta que les altres opcions polítiques i socials facin el mateix.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!