Ha engegat el nou festival de música de Cadaqués. Han instal·lat l’envelat a l’olivar de la Conca, a tocar de l’Hotel Rocamar, un dels punts més bonics de tota la costa catalana. Durant nou dies hi desfilaran un conjunt de músics prou coneguts, per a goig dels estiuejants i de la gent que hi vulgui anar. Nou dies.
L’olivar de la Conca va ser el punt triat per l’anterior alcalde de Cadaqués, Àngel Baró i el seu equip, i per un servidor, per començar un projecte que ens il·lusionava: recuperar la tradició pagesa de Cadaqués, molt més important del que la postal marinera que convé a la indústria del turisme vol demostrar. Per això l’Ajuntament va posar en solfa l’olivar, s’olivar, com diuen en cadaquesenc, i hi va fer passar tots els escolars del poble. Les oliveres van ser mimades per les criatures del poble, que van rebre nocions del que va significar el cultiu de l’olivera a les feixes que s’enfilen pel puig Pení i per tota la serra de Verdera.
Cadaqués ha patit una transformació econòmica, social i cultural sobtada, molt sobtada; el cop del turisme, que ha comportat un benestar evident al conjunt de la població, ha fet perdre alguns trets bàsics de la identitat del poble que es va pensar que calia preservar. Tres projectes fonamentals havien de mirar de refer el camí: una nova escola, per la que tant vam treballar i que per fi és un fet, el projecte de s’olivar i la recuperació integral de la tradició pagesa (fins i tot estavem mirant d’adquirir un conjunt de feixes per ensenyar a fer de mestres de paret a uns quants nois i noies), i el museu del mar.
De l’olivar de sa Conca en van sortir dues premsades d’oli verge, fort, dur, noble com la terra en la que va ser bressolat. Era un projecte que calia ser mimat, agambat amb cura. Ara l’operador triat per l’Ajuntament per fer el festival d’enguany ha decidit que les oliveres feien nosa per a la glòri efímera dels estiuejants que no saben desempellegar-se ni un minut del farciment de fastuositat buida que comporta la riquesa. L’operador del festival diu que “les oliveres feien nosa i que les han canviades de lloc, una mica més amunt. Qui s’oposa al canvi de lloc de les oliveres s’oposa al progrés”. No hi estic d’acord. Ell representa el pitjor del canvi, el pitjor de l’adotzenament, el pitjor de la gasiveria dels que estan disposats a carregar-s’ho tot per la glòria d’unes copes de xampany fent el merda a la llum de la lluna i , és clar, pels diners que s’endurà a costa dels crius del poble i de els seves emprenyadores oliveres.
Catalunya avança quan aquests impostors són apartats del camí, quan aquests embaucadors de bona gent, com és l’actual alcalde de Cadaqués, són posats a lloc. Ells són enemics de la il·lustració, enemics de l’avenç cultural. Diuen que venen cultura i ens porten el desert. Que l’any que ve el festival ens torni les oliveres a lloc, i els nens i les nenes del poble a mimar-les com es mereixen. S’estaran mimant ells i elles mateixes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!