Literatura catalana moderna - Illes

El Pacte governa per a la dreta

Per Llorenç Buades Castell 

No es nou. Tot és vell i mal de coure. Els que al llarg dels anys n’hem après de la conducta dels polítics d’esquerra ja no tenim lloc per a les sorpreses. Esment els d’esquerra perquè és sabut que els de dreta no solen mentir i acostumen a fer el que el seu electorat reclama: ports esportius, camps de golf, escoles privades, autopistes, privatitzacions, segregació social.

En canvi els d’esquerra diuen lluitar per la cosa pública i accepten privatitzacions (com ara l’ampliació del batxillerat d’art al CIDE en comptes de fer-ho al sistema públic), finançament del transport privat (com ara els autocars escolars). Diuen lluitar per la cosa pública i privatitzen la costa en el cas d’El Toro. Diuen lluitar per la sostenibilitat i permeten la destrucció de Ses Fontanelles. I a Son Espases, juguen al igual que va fer Felipe González amb el Otan de entrada, no. [Continuar]

Construeixen a Muro, i no han aturat la construcció a Son Quint que ells mateixos proposaren en l’aterior pacte. Autoritzen un camp de golf a benefici dels amics d’UM.

Diuen que ofereixen els llibres gratis, però només arriben a 100 euros i aquests no arriben a l’ESO, i com que els llibres s’han de tornar, possiblement els llibres tornats superin el cost de la subvenció en alguns cursos. La xocolata del lloro: el PP també en posava de llibres gratis en alguns indrets.

S’enriuen de l’electorat. Això és el que fan. Saben que l’electorat els donarà l’esquena una vegada, però que tanmateix, hi tornarà per allò del mal menor.

La política s’ha convertit així en l’art de fotre a l’electorat d’esquerra, perquè el de dreta més aviat està content amb els seus, i quan es preocupa per la cosa pública exigeix polítiques més antisocials en benefici de pocs.

A grans passes l’esquerra institucional cedeix, i lamentablement, els moviments socials, cada vegada més raquítics tornen a situar l’esquerra a les institucions.

Com que mantenir-se al govern és l’objectiu principal de les esquerres subsidiàries del PSOE i de la dreta regional, han après la lliçó del que fan els seus símils europeus: el joc del bon policia i del mal policia.

L’esquerra institucional juga ara al paper del bon policia, com a les comissaries del franquisme, i com va passar arreu d’Europa en el cas de la guerra de Bòsnia, o en les vagues generals, o en el cas de la base militar dels EUA a Itàlia que ha provocat la crisi del govern Prodi, té la poca vergonya de situar-se en el camp dels manifestants. Ara Jekyll, ara Hide. Allò que no farà es dimitir del govern perquè avui en dia el més important de la política són els càrrecs, i allò que fa la política és donar llocs de feina més agradables que a l’empresa privada, i amb més possibilitats de remenar algunes cireres.

I per això mateix, les esquerres abans socialdemòcrates, i les abans filocomunistes, reculen a Europa i avancen els feixismes.

La militància d’esquerra ha davallat en picat, i té moltes raons per fer-ho, perquè mentre no es refaci de la crisi de les direccions de l’esquerra política, qüestió aquesta anunciada per Trotsky en el seu dia, l’esquerra no té més futur que el nominal.

En aquests efectes, el cas del PRI mexicà (Partido Revolucionario Institucional) és un bon exemple de com es tergiversen les paraules.

Allò que ha de fer l’esquerra en el parlament és condicionar les polítiques des de l’oposició parlamentària i social al govern i no implicar-se en sostenir un govern que a la fi només fa polítiques de dreta.

Web Ixent – Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes

| 14/09/2007, 17:53

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!