Literatura catalana moderna - Illes

MÉS SOBRE EL TERCER ESPAI

Per MIQUEL ROSSELLÓ (EU)

A les pàgines d’aquest Diari i a molts altres fòrums fa un temps que es debat sobre allò que s’ha donat a anomenar el tercer espai. Es diu que el nacionalisme sense adjectius podria ocupar aquest tercer espai entre el PP i el PSOE, que es basi en l’eix nacional, deixant de banda l’eix dreta – esquerra. I els que defensen aquesta proposta posen noms als seus components. Serien Unió Mallorquina, Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Socialista de Mallorca i nacionalistes sense adscripció partidària. [Continuar]

Si estem parlant d’un foro de debat emb sembla una bona idea i sense cap dubte es podria sumar més col·lectius i persones. Ara si allò que es vol és crear una opció política nova, la pregunta que ens hauríem de fer seria si és possible conjugar un únic programa polític dels possibles components d’aquest espai.

En allò que fa referència a la lluita per conquerir les més altes quotes de sobirania pel nostre País, en autogovern, en capacitat de finançament propi i en defensa de la llengua catalana i la cultura pròpia, és evident que és possible un programa polític comú per a les distintes opcions nacionals de les Illes, incloent Alternativa EU-EV. Sempre que deixem de banda la territorialitat del subjecte nació (Països Catalans, Illes, Illa…).

Ara bé, quan passem a enfrontar altres aspectes de la proposta política i no tan sols en el terreny de les polítiques socials, les diferències programàtiques dintre l’hipotètic únic espai nacionalista són paleses.

La pròpia concepció que cada un té del procés de construcció europea ja n’és un exemple. Basta veure el sentit del vot en el referèndum sobre l’anomenada Constitució europea (UM, CiU, PNB, PAR… voten sí. ERC, PSM, BNG, Xunta Aragonessista… voten no).

Fins i tot resulta molt difícil configurar una única proposta d’Estat espanyol (independència dins el marc europeu, confederalitat, federalitat…).

Si parlem de model econòmic i territorial per a Mallorca, com es poden sintetitzar les polítiques d’UM i les del PSM? Però concretem més si cal. Què pensen els distints components de l’hipotètic tercer espai sobre: turisme hoteler o residencial, conversió d’hotels en habitatges, Pla Territorial de Mallorca, segon cinturó de Palma, protecció del sòl rústic, camps de golf, ports esportius i un llarg etcètera…

I si parlem del binomi privat – públic en l’educació o la sanitat i la concepció de les polítiques socials i laborals, algú pensa que un partit liberal com UM i un partit ecologista i d’esquerres com el PSM poden tenir la mateixa proposta política?

Podem concloure que un sol espai nacional o nacionalista és una quimera, que per cert solament té defensors a les nostres Illes. Ni a Catalunya ni al País Basc ni a Aragó a ningú no li passa pel cap que PNB i Aralar o ERC i CiU o PAR i Xunta puguin formar una sola opció política. I allà on solament hi ha una força nacionalista com a Galícia o al País Valencià és perquè no existeix una dreta nacionalista.

A casa nostra només a Mallorca hi ha una força política de dretes que s’autodenomina nacionalista, UM. I per considerar-lo un partit nacionalista homologable al PNB o CiU cal posar-hi molta imaginació. Queda per demostrar si UM és capaç d’aglutinar una possible dreta política i social de caire nacionalista (si és que aquesta existeix) i configurar un espai electoral propi i suficient.

La constitució del BLOC per Mallorca és la primera pedra de la construcció d’una opció nacional d’esquerres i ecologista. Una opció que compta amb un projecte de País pensat des de Mallorca i per Mallorca. El BLOC no teoritza sobre un futur tercer espai, l’està construint.

Per ara ho conformen el PSM, Alternativa EU -EV i un bon grapat de persones sense adscripció partidista que s’identifiquen amb el projecte. Però encara hi manca més gent, moltes més persones a títol individual i ERC. Som dels convençuts que tot arribarà.

Alguna gent pensa que Alternativa EU-EV no és un projecte nacional de les nostres Illes. Res més enfora de la realitat. Alternativa neix d’una Assemblea interinsular sobirana que la dota de proposta política, estructura organitzativa, òrgans de direcció propis i dos Portaveus. Es podrà dir que no és una opció consolidada, encara que surt de l’experiència de set anys de coalició EU-EV i que un dels seus components, Esquerra Unida, forma part d’una organització estatal, IU. Però per a qui encara no ho sàpiga, aquesta és una organització federal i no solament de paraula sinó de fets. És a dir, EUIB fa molts d’anys que elegeix la seva direcció, aprova els seus estatuts propis, decideix els seus programes electorals, la seva política d’aliances, els seus candidats, la seva política financera… I si a això afegim que les propostes polítiques d’Alternativa i del PSM són quasi coincidents, estan donades les condicions per impulsar el BLOC per Mallorca i convidar a sumar-s’hi tots els col·lectius i persones que ho desitgin.
La constitució del BLOC assegura que hi haurà un únic espai de l’esquerra nacional i ecologista. Des del BLOC hem fet els deures per simplificar els espais electorals del nostre País i facilitar la derrota de la dreta espanyolista representada pel PP. Són altres els que hauran de decidir si se sumen a aquest nou espai polític o assumeixen l’aventura de construir una opció nacional de dretes.

——————————————————————

Esquerra Unida: rompre amb Madrid

Per Miquel López Crespí, escriptor

Per ara, en el debat de dissolució del PSM com a força política dins un bloc en el qual hi hauria els membres del Partido Comunista de España, tota l?antiga direcció dels prosoviètics mallorquins, el PCB-PCPE que dirigien Miquel Rosselló, Josep Valero, Lila Thomàs, etc., els militants d?EU, Verds i alguns independents, en aquest debat, repetesc, qui porta la iniciativa és, són, sens dubte, els personatges abans esmentats. Fa poc, l?exdirigent del prosoviètic PCB-PCPE teoritzava la necessitat d?anar concretant aquesta nova organització política i, avui mateix, Miquel Rosselló continuava en la seva aposta a favor del bloc. Aposta que, començam a pensar, potser fins i tot és estratègica i no tàctica conjuntural com ens pensàvem fins fa poc.

Dic que potser podria ser l?opció final per a la supervivència dels antics dirigents carrillistes i prosoviètics perquè ells també tenen maror de fons dins Izquierda Unida. Que ningú imagini que són només les organitzacions nacionalistes les que pateixen escissions i greus contradiccions internes! Ni molt manco! Precisament el PCE és una de les organitzacions d?àmbit estatal més expertes quant a divisions, escissions, ruptura de partits i organitzacions i supervivència de la seva burocràcia dirigent (almanco una part de la que es va crear a recer de Santiago Carrillo i tota la vella guàrdia que exterminà els partits marxistes ?el POUM, per exemple- i liquidà tants i tants anarquistes ?de la CNT-FAI- en temps de la guerra civil). Durant els anys seixanta el PCE tengué desenes d?escissions, concretades en tots els partits comunistes que, davant l?abandonament de la lluita republicana, nacionalista i anticapitalista per part dels carrillistes, formaren diverses organitzacions revolucionàries.

Actualment l?antiga direcció carrillista d?Esquerra Unida ha patit la crítica del sector anomenat "Corriente Roja", liderat per Ángeles Maestro que els acusa d?haver mort el que restava sense liquidar de l?herència del Partido Comunista de España. I per si encara mancava cap cosa, en la festa recent del PCE que s’ha celebrat a Madrid el secretari general d?aquesta organització, Francesc Frutos, i Felipe Alcaraz, president de la mateixa organització, també han aguditzat les contradiccions internes de l?actual direcció d?Izquierda Unida afirmant que l?aposta de dissolució del PCE dins IU ha estat un error d?incalculables conseqüències polítiques. Un error que ha fet d?Izquierda Unida una organització completament enfeudada a la socialdemocràcia espanyola, el PSOE, sense cap altre objectiu que, a recer de Zapatero, preservar l?esquifida representació que tenen a les institucions del règim i servir de reserva electoral del sector en teoria més "esquerrà" de l?espectre polític espanyol.

Francesc Frutos i Felipe Alcaraz no estan d?acord amb l?actual direcció d?IU que porta Llamazares i, fent pinça amb els militants de Corriente Roja, amenacen de tornar a reivindicar l?espai que ells anomenen "comunista". Els dos dirigents del PCE afirmen sense embulls que "no ens agrada l?actual forma d?Izquierda Unida i, per tant, volem canviar-la". Tot plegat significa un atac frontal a les posicions més reformistes dins d?IU.

En la reunió dels excarrillistes a Madrid, Frutos i Alcaraz han fet públiques les seves intencions de "sortir de la clandestinitat" a la qual havia reduït el Partido Comunista de España l?actual direcció d?IU. En un procés d?autocrítica molt proper, pel que sembla, a les acusacions de liquidacionisme anticomunista explicades per la coordinadora de Corriente Roja Ángeles Maestro, els actuals dirigents del Partido Comunista, esmolant les llances contra Izquierda Unida, han dit, reconeixent l?error que va significat abandonar tota referència al socialisme i al comunisme dins IU: "Estam en un procés especial. El Partido Comunista de España ha decidit sortir d?aquesta segona clandestinitat. La primera va ser amb Franco, la qual es coneix; la segona és sortir de la clandestinitat provocada pel nostre propi error. Havíem pensat que afeblir el partit o amagar-lo era un símbol de força pel que fa a Izquierda Unida, però pensam que ens hem equivocat".

Amb totes aquestes contradiccions internes no seria estrany que l?antiga direcció carrillista de les Illes (PCE) que, pel que sabem, no té gaire bones relacions ni amb Corriente Roja de Ángeles Maestro ni amb l?actual secretari general del PCE, Francesc Frutos, hagi decidit fer una passa endavant i, qui sap, hagi decidit refugiar-se ja per sempre dins l?espai nacionalista i ecologista per a provar de subsistir uns anys més a les institucions. Si en un moment varen ser els Verds els que serviren als exdirigents del PCE per a sobreviure, ara, prop de l?extraparlamentarisme més total i definitiu, han trobat en la crisi del PSM la solució a tots els seus problemes interns i de supervivència.

No m?estranyaria que hi hagués certa dosi de sinceritat en aquesta aposta, la final i definitiva aposta dels exdirigents carrillistes de les Illes. Així com dins el PSM hi havia molta gent que no volia caure dins el parany d?Izquierda Unida, com s?ha demostrat amb l?escissió de Mateu Crespí i la constitució d?Entesa per Mallorca, també podem afirmar que Izquierda Unida té els mateixos problemes interns. La marxa d?Esquerra Unida de l?exconsellera de Benestar Social Nanda Caro, les crítiques que els Valero, Cámara i Grosske han tengut i tenen per part de Corriente Roja d?estar supeditats al PSOE i en temps del Pacte acceptar les iniciatives de Maria Antònia Munar i UM, així ho demostra. Ara només mancava que un important sector del Partido Comunista de España també els atacàs per "liquidacionistes". Qui sap si tots aquests problemes són els que finalment han decantat la fracció de Miquel Rosselló i Eberhard Grosske a anar tallant amarres amb els seguidors més fidels de Llamazares i de l?espanyolisme més tronat. Però manca visualitzar com pertoca aquest canvi imaginari, una acció definitiva dels personatges de què parlam si volen guanyar credibilitat entre la militància i electorat esquerrà i sobiranista

Potser seria un bon moment per a Miquel Rosselló i l?actual direcció illenca d?Izquierda Unida de rompre definitivament els llaços que els uneixen a Madrid i fer-ho públic, després de la normal conferència de militants, en una de les rodes de premsa que tan sovint convoquen els nostres antics companys de l?Ateneu Popular "Aurora Picornell". Ben cert que aleshores, després d?aquesta ruptura pública, els articles que signen diàriament a favor d’un Bloc Nacionalista tendrien, n?estam ben segurs, una mica més de credibilitat política.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!