Literatura catalana moderna - Illes

Pere Muñoz i l’Assemblea Ciutadana 

Per Miquel López Crespí, escriptor 

De tots els avantprojectes de programa electoral per a la batlia de Palma potser un dels que més m’ha cridat l’atenció ha estat el del PSM i el del jove candidat Pere Muñoz. I, més concretament, la seva proposta de "Pacte amb la ciutadania 2003-2007".

La participació és un dret fonamental de la ciutadania encara molt poc desenvolupat a la ciutat de Palma. Caldria que tots els partits unificassin esforços per acostar més els ciutadans a la seva institució més propera. En nombrosos articles ens hem manifestat sempre contraris a la privatització política, a la desaparició del paper polític dels ciutadans a favor d’altres poders no legitimats democràticament, a la reducció de la política als espais institucionals.

L’altre dia, en un dinar amb el director general de cultura, aquest m’explicava la seva voluntat d’ampliar, en cas de ser elegit batle de Palma, l’actual status democràtic que ell considera encara insuficient. La seva proposta de participació, la iniciativa de Pacte amb la Ciutadania, va en la línia d’aturar l’absentisme electoral.  [Continuar]

Aquesta concepció oberta i plural vers una nova cultura democràtica, aquest esforç que representa provar de vèncer un quart de segle d’inèrcies, em va semblar molt positiu en un jove que no havia viscut a transició. Recordem que Pere Muñoz Perugorria va néixer a Ciutat el 5 de juny de 1971 i, per tant, tan sols tenia sis o set anys quan els militants d’esquerra d’aquell temps pugnàvem per concretar un projecte molt semblant. Parl de l’Assemblea Ciutadana, un organisme creat sobretot, perquè les entitats ciutadanes (inclosos els partits polítics), duguessin a terme una tasca de control damunt les institucions i, especialment, sobre el darrer ajuntament no electe de Palma. L’Assemblea Ciutadana va ser impulsada per partits del tipus MCI, OEC, PSM i independents. També hi havia gent del PCE i del PSOE. Però aquests entenien la "democràcia" d’una forma solament institucional: el poder dels partits damunt els ciutadans. La participació ciutadana mitjançant una Assemblea (que arribà a arreplegar 32 organitzacions de la societat civil) els atemoria. PCE i PSOE consideraven "perillós esquerranisme forassenyat" aquest tipus de control democràtic. Aleshores jo militava en l’OEC. En Jaume Obrador i en Francesc Mengod coordinaven tota la intervenció dels militants del partit que treballaven per enfortir aquell experiment de participació activa. Per part d’altres organitzacions hi anaven Ginés Quiñonero, Joana Roca i Rosa Bueno, entre d’altres. Finalment, com explica molt bé la Gran Enciclopèdia de Mallorca, varen ser les divergències entre PSOE-PCE i l’esquerra revolucionària de les illes la que va fer entrar en crisis l’Assemblea Ciutadana.

Com deia de bon començament, la defensa que fa Pere Muñoz dels Drets de la Ciutadania (el dret a la informació, el dret a la participació, el dret de petició i el dret a la iniciativa ciutadana), m’han fet recordar aquells temps de lluita en defensa del control democràtic dels ajuntaments.

Pere Muñoz m’explicava, parlant del seu programa, que vol que aquesta nova Assemblea Ciutadana sigui el màxim òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament i hauria d’estar format per les entitats més actives i representatives de Palma i les institucions. Evidentment seria presidida pel batle de Ciutat i la finalitat de l’Assemblea, a més de fomentar al màxim aquesta necessària participació dels ciutadans, consistiria en assessorar l’Ajuntament; conèixer i emetre opinió sobre els pressuposts municipals; debatre i emetre opinió sobre qualsevol projecte municipal que ho demani un 20% de l’assemblea; fer propostes de punts de l’ordre del dia del Ple de l’Ajuntament de Palma i, dins d’aquesta línia, proposar iniciatives ciutadanes, sol× licitar la convocatòria d’audiències, impulsar processos participatius, consultes, referèndums populars…

Pens que tot el que sigui el foment de l’associacionisme ciutadà és de vital importància per a la consolidació democràtica. A part del dret inalienable d’anar a votar cada quatre anys, el poble té dret a rebre suport municipal per a la millora de les seves associacions i tenir un determinat poder de decisió sobre la gestió que fan els polítics professionals.

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (11-II-03)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!