El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Aquest és l’article que avui he publicat a la contraportada d’El Punt del Barcelonès Nord. L’escrit està dedicat als problemes funcionals que històricament ha patit la biblioteca de Can Casacuberta i que persisteixen, com il·lustra la fotografia que acompanya aquest post.
Una imatge, diuen, val més que mil paraules. La
d’aquest atrotinat cartell, enganxat amb cinta adhesiva de precintar
caixes, mig trencat, ho diu tot. És un monument a la cutreria que no deixa en gaire bon lloc un edifici que el 1991 va guanyar el premi FAD de rehabilitació interior.
L’historial
dels problemes funcionals de la fàbrica que el 1920 va comprar Salvador
Casacuberta i que el 1979 va passar a mans públiques és llarguíssim.
Més que una biblioteca sembla un banc de proves meteorològiques: des
que es va inaugurar, els treballadors i els usuaris van denunciar que a
l’estiu hi feia massa calor, a vegades per manca d’aparells d’aire
condicionat altres perquè no funcionaven prou bé; a l’hivern, massa
fred, la gent que estava asseguda havia d’anar amb abric, i quan plovia
s’inundava… Els diferents governs municipals van assegurar que tots
els problemes estructurals se solucionarien amb l’ampliació i reforma
de la vella fàbrica. L’obertura de l’Espai Betúlia, feta a corre-cuita,
no va servir per solucionar els problemes atmosfèrics. 30 graus
a l’ombra… Havien esperat quinze anys i quatre dies des que es va
obrir la biblioteca per fer-ne l’ampliació i no la van saber fer amb la
dignitat que l’equipament es mereixia. Encara va caldre una aturada
tècnica de quinze dies més per solucionar els problemes de l’aire
condicionat. Un desastre. Pel que es veu, quan no és un all és una
ceba, i ara els llibres es mullen quan es deixen al lloc on es deixen
els llibres que es tornen a darrera hora: a la bústia.
És una
llàstima que una biblioteca com aquesta, amb una admirable agenda
d’activitats, amb un personal entregat malgrat ser molts cops
insuficient en quantitat, amb milers d’usuaris, i amb serveis prou
útils com el de convertir-se en aula d’estudis de nit durant l’època
d’exàmens hagi de passar vergonya per una mala planificació
arquitectònica i una més que evident desídia i/o ineficàcia (a vegades
no se sap què és pitjor) municipal.
Una inversió a mitges és
sempre una mala inversió i, històricament, sembla que a l’administració
pública li hagi recat deixa anar les virolles per tenir en perfecte
estat la Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta –a l’hora de posar
noms llargs i xulos sí que en saben…– i altres, que també han tingut problemes similars.
Només
un cop l’equipament estigui en perfectes condicions i disposi de la
plantilla que realment necessita es pot arribar a plantejar millores en
el servei, com una ampliació dels horaris, per exemple. En aquests
moments, Can Casacuberta fa –amb algun matís– els mateixos horaris que
la majoria, per no dir totes, les biblioteques de la xarxa pública de
la Diputació de Barcelona, que a l’hora és molt semblant a l’horari
dels centres de Tarragona i Lleida. Només Girona té les seves
biblioteques més hores obertes al públic els dissabtes, que estan
disponibles de quatre a set de la tarda. Altra cosa són les
universitàries, algunes de les quals tenen un horari ininterromput de
deu del matí a nou del vespre els caps de setmana, i els dies
laborables obren a dos quarts de nou del matí.
Malgrat que l’ús
de les biblioteques municipals no és el mateix que el de les
universitàries, caldria veure el comportament de la ciutadania si
pogués fer servir la biblioteca tot el cap de setmana. Segur que seria
un estímul i s’incrementaria el nombre d’usuaris, no tots forçosament
estudiants de secundària. De moment, però, això és somniar truites i
obrir un debat que no és en cap agenda. L’únic consol que tenim és que
hi ha sequera i els llibres, ni que els deixin a la bústia, no es
mullaran.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sr. Mas:
Perquè no ens deixa en pau. Vostè ja no viu a Badalona, de vegades em fa pensar que ha marxat per estar tot el dia enfoten-se de tots, igual que el seu amic Jaume Oliveras i Costa que està a tots el llocs com si fos l’alcalde de Badalona, perquè no formeu un partit polític i us presenteu a les properes municipals, el senyor Oliveras portarà a la llista a tota la seva junta de l’associació de veïns perquè mira que fa burrades i la seva junta el recolza i tu podries portar a tots els teus amiguets del Punt com el Jordi Gonzalo, la Sara Muñoz etc.