El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Aquest és l’article que avui he publicat a la contraportada d‘El Punt del Barcelonès Nord. En ell reclamo que les reformes a l’estació del tren de Badalona incloguin l’obertura d’un accés al carrer d’Eduard Maristany per tal de garantir un pas directe cap al futur Museu del Còmic i per fer el port més permeable als visitants que arriben a Badalona en transport públic.
A hores d’ara hauríem d’anar assumint que el tren es quedarà a
primera línia de mar pels segles dels segles. Des de Badalona no s’ha
defensat amb prou força el trasllat de la via del tren a l’interior,
malgrat que aquest canvi està previst en el pla director
d’infraestructures metropolità. I no s’ha defensat per una qüestió de
pragmatisme. Ara com ara, Badalona no pot oferir res a Renfe que
l’atragui prou per marxar de primera línia de mar. Prova d’aquesta
resignació és que s’estan cercant fórmules econòmicament viables per
poder fer passar el tren per sobre del futur canal sense haver de fer un
pont que tingui uns costos que la ciutat no pot assumir. El govern
municipal està creant els condicionants per poder justificar el seu
canvi de posició pel que fa al futur canal del port, i en aquest procés
Renfe és una peça fonamental. Ningú no recordarà que l’opció de fer un
pas elevat semblant a la resta de passos subterranis de la ciutat ja es
va plantejar fa ben bé un any i es va debatre en alguna reunió del
consell d’administració de Marina Badalona. Ara, però, convé oblidar
certes coses… i fer veure que tot és nou.
Les actuals obres de
reforma de l’estació del tren de Badalona són, en si mateixes, una prova
fefaent que ningú no s’està plantejant, si més no el dia d’avui i en un
futur a mitjà termini, moure el tren d’allà on passa. Estant així les
coses, l’únic que es pot demanar és que la via es faci tan permeable com
sigui possible i que deixi de ser una barrera que en molts punts
impossibilita l’accés a la platja des de la trama urbana. Es fa
imprescindible l’obertura d’un punt d’accés i de sortida de l’estació de
Renfe cap al carrer d’Eduard Maristany. Per molts motius: perquè hi ha
una zona nova d’habitatges consolidada a primera línia de mar; perquè
aviat hi haurà un nou passeig marítim que hauria de tenir un accés
directe i, finalment, perquè hi haurà una infraestructura nacional
davant del tren: el futur Museu Nacional del Còmic. ¿De debò algú troba
lògic que un visitant que es desplaça fins a Badalona en transport
públic hagi de fer una volta més o menys llarga per accedir a primera
línia de mar, quan podria tenir un punt d’accés que el deixés encarat
cap al nou equipament?
Un dels problemes del port és la mala
comunicació de l’equipament amb la ciutat. Uns defectes de comunicació
que no s’arreglaran posant-hi bars musicals, sinó millorant-hi els
accessos, cosa que fa temps que demanen els valents que es van atrevir a
posar-hi un negoci i que cada dia s’hi juguen les garrofes. Hem de
repetir l’errada amb el Museu del Còmic? Ens creiem el projecte de debò o
no? I no només l’Ajuntament, sinó també la Generalitat. El Museu del
Còmic és una oportunitat per situar Badalona en el mapa, per dotar-la
d’un nou signe d’identitat, aquest cop vinculat a la cultura. Badalona
ha lluitat per tenir aquest referent metropolità, però aquí no s’acaba
la feina. Ara s’ha de lluitar per poder tirar-lo endavant i perquè sigui
una realitat en els terminis previstos. Seria descoratjador que el
projecte, un cop s’han fet les fotografies de compromís, quedés en un
calaix per falta de finançament, com va passar amb els usos que s’havien
de donar anteriorment a la fàbrica del coco. Pressionar Renfe perquè
obri una sortida pel carrer Eduard Maristany, com d’altra banda reclamen
els veïns del front marítim, seria tota una declaració d’intencions. I
no estiguem quiets tot adduint que en el futur el tramvia arribarà a la
CACI. Si hem de ser pragmàtics, siguem-ho sempre; també ara. Tant de bo
en l’edició d’enguany del Saló Internacional del Còmic, on se suposa que
hi haurà el projecte del museu, puguem dir que el tren no és una
barrera per arribar-hi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola, Bon día !
Estic d’acord amb l’Andreu Mas, en gairabé tot, llevat de la seva opinió poc optimiste sobre el tema del trasllat del tren, és cert que les mesures que s’adoptan a hores d’ara, son amb l’intenció de mantenir les vies en el seu traçat actual, però crec que aquí impera més el sentit comú, que no és un altre que intentar solucionar un problema bàsic que tenim ara mateix, com és el de l’adequació de l’Estacio de Badalona a la normativa actual de mobilitat i de modernitat pròpia de principis de segle, i per altre banda donar una sortida al Canal del Port que no suposi hipotecar les finances Municipals, ja que a la llarga (no més de 20 anys) efectivament la linea de tren és traslladarà a l’interior. No te raó de ser una linea de tren poc permeable per el litoral en ple segle XXI.
Per altre banda, el tramvia també juga un paper molt important per aconseguir el trasllat de la via de tren a l’interior, fonamentalment per que aquesta nova infraestructura s’ha de perllongar fins a l’Estació de Montgat com mínim per donar cobertura aquest municipi, al centre de Badalona i al nou barri del Front Marítim de la nostre ciutat. Una vegada fet això ja podrem enllestir el trasllat del tren a l’interior que és el que també demanan els municipis del Maresme.
Evidentment no tots els que hi son ara gaudiren d’aquesta infrastructura, però ningú podrà dir que no hem lluitat per aconseguir aquesta fita per les noves generacions, entre les quals és troben als nostre fills i/o als nostres nets. La feina ben feta senyors/senyores no te fronteres.
Salutacions a tots !