El bloc d'Andreu Mas

Aquest és el post que avui ha emès Ràdio Ciutat de Badalona al matí, en l’espai que faig habitualment pel programa dels matins. En aquest cas, he dedicat el bloc parlat a Maite Arqué, que aquest diumenge es pot convertir en la primera senadora en la història de Badalona.

Aquest diumenge, si el resultat electoral acompanya l’Entesa Catalana de Progrés, Maite Arqué certificarà el final de la seva etapa política a Badalona, amb l’obtenció d’un escó al Senat. Un exili daurat. El mateix que el PSC va oferir a Joan Blanch i que ell va rebutjar. Maite Arqué és disciplinada. Li han dit que havia arribat el final i ha tingut l’elegància de marxar sense soroll. Hi ha ciutadans que critiquen que marxi quan no fa ni un any que ha renovat el compromís amb els electors. La política és així. Potser hauria de ser diferent. Però el cas és que les decisions les prenen els aparells dels partits més enllà de les preferències que expressen els votants. Li poden explicar a Artur Mas. Ara és hora de fer balanç, d’inventariar què es deixa a la ciutat després d’aquesta etapa. Maite Arqué ha estat 29 anys a l’Ajuntament. Seria injust fixar el zoom només a la seva etapa com a alcaldessa. Ens oblidaríem del que va fer a la seva llarga etapa al front dels Serveis socials, on es va forjar la imatge de persona pròxima als ciutadans. Oblidaríem que va protagonitzar una transició al PSC i va tenir el coratge d’aguantar les embestides d’un Blanch ferotge mentre el partit li posava els cascavell al gat. Com a tot alcalde, a Arqué se li ha de reconèixer que ha servit a la ciutat amb tota la seva capacitat i il·lusió. Es mereix el respecte dels seus conciutadans i l’agraïment pels serveis prestats. No és fàcil dirigir la tercera ciutat de Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!