Curiosa, la paraula llibertat. I manipulable. Tant com
convingui. El president Montilla argumentava que votava contra la
prohibició de les curses de braus a Catalunya perquè creu en la
llibertat, ergo els que hi van votar a favor estan en contra de la llibertat, perquè prohibir és una forma de repressió.
En canvi, molts municipis catalans voten a favor de la prohibició de
portar burca, i ho fan en defensa de la llibertat de les dones. I quan
prohibim que es fumi en determinats espais, també estem atemptant
contra la llibertat dels fumadors, i si no ho fem vulnerem el dret dels
que no fumen a no ser enverinats. Un cacau.
No podem oblidar que un percentatge importantíssim del que legislen
tots els països del món té a veure, en molts casos, amb prohibicions.
L’arbitri de normes de conducta, la determinació d’infraccions i de
multes ens porta a restringir llibertats d’uns en favor de la
col·lectivitat. No fer això ens conduiria a l’anarquia. “Prohibit
prohibir” queda molt bé com a eslògan del Maig del 68, però és molt poc
pràctic i gens realista.
Tot i això, els governs exploten el vocable i, aquí i arreu, el fan
anar com volen. George W. Bush va declarar la tercera guerra mundial
contra un exèrcit invisible en nom de la llibertat, i fent servir el
mateix pretext va reduir, quina paradoxa!, les llibertats civils dels
nord-americans, que des d’aleshores poden ser espiats i detinguts sense
previ avís sota sospita de terrorisme.
A les Espanyes tot l’enrenou ocasionat per l’exemplar –però potser innecessària perquè la fiesta
es moria tota sola– votació antitaurina del Parlament ha provocat que
surtin de sota les pedres els defensors de la llibertat –que, per cert,
neguen el dret del brau a la seva pròpia–, que aprofiten l’avinentesa
per qualificar-nos de franquistes, entre altres exquisideses. Són, ves
per on, els mateixos que ens neguen el dret a decidir el nostre futur;
els que opinen que per sobre de la voluntat del poble expressat a les
urnes ha de prevaldre el dret de quatre jutges que no estan legitimats
perquè el mandat els ha caducat. Ells són lliures per dir el que
vulguin. Nosaltres no ho som ni per legislar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Luego, la libertad, también es un arma.La deformamos. la transformamos y conseguimos utilizarla -disfrazándola- para dañar, “encendiendo”.¿El qué.? bases de comprensión,diálogo y posibilidades…
Muy cierto que los toros -en Catalunya- estaban heridos de muerte. Pero aquí, en el presente caso. procedía disfrazar la libertad,para dañar -en dónde duele-a”lo Español”. Aquí: En Catalunya…
Es la libertad para represaliar. Es el arma que permite.Es la deformación interesada en dañar sentimientos, más que pensar en que los toros,dejen de sufrir el martirio al que se le somete…
Bueno: Habrá que aguantarse…pero también habrá que votar-Y ahí, ante la urna; no hay deformaciones que valgan. Se vota -mayoritariamente- desde el fondo del propio “mar de libertad”, no sujeto más que a la própia voluntad. Si se tiene criterio,claro…
Yo no estoy nada de acuerdo en que -a bombo y platillo-Catalunya se retrate a sí misma, acordándose -solamente- del maltrato que recibe
el toro, en la plaza…
Una prohibición destinada a demostrar que cuando la libertad se utiliza cómo arma,para herir.Lo más inmediato que produce,es más división. ¿O es que alguien cree que en la Catalunya “amestizada” de hoy. Aún se está lejos de dividir -en dos- a una sociedad,en forma irreconciliable.?
Y es que la libertad, si arma arrojadiza; es de ida y vuelta, recuérdese…