El bloc d'Andreu Mas

Aquest és l’article que avui he publicat a la contraportada d‘El Punt, a la secció «A quatre mans». L’article està dedicat al referèndum sobre les tres xemeneies de Fecsa. Com podeu imaginar pel títol del post sóc un ferm defensor que no les enderroquin.
La fotografia és d’un estudi badaloní que ha guanyat un premi per una proposta d’il·luminació futurista de les torres.

El referèndum sobre el futur de les tres
xemeneies de la central tèrmica de Fecsa, situades al terme municipal
de Sant Adrià de Besòs, ja ha començat. Els veïns de Sant Adrià
disposen de tota la setmana per expressar la seva predilecció, que serà
o no atesa en funció dels recursos municipals, cosa que, deixem-ho
clar, desnaturalitza tot el procés participatiu. L’alcalde de Badalona,
per la seva banda, s’ha mostrat predisposat a organitzar una consulta
popular perquè els veïns del badaloní barri de la Móra –un lloc
inhòspit fins a la construcció del port i la reforma urbanística que va
acompanyar la primera fase de les obres– també puguin dir-hi la seva,
atès que la tèrmica és a tocar de les seves cases. Ràpidament, Jordi
Serra ha dit que aquesta era una consulta molt circumscrita a un grup
de veïns, suposo perquè es veia venir que més d’un o de dos reclamaríem
que la consulta es fes en l’àmbit de tota la ciutat, perquè les tres
xemeneies formen part del patrimoni visual de Badalona, a banda del de
Sant Adrià.

Les tres xemeneies són un punt de referència. Un
testimoni d’un passat industrial que han anat llanguint amb el pas dels
segles. Ara que som una gran zona de serveis, la tèrmica ens recorda
d’on venim i qui som: unes ciutats obreres, construïdes de manera
desordenada i absolutament lligades entre si per una densíssima trama
urbana. Defensar la pervivència de les tres torres pot semblar passat
de moda. Hi ha qui les defensem des d’un punt de vista ideològic i
també romàntic, tot i que he parlat amb moltes persones que les troben
més lletges que un pecat i no les consideren representatives de cap
patrimoni industrial, atès que es van construir a la dècada dels
setanta. Pels que les hem vist des de petits ens sembla que són allà de
tota la vida i que tenen tanta tradició com el patrimoni romà –i ho dic
a risc de semblar un sacríleg o un imbècil…

Defensar la
conservació de les tres xemeneies, com ho fa el col·lectiu Tres
Xemeneies de Sant Adrià no implica
deixar-ho tot tal com està. Al contrari, s’ha d’aprofitar l’oportunitat
per remodelar tot l’entorn, eliminant tota la ferralla que la central
necessita per funcionar i adequant les torres –per cert, més altes que
l’hotel Arts, les torres Mapfre i Agbar i la Sagrada Família– a altres
usos. Una operació urbanística a l’entorn de les torres –tenint en
compte un futur trasllat de la fàbrica de pintures d’Azko Nobel–
obriria un nou espai urbà al front marítim entre Badalona i Sant Adrià
i en potenciaria l’atractiu. L’espai és ideal per a un museu de la
indústria, tot i que l’Ajuntament de Sant Adrià l’ha proposat com a seu
del Memorial Democràtic. Amb imaginació i, això sí, molts diners es pot
fer possible la transformació de les tres xemeneies.

Aquest és un
repte que no pot afrontar el consistori adrianenc en solitari. Hi ha
d’haver una aposta de les administracions supramunicipals i hauria
estat ideal que en tot el que fa referència a la tèrmica els municipis
de Sant Adrià i Badalona haguessin actuat plegats, amb una sola veu.
Badalona no pot fer veure que la tèrmica no té res a veure amb la
ciutat, entre altres coses perquè molta gent pensa que formen part de
Badalona. Un cop més ha faltat visió estratègica i coordinació, cosa
que comença a ser incomprensible si es té en compte que el color
polític dels dos governs, majoritàriament, és el mateix. Hi ha un eix
mar/riu Besòs que ofereix un munt de possibilitats al Barcelonès Nord,
però els polítics no hi creuen, per això cadascú va a la seva. Trist.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!