El bloc d'Andreu Mas

Aquest és l’article que avui he publicat a la contraportada d’El Punt, a la secció «A quatre mans». L’article analitza els motius polítics que han convertit el socialista colomenc Antoni Fogué en president de la Diputació de Barcelona i, de manera col·lateral, explica alguns moviments polítics a Badalona.
Al final de l’article us incloc un link amb la notícia de la investidura de Fogué publicada al diari i un enllaç amb el discurs complet de pressa de possessió del nou president i el seu currículum.
La política és pels corredors de fons. Els esprintadors, els que volen arribar i moldre, acaben a la cuneta sense temps ni d’exhalar un darrer sospir. En molts sentits, la política és un gran joc d’estratègia; com els escacs. L’important és el resultat final i això obliga sovint a sacrificar peons, fins i tot alguna peça de més valor, a enrocar-se o a fer arriscades jugades a la recerca de la victòria final. Fa temps que en el PSC juguen una partida d’escacs soterrada els darrers representants de la federació catalana del PSOE i la direcció nacional del partit, controlada en la seva totalitat per un reduït cercle de socialistes del Baix Llobregat, alguns dels quals comparteixen també una herència i una història comunes, la d’haver-se iniciat en la política en un grupuscle de filiació maoista, que van abandonar per ingressar, després d’altres itineràncies, al Partit dels Socialistes, cap a finals de la dècada dels setanta.

Metòdicament, la direcció del PSC ha anat diluint sensibilitats a partir de fusions per absorció o, senzillament, a base d’aplicar una política de duresa amb els membres més díscols. La prova la tenim a Badalona, on després d’anys de batusses, i en vista d’un més que possible nou sarau, es va cridar tothom a capítol per llegir-li el missal de les conseqüències d’oposar-se a la candidatura dissenyada per Josep Maria Sala (l’home sense càrrec definit amb més poder del partit) i avalada per José Zaragoza. Evidentment, davant de segons quin argumentari, fins i tot els més donats a la poesia van entendre la prosa que destil·laven les recomanacions de la direcció. L’episodi badaloní va evidenciar que el poder havia pivotat de Santa Coloma, casal del primer secretari de la federació del Barcelonès Nord i de l’agrupació socialista amb rècord de militància, al carrer Nicaragua. Bartomeu Muñoz ja no faria més les llistes de Badalona.

L’elecció de Corbacho com a ministre donava un gir inesperat a la situació. Com a vicepresident primer executiu, i atenent-nos a la tradició, Muñoz rebia de cop la presidència de la Diputació de Barcelona, un espai de poder únic des d’on reorganitzar files i situar de nou aquelles peces que s’havien sacrificat pel camí. Com si es tractés d’alguna de les aventures galàctiques que agraden a Muñoz, l’Imperi va reaccionar i va curtcircuitar l’arribada al comandament general de l’alcalde colomenc. Tot semblava perdut, fins que se li va ocórrer una idea políticament genial; proposar un candidat irrebutjable: el marit de la vicepresidenta del partit i històric diputat, bon coneixedor del funcionament de la maquinària supramunicipal, de la qual n’ha presidit fins a tres àrees. Més enllà de qüestions d’ordre personal, gens accessòries en aquest cas, ningú pot retreure a Antoni Fogué els seus valors de treballador infatigable i discreció, que el van arribar a situar en les travesses per substituir Manuela de Madre quan aquesta va deixar l’alcaldia de Santa Coloma.

Antoni Fogué no és exactament un home de Muñoz, però és evident que l’uneixen moltes més coses amb l’alcalde que no pas les que el separen, tant a nivell polític com també personal. De passada, Muñoz aconsegueix retenir el control de tres grans instruments supramunicipals –la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Barcelonès i l’empresa pública Regesa (instrument urbanístic del consell)– al davant dels quals hi ha colomencs de la seva confiança. Bartomeu Muñoz, malgrat el que alguns pensaven, no és políticament mort i, fins i tot, ha tingut l’atreviment de fer escac al rei. La partida continua oberta.

La notícia de la investidura a El Punt, clicant aquí.
El discurs de la investidura, clicant aquí.
El currículum del nou president, clicant aquí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!