El bloc d'Andreu Mas

Pel teu post,sembla que creguis que canviar el traçat del tren i portar-lo per l’interior és una bona cosa. Però evidentment no queda clar per on passarà, i per tant, si no ho sabem, poc que podem jutjar que sigui positiu per la ciutat. Suposo que haig d’admetre que part de la raó per estar en contra del canvi de traçat és perquè perdré el privilegi de viure just al costat de l’estació, però, tenint en compte com és l’Ajuntament, i que en cap moment té una visió de ciutat sinó només d’interessos d’uns quants, no creus que el canvi serà per a pitjor? Sobretot tenint en compte que per fer un bon recorregut s’haurien d’expropiar massa cases. O bé creus que s’hauria de fer passar per Pomar i Tiana? Ja al 1852 quan van fer la línia de tren ho van fer per la costa perquè costava massa diners expropiar gent. Creus que ara, amb la sobre població de Badalona serà possible? A més, per fer el barri que han fet al costat de mar, creus que val la pena? Un barri de piseries massa altes, sense cap mena de gust, massa juntes les unes amb les altres i trencant completament el barri antic per on passava… Això és el que vols per Badalona? Que sigui un altre Montigalà? O és que tu no eres un dels que estava en contra del que es va proposar a finals dels 70 a Montigalà? I ara, has vist les barbaritats que han fet? Mentre no tinguem ajuntaments que realment tinguin visió de futur, francament, millor no tocar el traçat del tren, que ara per ara encara ens dóna la possibilitat d’arribar a Pl. Catalunya en menys de 20min. i a Mataró en 25. A mi em fan molta por totes aquestes planificacions perquè per desgràcia només es pensa en interessos, sobretot polítics.
A més, em fan gràcia, ara esbomben com tots els ajuntaments s’han posat d’acord. Només faltaria, si el 90% dels ajuntaments i la Generalitat són del mateix color! Si no es posen d’acord ara, quan ho faran?  A mi aquesta gent em fa molta por. Van anar en contra de Montigalà quan Banca catalana hi era al darrera (i en part `que el projecte no tirés endavant va ajudar que se n’anés en orris), i tan bon punt van pujar al poder han fet un barri MOLT pitjor ( i sobretot, molt menys planificat) que l’original; van oposar-se al Port (com vam fer molts), van entabanar als pescadors que els hi van donar suport prometent-los un port de pescadors que mai han fet, i ara diuen que és una vella reivindicació de la ciutat (i quants calers s’han embutxacat?). Això sense parlar que la descontaminació de la zona va costar el DOBLE del que s’havia dit en un principi (i jo que sóc malpensada, crec que els estudis fets van mentir, o bé no els van fer en prou profunditat perquè ja sabien que si es feíen bé, el projecte seria inviable i la Generalitat el tombaria per massa car).
On sí que estic d’acord és que aquesta ciutat necessita una bona rentada de cara i un projecte de futur, però francament, aquests que manen (que no ho oblidem, són els mateixos des de fa més de 25 anys) són els que han destrossat el poc de bo que tenia i no han estat capaços de cohesionar res. Badalona és cada cop més “pueblerina”, la gent ben preparada se’n va i els mediocres ens governen. Francament, en aquest ambient, no em fa gens de gràcia que hagin aprovat aquest pla. Però potser m’equivoco. Això espero. Si t’assabentes de res més concret, ja ho comentaràs.

Andreu, estic amb la Caterina. A mi ja em semblaria bé un tren soterrat. Però allà on està ara. I no perquè no vulgui que s’acosti als barris més densament poblats de Badalona (al cap i a la fi, si es fa el que es va dir de posar l’estació a la illa Fradera tampoc guanyen res), sinó perquè això impediria que es fes servir l’espai alliberat pel tren per fer més pisos.

La veritat, per a mi, dignificar el litoral no és construir pisos a tocar mar. Dignificar Badalona no és fer més i més pisos. Però quan els nostres polítics parlen de dignificar sempre, sempre, sempre, estan parlant de construir vivendes 🙁

Mireu!

El tren i la reforma de l’ autopista podía anar tot d’una en el mateix espai, i reordenar l’ espai actual del ferrocarril amb un pla de dinamització de la façana marítima, amable i gens especulatiu que integri un tràmvia de BCN fins a Mataró. Al Maresme  ja han iniciat  una primera refelexió: Costa de Barcelona-Maresme. Ara hem  de consensuar una proposta amb generositat i sense sectarismes.
No sigui de cas que perdem el tren…

Com a BTV que soc, i amb 65 anys a l’esquena he vist moltes badalones, i he ajudat a fer-les, amb encerts i errors, segons qui ho jutgi. Des de que els carrers del centre eren de terra i quan pluvial l’aigua baixava pel carrer de la Mercè com si fos una riera, fins a l’actual ja peatonal I amb jardineres.

El tren, la via, sempre hi ha estat, també ha canviat el seu aspecte, primer no hi havia passos soterrats, no feien falta, tampoc hi havia baranes de protecció. I com el servei era molt més reduït que actualment els nens de l’època anàvem jugar a deixar una peca de 5 cèntims a la via per veure com el tren la deixava ben aixafada. Records d’avis.

Avui els badalonins veiem el tren com una barrera entre la ciutat i el mar, realment tal com està fa nosa. Però com podem millorar l’accés a la platja, perquè crec que és això el que volen els badalonins quan diem de traslladar el tren cap a l’interior. Jo diria que per tal de salvar la barrera del tren aniria millor aconseguir que la RENFE faci més passos soterrats i amb un disseny més adequat, com ara el del carrer de Mar, que traslladar les vies, ja que el cost d’aquesta operació la fa pràcticament inviable, ja que les millores de comunicació amb Barcelona per a la població que viu sobre l’autopista ja comptarà amb la línia 9 del metro i la prolongació de la línia 1.

Si l’Avantprojecte del Pla territorial metropolità de Barcelona preveu el trasllat de les vies de la costa cap a l’interior, no fixa cap calendari i crec que en el conjunt de projectes que contempla els nostres interessos no seran prioritat, o sia que amb l’experiència d’altres operacions semblants, els laterals de l’autopista porten des dels principis dels anys 1980 en projectes i encara no s’han acabat, una actuació molt més simple i ja veiem.

Diuen que les utopies son les úniques coses realitzables, no diuen quan. No siguem utòpics i anem per feina.