El Quixot de Badalona

Conservo encara alguns dels seus peculiars escrits, fets amb una vella màquina d’escriure, farcits de coloraines i dibuixets. Me’n va regalar una antologiarecollida en una espiral i amb una portada de plàstic transparent. Aquell senzill regal amagava al darrere tota una vida. La convicció que en aquest món tothom ha de lluitar per allò en què creu, malgrat poder ser, durant el procés, objecte de tota mena d’escarnis. Això sí, es va acomiadar, com sempre fa, regalant-me uns quants caramels, d’aquells que abans deixava sobre la taula d’El Punt del Barcelonès Nord quan la seu era al carrer Conquista per a satisfacció dels meus companys.

Parlo d’en Josep Valls i Pla, que ha estat escollit per voluntat popular Badaloní de l’Any 2011, en una iniciativa impulsada per la publicació gratuïta El Tot Badalona i per la sala Sarau08911.

El reconeixement a Valls no ho és tant per la seva contribució a Badalona l’últim any, com per la seva trajectòria personal. El pastisser de Morera fa anys que va fer el pas a la cosa pública quan va iniciar una campanya per reclamar que tornessin a posar al seu lloc l’escala que connectava el carrer Sant Anastasi, on ell viu, amb la Via Augusta. Una escala que havia desaparegut per una decisió urbanística que no imaginava trobar-se un quixot disposat a lluitar contra molins de vent.

Valls entregava dia sí i dia també una instància a l’aleshores alcalde Blanch. La seva insistència, i el suport que va rebre dels veïns, van fer que, finalment, l’Ajuntament recuperés l’escala. 1 a 0 en el compte de Josep Valls.

Després, fart que no li fessin cas, va obtenir ressò fins i tot fora de Badalona per haver asfaltat tot sol un vial de Morera deixat de la mà de Déu. Va acabar l’obra. 2 a 0.

Però si per alguna cosa passarà a la petita història local aquest cavaller sense cavall és per la tossuderia en la lluita per aconseguir que el pont del petroli no anés a terra. Va ser la seva insistència la que ens va arrossegar, a un nombrós grup de persones, a fer-li costat. Seva va ser, però, l’energia i l’èxit. 3 a 0. Malgrat el premi, l’Ajuntament li deu una placa al peu d’una passera que sense ell avui no existiria.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *