El factor humà, Graham Greene
El encanto de Elsie, de Patricia Highsmith
Harry Potter V
Harry Potter. Les anteriors pel.lícules de Harry Potter es deixaven veure. L’adult que acompanya els nens pot involucrar-se a la història i passar una estona entretinguda. La cinquena part és força millor, té argument, i els adolescents i la màgia esdevenen paisatge de fons.
El factor humà, Graham Greene. Un funcionari anglès de la època de la guerra freda passa informació als comunistes. Els seus caps descobreixen la filtració però s’equivoquen i n’atribueixen la responsabilitat al company de treball i amic del veritable espia. Per tal d’evitar l’escàndol, assassinen el que creuen innocent provocant-li un atac de cor.
Les motivacions del traïdor són confuses: està en contra de l’apartheid sudafricà, està casat amb una negra, i en l’espionatge hi veu la forma de lluitar contra la segregació i de mostrar el seu amor. No obstant, no queda gens clar que la seva dona i el seu fill, es beneficïin de l’activitat de l’espia.
El traïdor és el bo de la novel.la, un home bondadós i desenperançat, que passa informació als soviets però no és comunista.
El mon de l’espionatge és una forma de crear una atmòsfera límit, de generar perill i desengany, que s’aprofita per fer crítica del sistema social.
Greene és un creador de situacions que entreté bé, però els personatges, quan hi penses, són artificials i estan en funció de la intriga.
El encanto de Elsie, Patricia Highsmith.
Patricia Highsmith, una de les meves autores preferides, descriu amb un traç precís els personatges amb una profunditat psicològica inigualable.
Elsie és una noia de poble que baixa a ciutat decidida a triomfar. Un vell solitari, amargat i impotent, se n’enamora platònicament i s’autoimposa el deure de protegir-la contra els perills del mon. Ella refusa amb fermesa els seus consells i acaba per considerar-lo un destorb, i a téme’l.
La noia coneix una parella sofisticada amb força diners que l’introdueix al mon de les revistes de moda. La parella és d’una ètica post hippie de principis dels 80 en que la modernitat és una barreja de coses com compartir tasques domèstiques, la droga, la homosexualitat (és curiós que crec que excepte la minyona, totes les dones que surten a la novel.la tenen relacions lèsbiques) o renunciar a la fidelitat conjugal.
El mon brillant i modern de la parella contrasta amb la sordidesa dels ambients del vell, però com sempre a Highsmith, la mirada polièdrica ens fa relativitzar qualsevol actitud, i en el gir final fins i tot sembla que el vell carcamal te més raó que no semblava.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El títol de la pel·lícula d’en Potter és "Harry Potter i l’Ordre del Fènix", com el del llibre, no pas Harry Potter V…