Veig que el nacionalisme ha caigut en un estat de frustració que sap greu. La lectura que Convergència més Esquerra reculen 4 diputats (sobre 18 que en tenien) és incontestable. Però a la vida s’ha de ser optimista, què carai. Per això, he estat pensant que els déus de l’independentisme tenen camins inescrutables, i segurament ho tenen tot previst, de forma que he arribat a les següents conclusions:
1. Esquerra no volia ajuntar-se amb Convergència per la Generalitat, perquè li semblava que ambdós competien pel mateix segment de l’electorat, i li feia por ser abduïda pels convergents. Potser ara s’adonarà que el llop de debò eren els socialistes, i que els convé sortir per cames d’aquesta Generalitat espanyolista.
2. Últimament, sentia dir que el PP perd però les seves idees sobre Catalunya s’imposen, per la pressió que fan sobre el PSOE (es veu que canviaran la llei electoral per fer la punyeta als nacionalistes). Entre altres coses perquè els catalans hem de triar entre el dolent i el pitjor. Si el PP hagués estat menys anticatalà (a un nivell d’anticatalanisme estàndar, com els socialistes, per dir alguna cosa), ara estaria fregant la majoria absoluta: si es sumen PP, Convergència, els bascos i els canaris els en falten només dos. En el passat, quan eren menys anti catalans i anti bascos, ja hi havien pactat. O sigui que una cosa bona podria ser que el PP tornés al centre i busqués un futur acord amb els nacionalistes.
3. Els valencians i els mallorquins no tenen ni un diputat nacionalista des de la nit dels temps i encara no s’han mort.
4. Fa gràcia veure com d’espantats estan els socialistes per la caiguda dels socis del tripartit. Es veu que els socialistes catalans estan pensant en fer campanya a favor d’Esquerra en les properes eleccions. Estan cagats de por que els d’Esquerri tornin a les barricades (i ells a l’oposició).
5. Els del PP podrien tornar a fitxar l’Aznar. Com és sabut, l’Aznar és la persona que més ha fet per l’independentisme català des de Valentí Almirall.
6. L’amic Duran i Lleida ha conseguit no obtenir els pitjors resultats de la història de CiU (que continuen sent els del 2004, que ell encapçalava la llista), per la qual cosa està tot cofoi, i la seva salut millora a ulls vista.
La única cosa que em sap una mica de greu és que al pobre Daniel Sirera el botaran en quatre dies. Tanta gràcia que fa, pobre noi, amb allò que diu sempre d’Espanya
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!