Fa molts anys que el meu pare i els meus germans fan la Matagalls-Montserrat. El meu pare va iniciar la tradició de dedicar i regalar el trofeu a cadascun dels seus néts l´any que naixien. El meu fill gran, Marcel,que té 15 anys, va néixer un 19 de setembre mentre el meu pare caminava fent la marxa.
Enguany, ha arribat a casa des d´Etiòpia el nostre fill petit, l´Abush. Al meu pare li feia il.lusió de fer la marxa per dedicar-li el trofeu, però no es veia prou en forma per fer-la completa (el meu pare té 72 anys). Ens va proposar a la família de fer-la per trams, i que cadascú fes una etapa. Ho hem fet i ens hem divertit molt. Pel meu pare ha estat un gran goig poder fer moltes etapes de la nit acompanyat dels seus néts grans, i per ells ha estat formidable. Tant l´avi com els néts han disfrutat de valent.
A mi m´ha tocat fer la pujada a Montserrat. Estava molt poc entrenat, però m´ha anat prou bé…
L´ambient de la Marxa és extraordinari, joves i grans, gent molt preparada i caminants amateurs fent grans esforços. Gent d´arreu trepitjant, i estimant, una bona part del país des del Montseny fins a Montserrat.
Em sembla que l´any que ve, repetirem…..
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia i bona hora Família Escoda.
se us felicita de tot cor per la bona iniciativa que vau tenir.
Certament els que portem temps fent la Matagalls-Montserrat no ens ve de nou tot el quilometratge acumulat però la satisfacció és doble al comprovar que hi ha gent com vosaltres que féu que la M-M sigui especial.
Endavant amb la iniciativa i una forta abraçada (malgrat la boira que ens embolcallà tota la nit) des d’Andorra.
Una salutació i endavant amb el País! El nostre. El de TOTS!
Visca la Terra.
Josep D.