Alfons Escoda
Des de Cerdanyola, per Catalunya
TOTS SOM CATALUNYA
Avui hem celebrat l´acte en que Artur Mas i Àngel Colom s´han adreçat als nous catalans. L´Auditori era ple de gom a gom, amb molta gent dreta i a fora seguint l´acte per les pantalles. Gent de molts orígens diferents i colors de pell diversos. He passat la major part de l´acte amb la pell de gallina, un nus a la gola i els ulls humits.
Fa molts anys que treballo i penso en la direcció del que avui hem escenificat. Durant molts anys m´he sentit força sol i moltes vegades incomprès pels de casa i pels de fora. Avui, Convergència i el catalanisme ha fet un gras pas.
Catalunya no se´n sortirà si no hi som tots. Els darrers anys s´han incorporat al nostre país més d´un milió i mig de persones. No ens podrem sortir si no sumem tothom a un projecte col.lectiu. Sumar tothom vol dir integració, vol dir reconéixer la diversitat i no tenir-li por. Vol dir respecte i empatia. I vol dir, sobretot, oferir la possibilitat de construïr junts un mateix futur.
El catalanisme és un bon lloc de trobada. És un lloc de trobada on hi ha sentiment i pragmatisme. És un lloc d´unió i de sincera abraçada a tothom. Per damunt dels orígens i del color de la pell. Per damunt de la llengua del menjador de casa de cadasacú. Per damunt de molts plantejaments ideològics que poden ser plurals. Un sol futur comú, una il.lusió compartida, un país on hi cap tothom, sense cap altre condició que estimar el país i voler compartir el seu esdevenir.
Mai m´havia emocionat tant cantar els Segadors com avui. Feia molt temps que no hem sentia tan il.lusionat com aquesta nit. Catalunya és un gran país, Convergència és un gran partit.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I doncs, alfons, que en penses de les paraules del president pujol i el “perill de l’immigracio”? es pot atreure a l’immigrant cap a la “casa gran” amb discursos com aquell? cal atreure’l?
He sentit la notícia de que alguns membres de Convergència han decidit apuntar-se a uns tallers de conversa en català per tal de ensenyar als la nostra llengua als immigrants nouvinguts.
El que s’em fa “estrany”, es veure, que dins d’aquest milió i mig d’immigrants que han arribat, el company de conversa escollit per d’Oriol Pujol sigui un estudiant de cine amb una bona posició social, i no pas un immigrant del sector de la construcció que cobra 500€ al mes i viu en un pis amb 20 companys més. Quina coincidència oi?