Aquest és el text de la conferència del 2003, on desgranava el perquè de la meva participació a les llistes de CiU, i els eixos del que creia que havia de ser la política municipal els propers anys. Tot té plena vigència, i una part del camí ja s´ha recorregut, però queda molta feina per fer.
´´
Fa 24 anys, els qui van fundar CDC a Cerdanyola van demanar-li al meu pare que encapçalés la llista de Convergència a les municipals. El primer dia que el meu pare va anar a una reunió, em va dir si el volia acompanyar. Jo tenia 13 anys, i amb el meu sarró, on havia escrit amb rotulador Independència Països Catalans, vaig dirli que sí, i el vaig acompanyar. Vaig implicar-me en aquella campanya, i mai més he deixat de fer política. Recordo amb especial afecte les persones que en aquell moment formaven CDC a Cerdanyola, i recordo amb especial satisfacció la meva participació al Congrés de fundació de la JNC.
Vaig participar a Convergència, fins que vam guanyar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. I tot i que no deu ser massa habitual ,va ser precisament en el moment de la victòria que vaig abandonar.
Havia nascut feia pocs mesos amb molta il-lusió, el moviment dels Nacionalistes d´Esquerra, i les seves idees s´apropaven molt més als meus ideals i anhels.Els meus ideals de Catalunya i la seva llibertat, i de progrés han hagut d´anar-se adaptant a cada moment i els instruments polítics també han hagut d´anar canviant.
Amb els companys de l´ENE, i de manera molt particular amb en Toni Morral, amb qui sempre he compartit, a més de l´amistat, la complicitat en l´amor per Catalunya i per Cerdanyola, vam fer néixer Iniciativa, i vaig participar després en la refundació de la històrica Esquerra, amb l´Àngel Colom, la Pilar Rahola i amb l´estimat Toni Soler,quan vaig pensar que aquesta opció era més adequada pel nacionalisme progressista.
Vaig haver de viure el trist moment del trencament, i el naixement del PI i la seva dissolució, malgrat que a Cerdanyola les coses van anar infinitament millor que a la resta del país, gràcies al coratge dén Toni Soler.
Durant tots aquests anys, certament accidentats, mai he canviat les meves idees i sempre he tingut al darrera aquesta bandera amb l´estel.
He anat modificant alguns pensaments, d´acord amb el pas del temps, i per les coses que he anat aprenent pel camí.He escoltat, he llegit ,he reflexionat, però em satisfà enormememt, quan a vegades rellegeixo qualsevol cosa que he escrit anteriorment, pensar que ara tornaria a signar-la,ho hagués escrit quan tenia 13 anys 18, 25 o 37.
Durant aquests anys he de reconéixer que he perdut una mica el respecte a les sigles dels partits, però en canvi he valorat cada cop més la força de les idees i el valor de les persones.No em sap greu que sigui així, encara que si aquí hi hagués el responsable d´organització d´algun partit se li possessin els pèls de punta en sentir-ho.
Espero que em disculpeu aquest inici de marcat to personal, però he cregut que per respecte als companys de Convergència, que tant calurosament i sense demanar-me cap explicació han confiat en mi, havia de fer-ho.
Convergència, i de manera molt especial la nostra candidata Consol Pla i el delegat local, Manel Sauló m´han demanat de participar a les seves llistes electorals aquestes properes eleccions, i jo he acceptat il.lusionat, el repte.
Un amic, em deia fa pocs dies, que potser també hauria pogut participar a les llistes d´Esquerra, o fins i tot d´Iniciativa. I probablement tenia raó. La possibilitat hi era.Però no he dubtat ni un moment de que era a Convergència el lloc on volia, i havia d´estar.
Qualsevol de nosaltres hem de partir dels nostres propis posicionaments, de les nostres pròpies idees, sabent que quan decidim compartir-les amb els altres a través de la militància política sempre hi haurà espais pels acords i els desacords.Espero que els temps en que la militància a un partit implicava la obediència absoluta, i l´espera de la consigna del líder per poder opinar s´ha acabat, i sigui molt més profitosa i sincera la militància crítica, l´aportació original i sincera, i l´exercici de la pròpia responsabilitat per conéixer els límits del personalisme quan comparteixes un projecte col.lectiu.
He decidit de manera molt meditada i amb tot el convenciment d´acceptar el repte de participar amb Convergència aquests propers anys. Ho he fet per dos motius, un de nacional, i l´altra local.
No m´extendré en la reflexió més nacional, només dir-vos que potser m´avanço una mica als anys que han de venir, però tot apunta, en que els propers anys, Catalunya haurà de fer un salt important, un salt valent, en la seva existència política. El nostre encaix a Europa i al món, necessita fer un pas endavant significatiu, si volem canviar positivament el rumb de la nostra història.
Catalunya haurà d´apostar amb valentia per canvis importants, gens fàcils, i tot i que no hi sobrarà ningú, al contrari, la màxima responsabilitat l´haurà d´assumir la força política central d´aquest país. Sense el convenciment i la força del que avui representa Convergència, no seria possible fer passos importants endavant. I en aquest context, reforçar els posicionaments sobiranistes de la força política central, em sembla un posicionament engrescador, útil i necessari.Però deixant de banda les qüestions més generals, és en la clau local on més il.lusió diposito en l´aposta.
He tingut des de sempre tres grans inquietuds, Catalunya, el progrés i la llibertat, i Cerdanyola.
La ciutat de Cerdanyola, on he nascut i he viscut sempre, ha format part del meu compromís. Cerdanyola , aquesta ciutat naixent on encara hi palpita el seu cor de poble, que ha vist en molt pocs anys créixer i canviar la seva fesonomia. Cerdanyola, aquesta ciutat que és la ciutat d´acollida de la il-lusió de milers de persones que fugint de la desesperança van voler construir aquí la seva felecitat.
Cerdanyola, aquesta ciutat que està representant ara el bonic indret on millorar la qualitat de vida de molts catalans d´altres ciutats més maltractades per la història i comença també a ser la ciutat on inicien nova vida ciutadans d´altres països, alguns d´ells molt llunyans.
Cerdanyola, una ciutat complexe, que només l´estimació més profunda i una gran sensibilitat pot fer avançar per millorar.
No voldria fer avui el relat d´un programa electoral, ni cansar-vos amb propostes que tindrem temps d´anar desgranant, des d´ara fins les eleccions.Voldria, avui, situar el moment polític i les seves possibilitats, i marcar algunes línies generals del que hauria de ser una acció de govern moderna i per la Cerdanyola del futur.
Fa 24 anys de les primeres eleccions municipals. Des d´aquell moment no ha variat el color polític de l´alcaldia de Cerdanyola. Aquest fet en si mateix, no tindria per que representar un problema, de fet respon a la voluntat democràtica dels ciutadans de Cerdanyola.
Ara bé, però, quan aquesta situació representa també, arrosegar un estil caducat de governar, un enquistament de les formes que acaben suposant un fre pel desenvolupament del futur, una actitud conservadora per tal d´evitar que res canviï, i per damunt de tot el manteniment d´una xarxa para-política de favors i contrafavors amb l´objectiu de mantenir l´status quo, hem de llançar les veus d´alarma, i dir ben alt que Cerdanyola necessita un canvi.
Només des d´aquesta perspectiva es pot entendre l´acció de govern d´aquests darrers anys, que ha negat la remodelació del carrer de Sant Ramon i ha priorizat d´altres zones, que no ha estat capaç de portar la iniciativa en les propostes fonamentals de disseny del Centre Direccional, que ha estat incapaç de convertir Cerdanyola en una ciutat universitària, que ha impulsat la construcció de seu pròpia només a alguna entitat, o que recentment ha mal negociat l´instal.lació del CASD a Canaletes sota la visió del resultat electoral, i no des dels principis,des de les necessitats i des de la raó.
El relleu de la majoria municipal, necessita per fer possible la victòria , el convenciment, que és aquest el camí que s´emprén.
És molt important que siguem capaços d´expressar amb convenciment la nostra voluntat de donar la volta a la situació, i demostrar que és possible. Probablement en aquestes eleccions no serà suficient una sola força política per fer possible el canvi. Aquest fet no ens ha de fer por.Al contrari, pensar que un govern municipal pot ser compartit per diverses forces polítiques ha de ser garantia de pluralitat, i de voluntat d´unir esforços pel bé comú. No podem avui, concretar aquesta proposta, per que fins l´expressió de la voluntat popular, i conéixer els resultats electorals, només serien especulacions. Però si que puc avançar que només entendria la futura coalició de govern si fos formada per forces polítiques catalanistes i progressistes.
En aquest context, de voluntat de canvi, el paper de Convergència ha de ser determinant.Només si Convergència creix de manera important aquestes properes eleccions, pot canviar l´escenari polític de Cerdanyola.
Convergència és avui el partit més important de Catalunya, i només Convergència ha guanyat a Cerdanyola altres eleccions. El relleu natural, l´alternativa, a la majoria absoluta socialista d´ara, ha de girar al voltant de la proposta convergent. Aquesta és la nostra gran responsabilitat. Moltes vegades cau sobre nosaltres, i sobre d´amplis sectors de la ciutadania cerdanyolenca , el negatiu fatalisme de que a Cerdanyola no hi ha res fer. Que la composició sociològica de Cerdanyola, impedeix de facto qualsevol possibilitat de canvi, i aquest error és el nostre pitjor enemic. Són moltes les coses que han canviat aquests darrers anys a Cerdanyola, també la seva gent. He escrit recentment que el cens electoral d´avui, no té res a veure amb el que va fer guanyar els socialistes a les primeres eleccions.
Els més grans ens han anat deixant, i la majoria de cerdanyolencs d´avui, no vam poder votar en aquelles primeres eleccions. Cerdanyola som una població molt jove, de persones que hem nascut aquí, que ens sentim sense cap dubte cerdanyolencs i catalans, amb independència de la procedència dels nostres pares, i que no ens sentim afectats per discursos que intentin obrir escletxes entre comunitats, per treure´n rèdits electorals.
Cerdanyola vol construir el seu futur immediat, i ho ha de poder fer sense la hipoteca de la inèrcia dels darrers anys.Cal canviar moltes prioritats, ha d´entrar aire fresc i remoure les bases de les actuals polítiques massa viciades pel tancament. Hi ha molts nous reptes, que només des de noves mentalitats seran possibles d´iniciar.L´acomodament dels qui han governat tants anys seguits, els fa tenir polítiques conservadores i actituds defensives, enlloc d´encarar amb coratge i il-lusió els nous reptes.
Ha arribat el moment de canviar l´agenda dels reptes de Cerdanyola, deixeu-me que us enumeri algunes de les prioritats que haurem de tenir presents els propers mesos i anys,
– Hem aprovat inicialment el desenvolupament del Centre Direccional. Aquest projecte, tancarà el desenvolupament urbà de Cerdanyola. Els propers 15 anys, Cerdanyola viurà un canvi molt profund, fruit d´aquest planejament. No tot el que s´ha aprovat és negatiu, però la sensació de no controlar el propi creixement, i de no haver influit de manera prou decisiva en la seva redacció és molt gran. El govern municipal ha estat incapaç de liderar el projecte, i apropar-lo als anhels i la voluntat dels cerdanyolencs. Hores d´ara podem afirmar que només els ha interessat saber si hi havia recursos econòmics immediats per l´Ajuntament, i si era així, necessitats com estan, fruit de la mala gestió, tot anava bé.El Centre Direccional, però, no està encara tancat.Cal aprovar multitud de plans que configuraran el seu desenvolupament exacte, i encara som a temps de fer importants modificacions. Un nou Ajuntament podria assegurar la viabilitat dels espais verds importants que han d´esponjar aquesta zona tant densament poblada de Catalunya i garantir els corredors biològics, no només útils per la fauna, sino també per fer realitat un planejament racional i culte, que ens permeti viure orgullosos del nostre país.Som a temps encara de controlar el creixement de la nostra ciutat i marcar límits de creixement inferiors, als que avui es dónen per bons, i som a temps d´apropar la universitat a la ciutat, si hi ha un nou Ajuntament, que es capaç d´entendre què vol dir això, i posar-ho en marxa.
–
– Ha de formar part de l´agenda del nou govern una aposta decidida per les noves tecnologies i per la societat del coneixement. Esta canviant tant el món i tant de pressa, que si no hi ha el suport decidit de les administracions, una part molt important de la població pot quedar al marge de la realitat molt fàcilment. L´accés a internet de la majoria de llars de Cerdanyola, i una aposta moderna per l´educació permanent han de formar part de les prioritats de l´Ajuntament de Cerdanyola. Els esforços que esta fent la Generalitat, de la mà de la nostra conciutadana Àngela Miquel per renovar de manera molt radical el concepte d´educació d´adults, convertint-lo en polítiques de formació continuades, on tots els ciutadans ens hi poguem acollir en qualsevol moment de la nostra vida per aprendre, per créixer, per reciclar-nos, encara no han tret el cap a Cerdanyola, on sembla que visquem ancorats fa algunes dècades.I si em permeteu la ironia, m´agradaria veure com l´any que ve, quan pels volts de Nadal l´Ajuntament reuneixi els avis de Cerdanyola, abusant de les seves necessitats i la seva bona fe, se´ls entregués a més d´algun torronet bescanviable el dia de les eleccions, un val per fer la primera pràctica d´ordinador.
–
– L´altre gran qüestió, que ha de formar part de les prioritats d´un nou ajuntament, és l´atenció i l´acollida a les noves migracions. Coneixíem ahir mateix, noves dades en les que sabíem que d´aquí a un parell d´anys hom calculava que de cada 10 treballadors, 4 seran immigrants.La població procedent d´altres països que aribarà per compartir amb nosaltres la ciutadania serà molt important, i hem d´estar preparats per assumir positivament aquesta nova onada de nous catalans. Quan les darreres migracions procedents sobretot del sud d´Espanya van arribar a Catalunya i a Cerdanyola, no teníem instruments polítics propis i democràtics per tal de facilitat la benvinguda i l´acollida d´aquells nous ciutadans. Aquest fet ha provocat un retard important en la normalització i la integració de moltes bosses de població que han quedat aïllades, i han patit la discriminació interessada d´aquells que han volgut perpetuar aquesta situació per treure´n profit electoral. Aquest cop això no pot tornar a passar. Tot nou ciutadà de Catalunya, ha de tenir des del primer dia les institucions i la societat al costat, per tal d´oferir-li el coneixement dels drets i els deures d´aquesta nova etapa de la seva vida, i l´oferiment de la nova nacionalitat a la que pot accedir ell i els seus fills. Tot nou ciutadà ha de saber que a partir del mateix moment de la seva arribada Cerdanyola és la seva ciutat, amb qui volem compartir el seu futur, i Catalunya la seva nova pàtria, amb qui desitgem compartir el benestar i la llibertat que junts hem de construir.
–
– Cal que els propers anys posem als primers llocs de les prioritats, les inversions en cultura.Parlo d´inversions, més que de promoció, per que entenc que els dèficits a Cerdanyola, són molt importants, i suposen un autèntic fre al desenvolupament cultural. La manca de sales d´exposicions adequades, d´una sala d´actes cèntrica amb capacitat per unes 200 persones, d´un auditori que possibiliti una programació musical i de dansa estable, són mancances que paguem amb més viatges del compte a Sant Cugat, Sabadell o Barcelona.Una Cerdanyola culta, que participi desacomplexadament de l´avantguarda cultural de Catalunya, que aposti per la creació i per la qualitat, ha de fer de Cerdanyola, protagonista destacada del nostre avenç cultural.Cal d´altra banda, i encara és assignatura pendent a Cerdanyola, passar el relleu a la lliure iniciativa cívica en molts aspectes de la cultura.
–
– I lligant amb aquest darrer punt, i ja per acabar, voldria reflexionar al voltant d´una qüestió que considero fonamental :Fer Cerdanyola és cosa de tots. Només amb la participació molt activa de la societat, la ciutat té sentit.No estic parlant de participació ciutadana en termes clàssics, no estic parlant de Consells Municipals, ni d´AAVV que es reuneixin ritualment amb l´Ajuntament i que en algunes ocasions arriben a suplantar la força de la societat plural. Parlo de compromís directe.De feina compartida.De societat civil activa.Parlo de compartir la gestió. Parlo de diversitat.Parlo d´entitats, d´autofinançament, d´iniciativa més enllà de les administracions.Parlo de models de gestió desburocratitzats. Parlo de democratització i de compromís.Parlo de modernització de la gestió, encara que algunes veus conservadores ens acusin de privatització.Parlo d´una societat forta, i lliure, que no necessita el tutelatge omnipresent de l´administració, per que sino, aquesta acaba cobrant el peatge de l´esclavitud i el servilisme.
He dit que no era la meva intenció desgranar avui el programa electoral, per que temps hi haurà per fer-ho, i per que aquesta tasca serà més col.lectiva, de tot l´equip municipal, amb la nostra candidata Consol Pla al capdavant. És per aquest motiu que temes fonamentals per Cerdanyola com l´habitatge, sobretot el de lloguer per joves, l´aparcament, el comerç,l´esport, el desenvolupament sostenible, el futur del Riu Sec, les propostes de futur per Bellaterra o les polítiques socials i de suport a les famílies, no han estat avui tractades en profunditat. Les meves paraules d´avui, que tenia ganes de compartir amb tots vosaltres volien tenir un to més personal, d´expressar un compromís de manera pública, i d´iniciar un camí, una nova etapa.
Una nova etapa per Convergència i per Cerdanyola. Una nova etapa per Convergència, per que donem per tancades etapes anteriors, velles ferides han quedat definitivament i positivament tancades i de nou tothom esdevé imprescindible. Des del més antic dels militants, els fundadors que amb la seva fidelitat i paciència han aconseguit conduir el partit fins avui, incorporant totes les energies positives que al llarg dels anys han anat aportant les seves forces per fer créixer el projecte fins als que ens incorporem a partir d´ara, amb l´esperit constructiu d´aportar sang nova per una nova etapa. Una nova etapa que volem tots marcada per la il.lusió i la confiança de molt aviat governar aquesta ciutat que estimem. Una nova etapa que volem que s´impregni dels valors de la llibertat, de la modernitat i de l´optimisme.
I una nova etapa, també per Cerdanyola, perque actuarem amb el convenciment que canviar les coses és possible, i que la nostra aportació en serà la columna vertebral. Cerdanyola es mereix entrar en una nova etapa. No m´agradaria sentir mai més que no hi ha res a fer, o veure que molts ciutadans viuen a Cerdanyola, però ho fan d’esquena a la ciutat. Hem de tornar a estimar Cerdanyola, per que Cerdanyola es farà estimar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Alfons,
Ja feia dies que volia expressar-me en relació al teu cessament com a regidor de govern de l’Ajuntament de Cerdanyola, i què millor que el teu blog per fer-ho. Com he expressat públicament en el meu darrer article “L’enèsima cançó d’amor…”, et considero un membre de govern “desaprofitat” i m’explico. Ja fa gairebé 3 anys que m’interesso per la política, em considero d’esquerres i crec que, en el món local, el més important és el diàleg i el treball en equip. Passat aquest temps, no s’ha esvaït cap dels meus ideals i principis, malgrat el que de vegades es pot arribar a veure en política. Perquè si la política en general, i la local en particular, continua lluitant contra una opinió negativa envers ella cada vegada més creixent i demostrant que és la millor eina per canviar les coses, és per persones com tú. És per això que, malgrat ens separin ideologies polítiques diferents, és lloable i hauria de ser normal, reconéixer la bona tasca de qualsevol polític, sigui o no sigui dels teus, com vas fer tú el seu dia en aquests escrits, quan Cerdanyola necessitava un canvi.
Vull reconéixer la teva tasca com a regidor de govern, no només per tot el que hagis pogut fer, sinó sobretot per la teva proximitat, pel fet d’estar aprop de les persones, aprop dels problemes del dia a dia, per demostrar clarament el teu interès per millorar les coses. Com a ciutadà anònim però també com a integrant d’una formació jove i socialista, JSC, crec que Cerdanyola perd un bon regidor, perd una bona persona. En la meva humil opinió, has demostrat estar a l’alçada de les circumstàncies i és per això que lamento la ja teva no-presència en un govern que ha quedat tan dèbil com minoritari i que espero sigui capaç de redreçar el rumb de la ciutat. Espero que Cerdanyola, passi el que passi, pugui seguir comptant amb tú.