La primera manifestació.
La superiritat d´algunes idees.
Comença l´Institut….
La primera manifestació
Quan vaig acabar 8è, no vaig poder entrar a l´Institut per que no tenia l´edat. Malgrat haver aprovat els cursos amb excel.lent vaig haver de repetir curs. No em va anar malament, vaig començar l´institut amb una base més sòlida. Els amics que van marxar a l´institut, però, vívien un nou ambient, que a l´escola no podíem viure. Jo em delia per fer el mateix que ells.Un dia em van explicar que havíen convocat una vaga, i que al vespre es faria una manifestació per Cerdanyola. Era pel tema de la llibertat d´expressió, després de l´afer de “La Torna” i els Joglars. Vaig anar a la manifestació. Vam recórrer els principals carrers de Cerdanyola i ens dirigíem a la carretera de Barcelona, per tallar el trànsit. En passar per sota el pont del tren van aparéixer diverses furgonetes de la Policia Nacional amb sirenes. Van parar en sec al mig del carrer i van començar a baixar amb les escopetes a la mà. Tots vam córrer, i la manifestació va quedar dissolta al moment. Va ser la meva primera manifestació.
La superioritat d´algunes idees…..
Ja he dit que el meu pare va ser aquests anys president del Casal Parroquial. En aquell moment el Casal era l´únic local social del poble, i les associacions “culturals” embrions del que després serien molts partits polítics.En una nova junta creada l´any 74 o 75,em va explicar el meu pare, que una persona de molt pes intel.lectual i gran ascendència espiritual en aquell moment (no m´atreveixo a dir-ne el nom,per que li tinc un cert apreci), va exigir que tothom que formava part d´aquella junta es definís políticament. Suposo que la seva intenció era fer comprometre a tothom en aquells moments tan especials.D´aquelles juntes en formaven part gent molt posada en el món de la política antifranquista, però també molta gent de bona fe, que posaven el seu treball associatiu voluntari com a manera d´ajudar la cultura, Cerdanyola i la societat, sense cap rerefons partidista. A algunes d´aquestes persones de bona fe, els va costar de definir-se políticament, i ho van passar malament. Segurament als qui militaven en partits (normalment d´esquerra o extrema esquerra) els deuria ser fàcil definir-se amb algun rotllo teòric molt en boga en aquells temps. La bona gent, la gent senzilla, que era allà només per l´interès altruista de col.laborar amb el poble no els va ser fàcil trobar les paraules per definir-se, sota la pressió d´algú que ,d´alguna manera, els obligava des d´una certa superioritat intel.lectual. El fet és que va fer tothom el que va poder, però en arribar el torn a la persona que havia demanat que tothom s´identifiqués va respondre amb un lacònic i desacomplexat “jo sóc jugador de ping-pong”. Quina barra!. Aquesta història que em va explicar el meu pare no me la he tret mai del cap (ell tampoc). Explicar-ho ara, és per mi una certa venjança , i una denúncia a tots aquells qui creuen que la seva ideologia és superior, o més pura, o millor que la dels altres. La suposada “superioritat” que alguns creuen poseïr.
Comença l´Institut….
L´octubre de 1979 vaig començar l´Institut. Vaig estrenar el que avui s´anomena Forat del Vent, en aquell moment no tenia nom, i els 4 anys que hi vaig estar no vam aconseguir mai posar-nos d´acord per batejar-lo. Era l´Institut de Cerdanyola, i punt.Jo vaig promoure sempre el nom de “Collserola”.
Vam haver d´elegir delegats de cada classe, i em van escollir a mi. Després vam haver d´escollir un dels 8 delegats dels 8 cursos de primer que hi havia per formar part del Consell Escolar (no recordo quin era el nom exacte d´aquest òrgan) i també vaig ser escollit representant de 1er. . Al Consell Escolar érem 4 alumnes (un de cada nivell), uns quants mestres i 2 pares.
L´any 79, havia passat la foguerada de l´activisme polític de l´antifranquisme. La majoria de mestres ja venien de tornada, s´havien fet grans i estàven aposentats, i els joves de la meva edat no els interessava gens el món de la política. En aquest sentit sempre em vaig sentir molt sol i “bitxo raro”. No vaig connectar mai amb cap company de la meva edat en aquest aspecte, però, en canvi sí que vaig establir molta complicitat i una gran amistat amb alguns professors. Sempre m´ha passat igual, m´he acabat relacionant amb gent molt més gran que jo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!