Dilluns vaig tenir el privilegi de presentar l´exposició que l´Associació Cerdanyola Via Verda va organitzar sobre la mobilitat a Cerdanyola. Avui us penjo la notícia del Cerdanyola.Info.
En una altra entrada en faré alguns comentaris.
Cerdanyola Via Verda i Promoció del Transport Públic van defensar també la intermodalitat per millorar les connexions entre municipis veïns del Vallès, la reordenació de l’espai urbà per prioritzar la mobilitat a peu i en bicicleta i la construcció del túnel del Turó de Montcada com alternativa al túnel d’Horta.
El representant de la PTP, Albert Parès, va explicar les avantatges de construir una línia de tramvia al Vallès: la infrastructura és més econòmica que la del metro, ofereix més capacitat en menor espai, és el millor mitjà de transport quant a eficiència energètica i el transport en superfície més segur i ràpid.
El Tramvia del Vallès tindria una línia de 32 quilòmetre que sortiria de Montcada, passaria per Ripollet i Cerdanyola, des d’on es dividiria en dos ramals a l’alçada de la Plana del Castell, un aniria cap a Sant Cugat i l’altre cap a la UAB, Badia, Sabadell i Terrassa. La línia de tramvia donaria enllaç amb 9 estacions de Renfe i 5 de Ferrocarrils de la Generalitat.
La PTP es mostra contrària a la construcció del túnel d’Horta ferroviari perquè es considera una obra costosa, de molt llarga durada i amb un fort impacte ambiental. L’alternativa passaria per fer el túnel del Turó de Montcada, contemplat al Pla Territorial Metropolità. Es tracta d’una infrastructura de 4’5 quilòmetres que permet estalviar quatre estacions de la línia C4 i escurçar la durada del trajecte entre Cerdanyola i Montcada en uns 6 o 10 minuts. La PTP també proposa convertir la línia C7 en una línia circular i construir un tercer túnel ferroviari urbà a Barcelona per descongestionar els dos existents.
El representant de l’Associació Cerdanyola Via Verda, Albert Turón, va fixar els objectius de l’entitat en aconseguir que qualsevol desplaçament a Cerdanyola ofereixi dos alternatives al cotxe, amb un accés a la xarxa de transport públic a un màxim de 10 minuts de casa, i poder-se desplaçar a qualsevol punt de la comarca fent un sòl transbordament. Cerdanyola Via Verda també reclama que l’autobús no hagi de compartir col·lapses amb el cotxe i integrar la bicicleta en la xarxa viària més enllà dels carrils bici.
El regidor d’Espai Públic, Alfons Escoda, va elogiar la tasca feta per Cerdanyola Via Verda amb les seves propostes i va defensar la promoció del transport públic com “la única manera intel·ligent d’ordenar la mobilitat i generar riquesa”.
Les propostes de Cerdanyola Via Verda i la PTP, que es debatran al proper Consell Municipal de Mobilitat, es poden consultar a www.viaverda.org i www.laptp.org.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola,
Un trambía absurd, seguim repetint línies de ferrocarril. L’actual traçat de la línia del Nord (Barcelona – Saragossa per Manresa i Lleida) segueix, excepte Ripollet i Sant Cugat, aquest traçat. Jo penso que sería més lògic fomentar una o dues unions ferroviaries Vallès Occidental i Oriental, que actualment no n’existeix cap que repetir una línia ferroviària. Sant Cugat ja està comunicada amb Cerdanyola per una línia d’autobús que li cal una millora substancial i per una línia de ferrocarril infrautilitzada, la R7. I amb Ripollet tenim també dues línies d’autobús que ens unèixen.
Actualment a Catalunya es pateix el fenomen de l’ecologisme impulsiu, dir no per capritx i sense base. El túnel d’horta ferroviari donaria sortida a una part de Cerdanyola completament estancada i podria servir d’antecedent per construïr una unió entre ambdós vallessos. El túnel d’Horta pot sortir car, però si s’adapta la infraestructura al medi i no a la inversa, com s’ha fet fins ara, es pot aconseguir un model digne d’admiració, eficient, útil i respectuos per al medi ambient. La sortida cap al Vallès Oriental es podría fer traçant una sortida per Badía fins La Roca del Vallès i Mollet. El cas de Badía és especial, perquè està força mal comunicada amb transport públic però no s’ha fet cap proposta.
La solució per Cerdanyola, i sincerament, no s’enganyi, és reforçar el transport públic existent, com per exemple la línia 2 d’autobús urbà i les línies A3 i A4 d’autobús interurbà que donen un servei nefast: Un es pot florir tres quarts d’hora a la parada d’autobús i de sobte passen dos autobusos de cop, evidentment de la mateixa línia i amb la mateixa destinació. Un trambía li va gran a Cerdanyola, i més, si es planifica com les actuals línies del Trambaix i Trambesos, que són purament línies de ferrocarril, amb origen i destinació i no una xarxa integrada amb diferents serveis, què sería el trambía eficient i original.
No em volía allargar massa més, però s’evidencía que fins a aconseguir un transport públic digne i eficient ens queda molt per aprendre i moltíssim més per fer.
Salut!