El dia 26/02/2008, em varen trucar per comunicar-me que una de les feines a que optava era per mi si encara la volia. Evidentment vaig dir que si, no hi ha rés més angoixant que cercar feina; entrevistes interminables, test psicològics, psicotécnics, més entrevistes (si vas passant els filtres)etc…Seguidament em varen convocar per el Divendres 29 de Febrer per explicar-me amb més calma; les meves funcions, personal al teu carréc, etc… Tot anava bé fins aquest mati. Aquest mati, cap al voltant de dos quarts de deu, he rebut una trucada de l’empresa per comunicar-me que ho sentien molt, però que no era el perfil que cercaven -eufemisme, per amagar les veritables raons-. Estrany, si tenim en compte que vaig tenir tres entrevistes amb els responsables de l’empresa. El primer que he fet després de recuperar-me del cop, ha estat trucar a l’empresa de selecció per què esbrinessin les veritables raons…
A dos quarts d’onze l’empresa de selecció m’ha trucat per dir-me el que ha passat. La raó que m’ha donat es una desraò en si mateixa, el motiu per el que no hem donen la feina es… el meu bloc…. Si, com ho sentiu, el meu bloc ha estat el meu botxí – segons ells-, segons les explicacions rebudes, un dels socis va posar el meu nom al google, i evidentment li va sortir el meu bloc, un cop llegits alguns articles va trucar en els seus socis, i entre tots varen decidir que no els hi convenia, textualment a l’empresa seleccionadora li han dit : ” Pensa massa, i no estaria per la feina”. La recomanació del seleccionador també ha estat a l’alçada: “Elimina’l”, he dit que no, que no penso deixar de escriure. La resposta ha estat contundent, si fos un altre tipus de bloc no “tant català”, Aquest es el problema!. Si fos un bloc espanyolista, el problema es convertiria en un avantatge alhora de cercar feina. Necessito la feina com tothom, però no renunciaré al que crec per poder treballar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i tan ignorant que impel·eix al pseudònim o a l’anonimat. El bloc és excel·lent i honest. Segueix sent com ets, trobaràs el treball adequat en què puguis ser respectat com mereixes. De tot cor, Carme-Laura.
(Potser) no és cap consol, però pensa que pot ser un senyal per a una feina millor.
Salut!
Marc
Quan passen aquestes coses (jo també vaig viure una situació de recerca de feina, i és molt i molt angoixant), em venen al cap mals pensaments, pensaments lletjos com ara que els bascos tenen alguna organització que posa al seu lloc les empreses que no actuen amb “sentit comú”.
Només són pensaments que van i tornen, però és que tot això em fot molta mala llet.
Hola Jordi
Jo també em trobe buscant feina, i com tu tinc un bloc on escric els meus pensaments, majoritàriament sobre política. A més participe de forma activa en política a travès del BLOC per què crec que cal fer alguna cosa per millorar el meu país, el País Valencià.
Doncs els meus pares tenen por perquè pensen que malauradament em pot passar el que t’ha passat a tu. Des d’ací t’envie l’abraçada més forta del mon i tot el suport possible per que continues tal i com ets.
Jo tampoc vaig a tancar el meu bloc, i deixar de partícipar en política. Per ahí no pense passar. Hi ha coses amb les que no es negocia, i els principis d’un mateix són més que sagrats.
Si volem un país millor no podem doblegar-nos front a la intolerància i el rebuig a la diferència.
Salutacions i fins prompte.
Vicent
Ànims, Jordi. El teu bloc és efectivament un exemple d’honestedat, i els que en som lectors t’animem, segur, a continuar-lo amb energia. Ànims i felicitats pel coratge!
Jo estic segur que ara per ara, si volgués tornar a Catalunya ho tindria força més difícil que si no tingues el bloc, ningú m’ho ha comunicat, però fins i tot abans de anar a l’exili, a la meva feina ja tenia de cul els caps de la seu central (a Madrid) per el meu taranà catalanista, i fins i tot ho ser de veritat, que un dels meus col·laboradors (eufemisme per dir treballadors) que jo havia contractat que era nascut a Aragó però des de el 12 anys vivia a Catalunya, va fer servir la meva “dèria” de parlar sempre en català a tothom i de preguntar a vegades a ell quan es veure en cor de llançar-se a parlar al català amb els demés, per dir al meu cap, que era un intolerant perquè l’obligava a parlar el català. Gràcies a això, en el primer moment (el cap era nou) va aconseguir que em canviessin de lloc (va ser una sort al final aquest canvi de lloc), mentre ell agafava el meu lloc. Però al cap d’uns anys, pocs, cada porc té el seu sant martí i ell ho va fer tant malament que el va despatxar al cap d’un parell d’anys.
Es el preu de viure en un país oprimit i mesell.
En to cas, no oblidís que primer és la família i després la política. Si et torna a passar i d’aquí uns mesos encara no tens feina, potser val la pena fer un parèntesis al bloc, sense renunciar la teva identitat ni fraccionar cap pàtria, per esperar millors temps.
Que tinguis més sort !!
Ho dic sincerament
Manel des de l’exili
Primer de tot, tota la meva solidaritat i esperança. Esperança, per que la honestedat i sinceritat tindrà el seu premi.
En segón lloc, com diu el títol, aquest fet que t’ha succeït és un més dels fets que ens fan sentir estrangers a casa nostra. Trist present, esperaçaper revertir-ho en un futur pròxim.
En tercer i últim, vaig escollir fer el bloc amb seudònim precisament per a tenir llibertat també de parlar de la feina, com vaig poder fer en aquest post. No sé que passaria si ho llegissin… vés a saber, tampoc és tant complicat saber qui soc…
Si mirem el got mig ple, potser ha anat bé que no et seleccionessin. Ja ho diuen tot uns empresaris que et descarten perquè penses. Si no hagués estat el bloc, hauries hagut de plegar al cap de dos mesos per alguna altra fotesa. I el que avui ha estat una enrabiada, potser hauria estat una baixa per depressió. De ben segur que trobaràs una feina que valori més les teves qualitats.
Espero que un dia, aquests que t’han rebutjat tinguin el que es mereixen. No saben el que han perdut, però si el teu bloc et pot perjudicar, escriu amb un pseudònim, seràs tu igualment. Com be diuen, la feina es la feina. Una Abraçada.
No et preocupis, aquesta gent no et mereixia, és millor que això t’hagi passat ara que més tard treballant amb ells.
I un consell, no t’ho pensis més i tira endavant el teu projecte, pot anar bé o malament però hauràs fet el que desitjaves. No perdis el temps, que passa molt ràpid.
A més de la discriminació per raons polítiques, ja té collons que una empresa no vulgui algú que ‘pensa massa’. Ja tens raó amb el nom del teu bloc, ja.
Molts ànims!
Sento molt el que t’ha passat, però veient la mena de gent amb qui havies de treballar, potser es millor així, i potser havia de ser així, perquè tiris endavant el projecte que tens. Pensa’t lo d’escriure amb un pseudònim, que pot consistir en treure el teu nom del subtítol del bloc, si vols, el pots posar en el perfil, i ja no sortirà amb el Google, suposo. Aquest tipus de gent, estàn condemnats al fracàs, ja que si t’havien seleccionat, per alguna cosa devia ser, ara hauràn de posar-hi una persona amb un perfil mes baix. Estaria be que fessis públic el nom de l’empresa i a que es dedica, per si podem fer-li algún tipus de boicot. Molta sort, i ànims.
…la meva admiració i les gràcies per donar aquest exemple d’honestedat. El més “fàcil” i “còmode” hauria estat llençar la tovallola i plegar-se a aquesta mena d’exigències, però no és pas la millor elecció.
T’admiro, vull que ho sàpigues, i que em sembla que el món necessita molta més gent amb aquesta honestedat. Me’n alegro, a més, de que tu pertanyis al mateix col·lectiu que jo, és a dir, al col·lectiu sobiranista.
Moltes gràcies!!
Jordi,
Ho sento, però penso que en una empresa de desgraciats com aquesta potser no haguessis estat bé.
Tot el meu respecte i admiració. No és fàcil mantenir els principis.
Si en alguna cosa et puc ser útil, amb tota confiança, ja saps on trobar-me. Amb sinceritat.
No et conec personalment, nomès una mica el teu bloc. No era una empresa per tu. Oblidal’s, no es mereixen ni deu segons. Tots necessitem diners, de feina nomès uns quants en volem. I a triar, no qualsevol.
Hola, Jordi,
Penso denunciar aquest cas al meu bloc. Ho hauríem de fer tots. És increïble. Molts ànims i molta sort.
“Pensa massa””És massa català” són les raons que esgrimeixen! Prefereixen algú que sigui un garrulo espanyolero que no pensi? Així va el país!!!!
Quan aconsegueixis feina (que espero que sigui aviat) ens hauries de dir quina empresa és i hauriem de fer una denúncia pública….per racisme!
Hola Jordi, no coneixia el teu bloc, però per això està la xarxa. El que t’ha passat és una d’aquelles coses del subsòl miserable que molt sovint fem veure que no hi és però que és ben present al nostre país. Tothom pot donar consells o explicar com s’ho ha fet per mantenir un cert anonimat (que només et coneguin aquells en qui en principi pots confiar) però el que és trist és que passi. Ànims facis el que facis per poder ensortirt-te. També plantejo propostes; una, si no tens cap qüestió de confidencialitat o altres pel mig, fes públic el nom de l’empresa, ens hauríem d’acostumar a treballar en aquest país no només fent veure que som transparents (de vegades ni això) sino fent-ho. Això va lligat a una altra idea; el lobby, el fet que et sentis en certa manera ‘desprotegit’ és senyal d’una manca d’associacionisme seriós, de manca de capital social, si es vol. Si les persones que estem escrivint aquí ens articulèssim entre nosaltres en xarxa informal (vull dir, sense local ni subvencions, per entendre’ns, sinó cooperant) també en el món offline podríem també millorar aquestes situacions.
En tot cas, ànims
Ho mirem com ho mirem aquesta actitud de qui t’havia de contractar és una salvatjada i un clar atac personal, a drets i a obligacions socials.
No ha de quedar com un problema puntual, primer perquè no ho és, i alhora perquè no és petita cosa.
Gràcies per la teva postura, i per compartir-ho.
És de preveure i exigible que tant blocaires com sobiranistes fem alguna cosa, per recolzar-te, i per a fer clara denúncia d’aquest fet. D’aquesta salvatjada, ho mirem com ho mirem.
Fins aviat, i, de nou, gràcies!!
La meva recomanació: no moguis res, cerca una feina satisfactòria, i deixa passar el temps. Malauradament la situació és la que és.
D´ací uns mesos fóra bo visualitzar en algun lloc anònim que hi ha algun tipus d’empreses que seleccionen segons les opinions polítiques, i especialment, que discriminen els qui creuen en el país.
Ara, si prefereixes esbombar-ho, compta amb mi pel què calgui. Una campanya de boicot per exemple.
Davant d’això, no tens marge per a:
1) Dir que el blog no és teu
2) Reconvertir el blog sota un pseudònim
3) Mirar de muntar el teu txiringuito propi
Hòstia, quins desgraciats!
És que els catalans anem pel món provocant. De tant en tant en pensem alguna, i, per si no n’hi ha prou, tenim la barra d’escriure-ho en la nostra llengua.
Coincideixo amb d’altres comentaristes que dins d’una empresa així potser no paga la pena voler-hi entrar.
Molts d’ànims. Segur que en trobaràs alguna que et vulgui com a ésser humà complet, amb pensament i identitat.
El què és clar, és que no interessa treballar en una empresa com aquesta. Segur que trobaràs una feina millor i que els hi agradi tal com ets.
Tot el meu suport Jordi. Sembla impossible que coses així puguen passar. Però també ens expliquen amb molta claredat on vivim -i amb qui vivim
És molt lamentable el que t’ha passat, Jordi. Però és també un bany de
realitat. I la realitat té dos vessants, un de negatiu i un de positiu.
El negatiu és que el nacionalisme espanyol, autoanomenat no-nacionalista, treballa
nit i dia. El positiu és que l’espanyolisme té molta por. Estan prenen
consciència que Espanya se’ls desfà a les mans i estan molt neguitosos.
Per això actuen d’aquesta manera, perquè se senten febles, insegurs i
desconcertats. No ens podem aturar.
Víctor Alexandre
Només triomfa la mediocritat, és per això que el nostre país no treu el carro del pedregar. Per apagar una sola guspira buiden tota la càrrega d’un extintor. No volen res que llueixi.
Costa molt pujar la pedra dalt del cim. Però encara que ens escupin mentre empenyem (a vegades algú que ens havia fet creure que era dels nostres) no podem defallir. Si no la pujam nosaltres no la pujarà ningú.
Per qualsevol cosa que hagis de menester, a L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS sempre seràs benvingut.
Sé que la meva solidaritat no resoldrà el teu problema, però bensegur et reconfortarà en aquests durs moments. Bensegur que rere aquest NO, t’espera un SÍ
Benvolgut Jordi,
No hi ha dret. Tens tota la meva solidaritat!
Cal continuar amb fermesa viure en català. Tot el meu insignificant suport. Vaig patir-ho, fa molts anys, quan era més ‘normal’,però aquesta invasió ‘invisible’ que estem patim no ens ha de fer arronsar, ens el contrari.
M’indgina i em cabreja llegir aquestes coses. No puc oferir-te res més, però el meu suport el tens. Ànims.
La veritat és que m’agradaria conèixer el nom de l’empresa. Ja que t’han fet això, almenys que corri per la xarxa qui són aquests desgraciats. Potser llavors s’ho pensaran millor la pròxima vegada.
Ara, no sé si això encara podria portar-te més problemes, de cara a altres empreses… O sigui, no ho facis si no n’estàs molt segur.
Si la raó fóra que anaves embarassat, l’empresa de selecció, segurament, no t’hauria explicat la causa del rebuig. O del repudi, millor dit. Cada vegada anem més embarassats… de la ninya de Rajoy.
És el que primer se m’acut. De fet, estem immersos en una situació de regressió política i social que afavoreix actituds com aquesta.
Endavant amb tota la solidaritat que calgui, i no t’hi amoïnis, segur que era millor no anar a treballar a aquest lloc.
Estem mes vigilats del que ens pensem, entrar al Google i entrecomillar nom i cognoms es gairebé ja una rutina.
Mirem-ho al inravés, aquesta empresa no et convé, no està a l’altura de les teves espectatives, tu vals més que ells i punt, salutacions.
Només mostrar-te la meua solidaritat i donar-te l’enhorabona per la teua integritat.
La meva mostra de suport:
Oriol Garcia – Independentista – http://motoristespelcat.blogspot.com/
Au, per si algun dia algú em busca per internet. Que ho tinguin clar!
I ara Jordi, passem a l’atac: Fes córrer el nom de l’empresa pels blocs (fes servir l’email) i fem-ne ressò del teu cas fins que sigui prou popular perquè surti a la llum. Fem-los sortir els colors a aquests, cagum cony!!
Quan algú vol retallar llibertats, les primeres sempre seran catalanes.
No tinc paraules, més enllà d’expressar-te tot el meu suport.
hola Jordi
no ens coneixem de res, però tens tot el meu suport també
Si em permeteu el comentari, tant de bo que els nostres polítics aprenguin una mica del teu gest i de la teva valentia…
Visca la terra i el treball lliures!!!!!!!!!!
Si en aquesta feina no et volien per pensar massa, és que no era la feina per a tu. Ells s’ho perden!
El teu gest t’honora i de rebot honora la comunitat blocaire catalana, que creix en dignitat. Urgeix divulgar aquest atropellament racista, perquè és del tot il·luminador. Qui tingui ulls i no sigui cec, que miri; qui tingui cervell i no el tingui ple de serradures, que pensi, i qui tingui mans, que actuï. Per favor.
vaig trobar una feina, en una empresa de fotografia, no vaig trobar res més, vaig acceptar, quan vaig haver de signar el contracte me’l havien fet de mitja jornada i vaig reclamar el de jornada complerta, quan va arribar al cap d’una setmana el contracte esmentava unes clàusules adjuntes, que no eren al document que havia de signar, vaig demanar les clàusules i a la nit del mateix dia abans de plegar el supervisor em va dir que m’acomiadava, perquè ” no s’ajustava al perfil que demanaven, però el document amb les clàusules, entre altres coses deia que ells l’empresa m’indicava quan a ells els convingués podria fer les vacances.. l’esmentat document m’el van entregar al signar la quitança, total 9 dies de feina…
Quan li vaig demanar les verdaderes raons al supervisor em va dir; conflicte de generacions, penses massa…
les categories laborals no s’ajustaven a la realitat, l’empresa que té 270 botigues, vaig calcular que amb un pro mig de 3 , 4 treballadors per establiment deixa de pagar, s’estalvia uns 3,88 milions d’€ a l’any als seus empleats.
tinc quatre blocs, tres de fotografia i un de crític aquest.
salut
Des d’Alacant una salutació cordial. Endavant!
Una abraçada
De la mateixa forma que seria complicat aconseguir feïna declarant de forma oberta i pública les teues idees polítiques dient que eres comunista, socialista, franquista, feixista, xenofog, masclista o un xulo madrileny.
M’afegeixo a aquesta onada de solidaritat que el teu cas ha generat entre els blocaires. Compte amb mi pel que calgui.
Ho aconseguirem, segur! Tingues fe en el que anem construint entre tots…
Joan