Alfons Escoda
Des de Cerdanyola, per Catalunya
El conflicte de Gaza i els nouscatalans
A més del drama internacional que suposa la guerra a Gaza, a més de l´angoixa que ens provoquen a tots la violència i la mort, a més de les reflexions que puguem fer cadascú en el conjunt del conflicte àrabo-israelià, aquest cop hi ha una novetat a Catalunya: Molts nous catalans d´origen musulmà conviuen amb nosaltres i formen part del nostre país. Aquesta novetat exigeix reflexió. En parla en Carles Campuzano http://carlescampuzano.blogspot.com/, en va parlar Vicenç Villatoro http://paper.avui.cat/article/opinio/150310/trossos.html, i n´he parlat molt aquests dies amb l´Àngel Colom, no sempre estant-hi d´acord, http://www.nouscatalans.cat/index.php?option=com_contingut&contingut=131
.
L´opció per la pau, dita així i sense cap matís, segur que genera amplis consensos, però tots sabem que la pau es construeix amb molts més matisos i compromisos.
És compatible la pau amb la tirania?, la pau pot ser bona si pel camí ens deixem el dret d´existir d´Israel o de Palestina? El dret a la legítima defensa quines fronteres té?, és pacífica l´actitud d´exposar la població civil expressament a la mort?….i tantes preguntes, la resposta de les quals ens situen a cadascú en posicions diferents, malgrat optar tots per la pau.
Fins ara, a Catalunya, era díficil optar per la pau sense carregar tots els neulers a Israel per que la opinió pública catalana està molt impregnada d´alguns sentiments que el temps no acaba de vèncer : l´antiamericanisme, les restes de l´antisemitisme catòlic atàvic, la visió d´Israel com un monstre que no té res a veure amb nosaltres i els nostres valors, l´aplaudiment acrític de tot allò que sigui palestí, la identificació de l´antiisraelisme amb els valors de l´esquerra…., però malgrat aquesta caracterització de l´opinió pública, també tots sabíem explicar l´origen d´aquestes posicions i podíem “comprendre” les raons dels oponents. Fins ara, jo mateix, em podia barallar (dialècticament) amb molta gent, però al final, encara que no ens poséssim d´acord, podíem acabar compartint que Israel té dret a existir i que Hamàs és un moviment totalitari que de cap manera ajuda a construïr la pau.
Amb els nous catalans d´origen musulmà, és possible també aquesta dialèctica?.Ho haurà de ser. La formació que han rebut als seus països d´origen (escola, mitjans de comunicació, missatges religiosos..) tinc la sensació que ha estat tant esbiaixada que les posicions són d´una radicalitat extrema. La sensibilitat del conjunt del món musulmà cap al conflicte de Palestina és molt gran, una sensibilitat construïda de manera gens innocent i interessada, les darreres dècades, i que ara és un obstacle pel diàleg serè.
I, no obstant, formem part tots del mateix poble. I hem d´aspirar a que Catalunya pugui construïr un discurs mínim de consens on ens hi trobem tots, encara que hi posem cadascú matissos i discrepàncies.
Un discurs mínim que de ben segur s´ha de centrar en la pau i la no violència. Però que a més hauria d´incloure el compromís per la defensa de l´existència d´Israel i d´una Palestina lliure. La denúncia dels totalitarismes i la opció sense matisos per la democràcia i la llibertat.
Construïr, entre tots, un discurs sòlid i compromés, que no pugui obrir la més mínima fisura amb els nous catalns d´origen musulmà, però que alhora no impliqui cap renúncia envers els valors de la democràcia, la llibertat i el dret d´Israel a existir i ser respectat.
Estic segur que és possible, però hi haurem de dedicar molt diàleg i molts esforços.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per això el més sà de tot és criticar com a democrates l’actitut prepotent i barroera de l’Estat d’Israel tots aquets anys front el poble palestí que és la primera causa de crear susceptibilitats negatives i conformar una sensibilitat àrab contra l’Estat d’Israel.
Doncs sí:
Israel no té res a veure amb els nostres valors (i he de suposar que els valors democràtics, humanitaris, solidaris, crítics….)
-Israel és un estat racista (no tots els seus ciutadans tenen els mateixos drets, i si vols t’ho rebato abastament).
-L’estat d’Israel és un estat militarista i antidemocràtic, que empresona objectors de consciència, periodistes, científics, sense cap regulació jurídica sensata.
– Israel és un estat teocràtic, obscurantista, que no té respecte per la vida humana (en la guerra i en la pau) ni pels drets universals de les persones.
– Israel és un estat masclista, que preserva i perpetua sectes ortodoxes que no senten cap respecte envers les dones i les orientacions sexuals diferents a les que estableixen els seus cànons religiosos.
– Israel assassina criatures.
– Va ser l’estat d’Israel qui va potenciar i alimentar Hamas per tal de barrar el pas a un moviment palestí d’esquerres. Segurament és la seva quartada per legitimar el seu estatus d’estat militaritzat, explotador de mà d’obra barata i agressor amb els seus veïns.
… i un munt de coses més.
Molt bé la teva reflexió, Alfons. La prova del 9 del que dius és molt fàcil, pregunta al Berenguer de Saltells i als altres què pensen de Cuba.
I em faig aquesta pregunta després de llegir segons quines coses.
Alfons, els tòpics crec que existeixen de totes bandes, ja que exposar que el motiu d’estar en contra de la massacre que acomet Israel es per el ANTIAMERICANISME-D’ESQUERRES que existeix en aquest país es molt simple i… tòpic no?
En quan a justificar d’alguna manera la massacre amb Hamas, i que no es possible una visió de pau, crec que si molts justifiquen aquí la posibilitat de pau, amb aquest entorn i un estat demòcratic com el nostre, amb un grup terrorista com el “nostre”. Crec que entendre o visualitzar la problemàtica des de els ulls palestins o Israelians, no parteixen en igualtat de condicions i no s’està responen de forma proporcionada, ( si existeix alguna forma proporcionada ).
Alfons, valorar aquest conflicte des de el nostre món es molt fàcil, o difícil. El que entenc que no a de ser difícil es veure que qui te el poder, qui realment decideix que i qui s’ha de fer, no son els palestins, i que aquesta matança va més enllà de les fronteres palestines i dels atacs de hamas al poble jueu.
Per acabar, em sorprèn que desde el nostre país es valorin segons quines actituts com es valoren, igual que em sorpren que un poble com el jueu, pugui permetre que passi això.