Alfons Escoda
Des de Cerdanyola, per Catalunya
Carta d´un català jueu a Catalunya
Reprodueixo una carta que m´ha fet arribar un jove cerdanyolenc. En Guillem obre una sèrie reflexions des d´una família jueva i catalana de Cerdanyola que em semblen de molt interès.
Endavant Guillem, el compromís amb la pau des del respecte a la llibertat i la democràcia és una exigència en aquests dies de bogeria.
Carta d´un català jueu a Catalunya
Vaig néixer a Barcelona fa 25 anys, la meva llengua d’ús habitual és el català, he militat a l’esquerra, he sigut casteller, sóc “culé” convençut, podria cantar La Santa espina, i he pujat Montserrat a peu més de 4 vegades….
Però sembla que avui a Catalunya tinc una tara, una perillosa tara… Sóc Jueu.
L’exportació del conflicte de l’Orient Mitjà a casa meva, que queda palès amb circumstàncies com les que la Pilar Rahola està vivint en carn pròpia per part de sectors que semblen estar a l’alça, em fa venir por i alhora una gran tristesa.
Imagino que els meus avis van venir a Barcelona ja què desitjaven que la meva mare visqués en un ambient tranquil i pròsper, la meva mare va voler posar-me com a primer nom Guillem, en honor a una terra que considerava idònia pel nostre futur, i jo fins fa poc també pensava que a Catalunya un podia ser o fer allò que volgués sempre que fos respectuós amb els altres…
Avui sóc un ciutadà català preocupat per la seva seguretat, i per la dels seus. De fet no recordo cap acte cultural, folklòric, artístic, etc., organitzat o protagonitzat per catalans jueus on no hi hagués estat present la policia,….
La televisió que va néixer el mateix any que jo i que durant tants anys ha estat “La meva” sembla que ara obvií en els seus informatius que el fet de ser Jueu o ciutadà d’Israel no implica en cap cas està totalment d’acord amb el que el seu govern faci o deixi de fer… i permeteu-me que opini, ajuda o incita que a Catalunya l’antisemitisme creixi de manera espectacular.
Voldria compartir amb els meus conciutadans el sentiment d’incomprensió que tinc quan un gran gruix de les esquerres a Catalunya no condemnen a Hammàs amb la mateixa força que ho fan cap a l’Estat d’Israel. No entenc des de la meva visió de persona d’esquerres, que aquells que es congratulen per l’equiparació dels drets de la dona, de la llei de matrimoni homosexual o de la memòria històrica entre d’altres fites, es manifestin conjuntament al costat d’alcorans, de crits gihadistes i de propaganda antijueva. Algú s’imagina al senyor Saura, per exemple, en una manifestació amb gent alçant els evangelis? Algú no trobaria ridícul que desprès dels atemptats del 11-M a Madrid el senyor Zerolo, per exemple, desfilés al costat de persones amb pancartes per eradicar els musulmans? En algun lloc del món fora d’Israel i Palestina, els jueus han atacat interessos o associacions palestines? Els catalans que mai hem estat un poble violent i radicalitzat permetre’m doncs la proliferació d’aquest tipus de comportaments a casa nostra?
La comunitat jueva a Catalunya es reduïda i els seus membres vivim integrats en la societat catalana fins al punt que afortunadament passem desapercebuts. Normalment quan jo explico a algú que sóc Jueu la gent s’exclama;
-Però si no portes kippà!, si parles català!, si ets d’esquerres!, sinó et poses tefillin! Si portes el cap pelat i fins i tot saps cantar “El meu avi va anar a Cuba”!…
La senyora Rahola es una persona valenta, jo en canvi, com la majoria dels meus amics catalans jueus, m’he deixat vèncer per la por… Si Barcelona i el seu Ajuntament o Catalunya i la Generalitat es feliciten i fan propaganda de com cosmopolita és la ciutat comtal i el país… imagino que no els farà gaire il•lusió que els jueus, que ja vivíem discretament en aquesta societat, optem per tornar a amagar-nos de la mateixa manera que ho vam fer durant el franquisme. Curiosament aleshores, aquesta esquerra que sembla voler esborrar-nos del mapa, compartia amb nosaltres, ateneus, soterranis i “berenars” en cases privades…
Guillem C. P.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Entenc els arguments de la carta, però també és un fet que han mort més de 1000 persones, la majoria cívils i entre ells 300 xiquets, i s’ha bombardejat hospitals, escoles i fins i tot edificis de les Nacios Unides.
Tot i la simpatia pel món jueu, que va patir la repressió nazi i feixista, i una secular persecució a tota Europa, la valoració de la seua aportació a la cultura universal dels de Marx fins Einstein, es fa dícicil justificar aquestes pràctiques que més recorden les patides pels jueus en alttres epoques, i que evoquen la netja ètnica i els crims contra la humanitat.
Em consta també que no és el mateix dir jueu que l’estat d’Israel, i que molt jueus a tot el món, no poden aprovar la política d’aquest estat.
Company:
No facis passar bou per bèstia grossa.
D’acord a reconèixer el dret a l’existència de l’Estat d’Israel. Però fins i tot els ciutadans d’esquerres de cultura jueva (hi ha tembé ciutadans israelians de culutura àrab en l’aquest estat, un 20% de la població) reconeixen que la política de la violència endegada des dels governs de l’Estat d’Israel és susceptible de ser portada als trubunals internacionals i que la situació que ha sorgit a Gaza (incloent les accions de Hamàs) és resultat d’una política d’ocupació dels territoris palestins basada en una cruel repressió i la consideració de la població palestina com a ciutadans de segona. Com molts jueus diuen, “l’ocupació ens mata”. Per iniciatives interessants de col·laboració entre jueus i àrabs, et suggereixo visitar la pàgina http://www.taayush.org.
Em sabria molt de greu que algun capcigrany entengués que la invasió cruenta a Gaza l’autoritza a perseguir jueus. Però tranquil, Guillem, no passarà o és molt improbable. A França la cosa està molt més calenta i el màxim que s’ha fet és guixar làpides de cementiris jueus. El to tràgic de la teva carta no té més explicació que l’ambient victimista que us agrada conrear (“circumstàncies com les que la Pilar Rahola està vivint en carn pròpia” -òndia!- “, jo en canvi, com la majoria dels meus amics catalans jueus, m’he deixat vèncer per la por” –vols dir que n’hi ha per tant!).
Sobre “el sentiment d’incomprensió que tinc quan un gran gruix de les esquerres a Catalunya no condemnen a Hammàs amb la mateixa força que ho fan cap a l’Estat d’Israel”, et diré que em deixa sorprès. És que no saps el que passa? No llegeixes la premsa? Hospitals, magatzems de queviures de l’ONU, illes de cases senceres arrassades, prohibició de portar ajuda humanitària, prohibició de la presència de periodistes independents, escoles…i més i més. Home!
Com vols que em fiqui amb el noiet que pega cosses al gegant que l’està escanyant? Els puc tractar amb la mateixa severitat? És clar que els de Hamàs han de deixar tranquil.la la població jueva, però ara, ni abans, estem en aquestes. Arrasar cases com a càstig que un familiar de la casa hagi fet un acte terrorista, expandir-se a base de colònies sobre terres palestines, encerclar tot Gaza per castigar la població civil que ha votat democràticament Hamàs, etc, etc, etc. N’hi ha per tenir el pap ple. Ara diuen que Hamàs són els dolents i l’Autoritat palestina els bons, però a Arafat li van fer la vida impossible, tot i haver estat escollit democràticament.
Gillem, ho sento, ets ceg per a unes coses i dramàtic o victimista per unes altres. No vulguis fer-me sentir llàstima que no ho aconseguiràs. El que està fent l’estat d’Israel és indefensable. Els jueus sou sucursals d’Israel o esteu integrats en el país on viviu? Aclariu-vos!
A. Els jueus són jueus, la seva ètnia, nacionalitat o com li vulgueu dir és la jueva. Així eren considerats a la URSS, com una nacionalitat a part, i així els agrada considerar-se a ells allí on vagin.
B. L’estat d’Israel i els lobbies jueus escampats arreu són la punta de llanca del capitalisme i del nou imperialisme. Són a tot arreu i a la major part de conflictes. A Georgia amb assessors logístics, capturant líders del PKK, al.liats amb Turquia i subvencionant nombrosos directors per fer films pornogràfico-sentimentals com la llista de Schlinder.
C. Guillem – tu que ets jueu i per tant no ets català – si no t’agrada Catalunya doncs bitllet d’avió i cap a Terra Santa.
L’any passat sortia una notícia de quan en quan on s’informava que Israel havia bombardejat “un taller” on s’hi fabricaven missils. Era per justificar els morts civils com a “danys col.laterals” en un bombardeig de càstig per un atemptat terrorista. Fabricar missils en tallers! Esclar que tals míssils poques vegades arriben a ser mortífers tot i que se’n llencen a centenars. Israel o USA o Rússia no els fabriquen pas en cap taller, sinó en grans fàbriques equipades amb tecnologia sofisticada.
Això no ho dic per justificar Hamàs sinó per desactivar la propaganda que Israel se sent amenaçada. Home, a mi no m’agradaria que caiguessin míssils a Puigcerdà però posar-ho com a excusa per a llençar míssils de debò que maten de debò i causen terror i pànic de debò ho trobaria una cruel passada de rosques!
Daguer ho ha dit encertadament: no podem condemnar el noiet que pega coses al gegant que l’escanya! Evident.
Es curiós que qui es queixa de generalitzacions, generalitzi tant dels
catalans no-jueus.
El que més m’emprenya és el to victimista, de persona incompresa, de tenir por,
de ser sotmès al silenci per no rebre no sé quines conseqüències. au, vés a gaza,
allà sí que hi ha gent innocent que les passen putes.
Què vol dir tota aquest xerrameca? ara cau de la figuera i descobreix que
hi ha una gran minoria de gent que no té el cap ben moblat? per què no hi ha
cap crítica de la situació actual a gaza? ni tan sols ens diu la seva opinió.
Sincerament alfons, no sé on veus el compromís amb la pau a les paraules
d’aquest noi, que no reclama més que la seva pròpia pau front impossibles, per
desconeguts i falsos, perills i se n’oblida de milers de morts.
Guifré: Vesten tu, siusplau, no cal tenir ciutadans com tu en aquest país.
Guillem: Poca gent, a part de 4 ignorants+Guifré argumenten o defensen els atacs de Hamas. 4 ignorants+Rahola argumenten o defensen els atacs de l’estat, repeteixo, L’ESTAT d’Israel. Però crec que això tots dos ho sabem, i l’Alfons també.
Però tots fem servir les nostres eines per defensar el que creiem, per defensar el que em començat a defensar, i seria bo que si els fets ens contradeixen, rectifiquem i tornem enrera.
Jo recordaria el “marcador” de victimes, et recordaria tots els llocs on ataquen, els hospitals, centres de l’ONU, escoles, periodistes, etc… Et recordaria el % de nens morts, el fet que per aconseguir la mort d’algun presunte “enemic”, Israel, no el poble, sinó el seu govern, decideixi matar a qui calgui.
No insistire gaire més, crec que la carta es victimista, està fora de lloc, no veig per enlloc al carrer l’antisemitisme, no veig que els jueus us hagueu d’amagar, no crec que se’t persegueixi per tenir una religió.
En quan a defensar accions beliques en contra al poble i les seves repercussions mediàtiques, com les que pot tenir la Pilar Rahola, no es fàcil defensar això. I es que la frase de “jo no soc racista, però…” oi que amaga alguna cosa? Dons això passa una mica amb aquests defensors, no?
Jo si fos Jueu no tindria por.
Crec que el que si deuen haver sentit por alguna vegada son tots aquells que s’han sentit discriminats per la seva raça o origen. Sobre tot si ets musualmá o negre,etc… Per que de tontos n’hi ha a tot areu, i a Catalunya també hi ha racisme.
Jo si fos Jueu, tindria vergonya del que estan fent els israelites. Es aixi de sencill. Inclos crec que seria un pas per començar a canviar el mon. No creures mes imortant que el teu veí.