Aquest vespre ,dins el programa Cafè amb Lletres, hem compartit poesia amb Joan Margarit. M´ha impressionat molt. Ha estat excel.lent.
Quina contundència i quina presició en el llenguatge!. Quina força creativa i quin luxe de bellesa en cada mot!.
Els poemes, recitats per ell mateix, han estat excel.lents. I la segona part, la tertúlia, extraordinària. M´ha sorprés la grandesa i la solidesa intel-lectual de Joan Margarit. Feia temps que no escoltava una veu tan sòlida, tan lúcida i tan sensible alhora.
Us en deixo una petit poema,
INFANT ADOPTAT
Tots hi venim de lluny, tant com el vent,
i són plens els carrers i les finestres
de missatges perduts.
Un deixa tantes portes tancades al darrera
i s´esborren tants rumbs. I cada albada
és com si s´encengués una altra llum
a les estances de la claredat
on jo sóc el teu pare i tu el meu fill.
Tots hi venim de lluny, tant com el vent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!