L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

26 d'agost de 2010
2 comentaris

Un article interessant

Com fa Toni Cucarella, m’efegeixo a recomanar el text “Roma no paga traïdors“, del blog El fil d’Ariadna, una reflexió de temes que aquí ja he comentat altres vegades i que crec que aporta elements molt precisos i interessants.

  1. Impressionat de veure el Martín Villa i el Samaranch, plegats, fent la salutació falangista. No recordo haver vist mai el Martín Villa així¡¡ 
    Explico una anècdota: un molt amic meu ha escrit un llibre sobre  l’ateneïsme llibertari, les organitzacions anarquistes catalanes al barri de Gràcia. Una història des del 1978 a 1985, aproximadament. En aquest context ens moviem força gent. Ha presentat el manuscrit a una editorial de força prestigi a Catalunya, molt nacionalista, també molt espiritual per llurs lligams, (no puc dir quina és..ho sento…) Qui decideix què es publica o què no ha elogiat el llibre, no poden però publicar-ho. S’esmenta força vegades al Martín Villa i la seva acció per “destruir” diferents moviments socials i en particular el moviment anarquista dels Països Catalans d’aquest període (1978-1985), i se l’esmenta aportant força documentació i testimoniatge de la seva acció i de les clavegueres del règim de la transició. Martín Villa avui dia és un alt i magnífic “gerifalte” d’Endesa, oi?, em sembla?¿ Aquesta empresa dóna molta feina i aporta molts diners als nostres amics catalanistes i d’alta espiritualitat…Han dit que vist això…, publicar el llibre és un suïcidi per a l’editorial….., que recomanaran el llibre a una altra editorial “germana”.
    En fin…., el que vull posar en dubte és aquesta suposada oposició nítida i clara del poble català i els espanyols. Per mi, al meu humil entendre, hi ha projectes de país X i projectes de país Y, i en aquest sentit, mirant el nostre “stablishment” i mirant el “stablishment” governant del Estat Espanyol no hi veig grans diferències. Ni tampoc veig progres buenos i progres millors, o molt dolents que no diuen ni piu. AQUÍ NI DEU DIU NI PIU DE RES¡¡¡¡ Jo mateix, per raons X, no dic ni piu sobre quina és aquesta editorial catalanista i espiritual.., m’autocensuro i em callo. Soc un cagat més¡¡¡
    Aquest país i el del suposat país dels espanyols que ens colonitza….., és un parell de països plens de caganers (i no precisament del popular personatge dels pessebres)….
    Espanya, per mi, és la idea imperial que començaren a forjar els reis catòlics, per tant també la monarquia catalano-aragonesa, i que l’emperador Carles I i Vè d’Alemanya rematà…Al mateix temps pràcticament que els comuners castellans es sublevaren, les germanies valencianes i illenques ho feren.., tothom fou derrotat…L’imperi es construí fins avui dia en el cap i en la pràctica dels successius “stablishments ibèrics” (aquí no hi fico als portuguesos)…..damunt dels pobles peninsulars, i lògicament en aquesta dialèctica social uns pobles ibèrics més que altres s’han deixat seduir molt més i per conveniència per la demagògia dels colonitzadors que podem anomenar “espanyols”…..
    Al meu entendre l’anàlisi colonitzador-colonitzat requereix de molts més matissos, i aprofundiment …; major complexitat en la definició del context…Jo no veig els espanyols i els catalans cadascú amb un projecte diferent i diferenciat, em sap greu dir-ho, però no el veig…;sí veig que l’aparell d’estat fa l’impossible per xuclar recursos; per definir estratègies més convenients per la maquinària d’estat espanyol, les seves classes dirigents i els seus funcionaris-buròcrates dirigents….Ara bé.., aquests interessos de classe i d’alt funcionariat tecnòcrata-burocràtic dirigent, de vegades, manta vegades, són compartits per allò que denominem espanyols i catalans…m’explico?¿?
    Entenc (no comparteixo, clar..) perfectament que l’aparell d’estat no privilegiï l’articulació país valencià-principat fins que se n’asseguri la lleialtat política i ideològica, i el privilegi de controlar econòmicament el país valencià des de Madrid (seu del aparell imperial de l’espanya imperial)…..en detriment d’una articulació, als seus ulls, perifèrica: pais valencià-principat…No és aquesta una prioritat. Però… és l’AP/7 un projecte d’articulació sorgit d’un projecte de Països catalans?¿? És l’ave un projecte en aquest sentit….??? no dic ni sí, ni no.., pregunto?¿ 
    Aquests són alguns exemples…..; ¿quins són els projectes d’articulació dels Països catalans  des d’una perspectiva diferencial de classe i de projecte de país que no sorgeixin dels stablishments respectius?¿?…, al meu entendre això podria marcar diferència…..
    També, en aquesta línia, cercar aliances ibèriques, com ho feren els anarquistes ibèrics del segle XX, entre les classes populars d’Ibèria em semblaria un pas important per deconstruir l’Espanya imperial i passar a una altra etapa: la sobiranista/països catalans estat.., la Confederal…., la noséqué….; això sí.., des d’una perspectiva descolonitzada i amb un projecte social i de país que no sigui EL SEGUIDISME DEL QUE ARA TENIM ESTABLERT (O SIGUI DEL STABLISHMENT) 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!