L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Tura i Saura, mentiders/botiflers, dimissió!
El que ha passat avui amb l’acte de rebuda a la Laura Riera demana una reflexió sobre el paper de cadascú i demana la dimissió, com a mínim, del Saura i la Tura.
I és que aquests dos capitostos del tristpartit catalunyès cal deixar clar que són uns mentiders. El 10-J, amb la sentència del Tribunal Constitucional, treien pit i deien que havíem d’exercir el dret a decidir. Avui, i ahir i…, han demostrat que l’únic dret que accepten i acaten és de l’Audiència Nazional espanyola i que el que aquesta digui va a missa. Cap gest, cap picada d’ullet, cap indici de sobirania. Ells envien els subordinats, també anomenats “policia autonòmica”, un nom ben clarificador d’altra banda, allà on digui la seva autoritat. Cap dret a decidir, només voluntat d’exercir el dret a obeir.
Com a polítics no directament espanyols, cap indici de posició política avançada, cap línia diferenciada. De la tolerància i el diàleg…, algú n’ha vist algun trosset?
I si és cert que al xicot que llegia el comunicat i anunciava la suspensió de l’acte se l’enduen a l’Audiència Nazional, ja no es pot fer res més que demanar la defenestració d’aquests polítics de pacotilla.
Però encara hi ha més coses interessants, com els Mossos amb aquesta mena de nicap que es veu que per fotre al personal sí que es pot dur. Si has de fotre llenya, cara tapada i qualsevol cosa. Deu venir d’aquí aquesta justificació de fer destapar les dones, no fos cas que ens comencessin a perseguir amb les porres i altres armes, com fan els caratapats del Mossos. Curiosament, els organitzadors de l’acte no tenien cap necessitat de tapar-se.
Com han fet els manifestants a Gràcia, cal demanar la dissolució de l’Audiència Nazional i la dimissió del conseller Saura i de la consellera Tura. Ja només faltava la càrrega contra els concentrats. Quina vergonya, tot plegat!!!
Imatge de Vilaweb.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Era homenatge a una persona que ajudava a matar persones, tu mateix.
Com diu l’anunci: “Ser vasco no es facil”. Doncs això, quan vas de bascorro, toca garrotada. Ja tenim nous màrtirs de guerres alienens per a la pròpia causa. No hi ha qui entengui aquesta falera de basquisme entre la jovenalla…
La Laura Riera va ser condemnada perquè va signar sota tortura una declaració on confesava allò que la guardia civil va voler que confesés, se l’acusava de haver facilitat a ETA el numero de matrícula del cotxe del regidor de Viladecavalls, que després va ser assassinat. Acusaven a la Laura de haver aconseguit aquesta infomació desde l’ordinador de la seva feina a l’ajuntament de Terrassa. L’ajuntament va dir que això era del tot impossible, però tan se val ja tenien una confessió. Si no recordo malament van haver dues sentencies, primer una absolutoria de participar a l’atemptat i després se la va condemnar per col.laboració
amb banda armada (recordeu va confesar sota tortura). La Laura Riera es militant de la CGT, que va portar la seva defensa i no ha deixat de denunciar que tot plegat és un muntatge policial. Es necesitava una resolució ràpida del cas i la Laura va ser un cap de turc. És trist veure comentaris de gent que no te cap informació i que dona per bona la propaganda de l’estat. No es tracta, en aquest cas concret, de justificar o no la violència revolucionària, si no de denunciar una mentida que injustament ha causat 9 anys de pressó a una persona innocent.
salut.
És curiós que es facin segons quins comentaris, donat que allò de què es tracta és de reflexionar sobre el model d’estat, el paper dels polítics, de la llibertat i de la democràcia, no de basquitis o altres ximpleries. La Laura Riera és el motiu del moment que posa d’evidència la llibertat i el model i la qualitat democràtica que patim. És posar damunt la taula el sentit i la funció de tribunals d’excepció com l’AN, o a qui defensen els partits que es diuen d’esquerres i les seves policies.
Parlar de basquitis i fer comentaris sobre això, mostren com han triomfat, en el treball de colonització mental, els que ens manen. La prohibició del brindis a Sants és un nou acte d’imposició, censura, repressió i manca de llibertat. Perquè, si el brindis és polític, vol dir que la llibertat política no existeix.