Han passat tres anys -a voltes llargs, d’altres, ràpidament- des que em vaig decidir a fer un primer apunt de reflexió sobre el que havia estat la fi de la curta etapa de canvi en l’ajuntament de Prats de Lluçanès, i en gran part, en el conjunt del Lluçanès, i de la meva participació en tot plegat. Aquell text, que va rebre un encoratjador i personal comentari, ha estat, i encara és, el més llegit de tots els apunts escrits en aquest blog al llarg d’aquests anys. I a l’apunt li van seguir uns altres referits a la política local i la comarcal que em van permetre viure dues sensacions importants. Per una banda, la constatació que les coses anaven per un camí concret, molt allunyat del que a mi em sembla central i prioritari, i per una altra, que haver deixat la política municipal institucional m’aconsellava d’apartar-me’n, no fos cas, com passa massa sovint, que t’acabis convertint en una mena de ressentiment amb potes no per allò que passa, sinó per allò que vas/no vas ser o fer. I és que de coses a dir, com sempre, n’he tingut moltes, però crec que hi ha altres actors i calia que s’expressessin, per activa o per passiva, i així poder veure més clarament quina situació tenim. Si a tot això hi afegim una aposta per la feina, apassionant i engrescadora, al voltant dels mitjans de comunicació a la comarca, i per recuperar el pols a la política nacional, i una necessitat física i mental de calma, per qüestions estrictament d’equilibri personal, han fet que hagi ajornat continuar amb aquest debat, que ara m’agradaria recuperar, sobretot abans que comenci la bogeria electoralista.
(Segueix)
En aquests tres anys que han passat, m’he convençut encara més d’algunes coses que van marcar la meva actuació a l’ajuntament -i al Consorci del Lluçanès- durant l’anterior legislatura. En primer lloc, l’aposta decidida i assumint els riscos que calgui, pels serveis públics, allunyant la gestió d’allò important de la iniciativa privada amb afany lucratiu, especulador, d’interessos personals o de grup. Per una altra, la política cultural com a eix bàsic, que no únic, de la polítca municipal i comarcal -i de país!-, element de cohesió, de participació, de creixement alternatiu al lucre i de recreació d’una visió del món -local, comarcal, nacional…- que obre perspectives socials realment importants. La manca d’interès de la política partidista, i la gran importància de la ideologia en la política. L’obertura de l’ajuntament a la gent -horaris, propostes, participació, diàleg… La convicció que el bé públic no comporta pèrdues econòmiques, sinó inversions de futur. La convicció, refermada per enèsima vegada, que les polítiques d’aparador són fraudulentes, enganyen la gent i acaben sent negatives per a qui les fa. Que a l’ajuntament s’hi fa política, que la institució no és ni una empresa ni una ONG, i que els polítics han de ser honestos i a més semblar-ho, a banda de ser persones normals, amb vicis i virtuts, però compromesos amb la col·lectivitat.
Aquests anys de contenció política local, m’han confirmat en la percepció que Prats de Lluçanès no és d’aquest o d’aquell partit, sinó que respon segons se li proposa, i si el cas és que s’hagi de delegar, cal que es vengui delegació, i si es volen canvis, s’han de fer canvis. No s’hi val a fer veure una cosa i després acabar sent-ne una altra, poruga i descafeïnada.
En els propers mesos s’aniran veient les possibilitats de cadascú i s’aniran confirmant o desmentint les candidatures que es presentaran. Des de la meva perspectiva, ara mateix, crec que CiU ha suspès en projecte, tot i que ha fet la viu-viu suficientment per mantenir-se, i que ERC, tot i que intenta resorgir amb el nou candidat -possiblement l’única bona opció que tenia-, no ha estat a l’alçada d’una oposició que coneix el govern des de dintre. Es rumoreja que hi haurà altres intents de fer candidatures. Els rumors són poc engrescadors. Els propers mesos ho aclariran. Difícilment, però, ens engrescaran a canviar res de fons. En seguirem parlant.
Com ja he dit altres cops, comentaris amb insults, anònims agressius i compulsius, i altres bestieses, seran automàticament esborrats. Els anònims i prou, poc considerats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!