L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Sembla ser que la Fiscalia espanyola, el PP i tota la moguda imperial ha
decidit intentar aturar o condicionar totalment l’acte de rebuda
popular que es prepara per a la Laura Riera, la jove catalana condemnada
per suposada col·laboració amb la ETA.
Independentment del parer que hom tingui del fet que es muntin a casa
nostra col·lectius que es dediquin a defensar els presos i represaliats
d’altres guerres des d’una perspectiva independentista d’aquí, que crec
que és un tema a debatre, no hi ha dubte que l’alliberament de la Laura
Riera és una bona notícia, donat que es tracta de treure gent de la
presó -espai de poder controalt per l’Estat, la seva raó i la seva
repressió-, però encara més quan es tracta d’algú que hi ha anat a parar
per estar en contra d’aquest estat i del seu paper. Però suposo que
tothom és conscient que si en surt, de la presó, no és fruit d’un acte
de gràcia, caritatiu, per indulgència o bona voluntat, sinó que en surt
per haver complert els preceptes que el sistema penitenciària enemic
imposa, sigui per una causa o per una altra. Per tant, un cop al carrer,
havent “acomplert amb tots els requisits de la llei vigent”, la Laura i
tots nosaltres hauríem de ser lliures de rebre-la, animar-la,
honorar-la, homenatjar-la, abraçar-la i festejar eternament la seva
sortida de les urpes de l’ocupant. I fer-ho al carrer és també el nostre
dret, malgrat el que va dir el Fraga, el que diu el Rubalcaba o el que
pugui acabar fent qualsevol escolanet del tristpartit i els seus homes
d’Harrelson/Esquadra.
O és que la presó, les lleis i el sistema penitenciari no són per fer
pagar allò que qui mana creu que és adequat i suficient? Que potser, el
PP, la Fiscalia i els diferents ximples xerraires de mitjà ens estan
dient que les presons i les lleis només són excuses i màquines de
tortura i que la condemna és de per vida?
Facin el que facin, no ens furtaran el dret a celebrar, a ocupar el
carrer i a retre homenatge de felicitat i reconeixement a qui ens doni
la gana. La Laura, quan surti de la presó, no necessita un psicòleg i un
educador social, necessita el carrer i la gent decent d’aquest país,
tota la que no està disposada a callar davant de tanta vergonya.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Finalment s’ha confirmat la condemna de per vida a la Laura Riera. I els “demòcrates” s’hi avenen plegats de mans. CiU, l’Ajuntament de Barcelona, el PP, tots a la una. Els altres callen, de moment. I a més, acusen a tort i a dret de suposades alteracions de la pau i la tranquil·litat de l’ordre, als organitzadors de l’acte!!! Però quin cinisme, com a mínim que siguin capaços de reconèixer que qui altera la normalitat del programa és l’AN, el departament d’Interior de la Generalitat catalunyesa i les mil-i-una policies, secretes i conegudes, que ja bavegen per actuar.
El món al revés i molt lamentable.