Aquest passat cap de setmana, els mitjans ens han venut intensament aquesta extraordinària meravella moderna, glamourosa i consumista de la primera cursa del mundial de motociclisme a la nit, al desert.
En un moment com l’actual, d’intensitat mil per fer-nos creure en la crisi, una barbaritat de recursos tècnics i econòmics es posen en moviment, com si d’un desembarcament de guerra es tractés, per traslladar l’immens circ motociclista on algun magnat del petroli, amic dels amos dels circuits i de les multinacionals, defensor dels propis interessos, dels de la seva mena i de tots els poderosos del món occidental -per a aquests àrabs, cap escarafall dels racistes del món!-. Allà s’hi han instal·lat -i consumit- els volums d’electricitat que hagi calgut, perquè a més d’anar als emirats àrabs, han decidit que es fes de nit, i han fet el malbaratament de carburant corresponent per fer feliços i més rics als de l’olla.
La natura, tan sàvia, ha permès que els sempre desperts corresponsals descobrissin que al desert hi pot ploure i que ho pot fer amb intensitat. La cursa mig suspesa, ajornada a l’endemà alguna part per així acabar d’acontentar qui toqui, i les cròniques palesant la gran contradicció del món: anem al desert i no podem córrer per la pluja!!!! Una mica de vent ha acabat de fer impracticable el circuit del senyoret de torn, i la corrua consumista ha desmuntat la ciutat i se l’ha endut cap a una altra estació, cloent així, d’acord al temps, la Setmana santa.
Mesures anticrisi? Estalvi d’algun cosa? I ca! Això només per als pobres.
I el govern de la Generalitat de Catalunya -i el de la de València-, vinga a gastar per donar cobertura a l’altre circ, el de la Fórmula 1. I és que són tot principi, compromís i servei al poble. Un exemple total. Un esperpent guarnit de modernor.
Però i la París-Dakar? I la baja Aragón? I el Rally Catalunya? ????????