L'Aleix a ca la Toca

Els Països Catalans són la nostra nació, la nostra terra. Un país divers, plural,
amb un gran potencial, i que volem lliure en un món de pobles lliures. Un país
que, tot i haver estat escapçat i negat des del segle XVII, es mostra, 350 anys
després, com una realitat tossuda, en què llengua, territori, cultura popular i
economia, entre altres factors, no deixen de mostrar i actualitzar un fet nacional
que la política s’obstina a negar i combatre.

(Continua)
Som Països Catalans

Avui, la lluita per la llengua i per un espai comunicatiu comú, així com la força i el
potencial de les expressions de la cultura popular arreu de la nació, les
mobilitzacions en defensa del territori i dels drets socials, alhora que la visualització
d’un àmbit mediterrani, que la dinàmica econòmica també evidencia, són
fenòmens que demostren la vitalitat d’un procés de construcció nacional que no
n’assoleix tota la potència per culpa de la constant ingerència francoespanyola
i de les estratègies de supervivencia regional, que es refugien i es justifiquen en
l’autonomisme. Un marc que en els seus trenta anys d’existència s’ha mostrat
inútil i contrari a la lluita per fer avançar les necessitats, la personalitat i les perspectives del nostre poble en qualsevol àmbit.

Si el nostre país s’ha anat configurant al llarg de la historia, i això li ha permès
visualitzar-se com a projecte complet, ha estat sempre a mida que també
han progressat la lluita per la llengua i la cultura, així com el combat per les
llibertats i contra les diferents formes del feixisme i de l’autoritarisme
centralistes i regionalistes.

La reforma pactada amb el franquisme va representar l’inici d’un combat desigual
per la llibertat nacional contra qui va acceptar, de grat o per força, un nou
Decret de Nova Planta ?la Constitución Española, amb els seus respectius
estatuts d’autonomia? que donava carta de naturalesa a l’esquarterament dels
Països Catalans i a la submissió dels drets nacionals i socials i al poder judicial i
militar espanyols com a garants del manteniment del nou ordre.

Avui, en plena crisi del model polític, l’econòmic, el social, el territorial i el cultural,
que han imperat a Europa, i als estats espanyol i francès, en les darreres
dècades, la nació catalana es troba en una important cruïlla que ens podria fer
perdre definitivament l’opció d’esdevenir un país lliure i complet en el concert
dels pobles lliures del món.

La sort d’aquest esdevenidor es jugarà en els propers anys i dependrà, i força,
de les opcions i el protagonisme que prengui la nostra societat amb consciencia
i compromís nacionals, com darrerament s’ha posat d’evidència en àmbits com el moviment de les escoles en valencià, les protestes contra les polítiques espanyolistes a les Illes, les consultes populars per la independència, el creixement
d’alguns mitjans de comunicació populars i nacionals, la xarxa de casals
i entitats escampada arreu del país, la creixent capacitat de l’esport com a
catalitzador de la consciència nacional o la resposta al tancament de TV3 i altres
mitjans de comunicació arreu del país. Exemples de processos esperançadors
i que, a més, fan més evident la necessitat de plantejar les nostres iniciatives i
actuacions en tots els terrenys, i a escala nacional.

Igualment, en aquest procés també caldrà combatre les tendències regionalistes
que justifiquen la fragmentació del país per mor de les dificultats, les
conjuntures o determinades singularitats regionals, i que en cap cas contemplen
els Països Catalans en el seu conjunt.

Aquesta dinàmica, alimentada sense manies ni embuts pel poder estatal,
ha generat un desconeixement de la realitat interna del país, fet que dificulta
l’estructuració d’una xarxa bàsica de connexions nacionals, complicitats i experiències, que són el fonament de qualsevol projecte de país i d’alliberament.

Davant d’aquesta situació, i recollint i actualitzant el pensament i acció de persones
clau en la nostra història ?com ara Joan Fuster?, així com també de les lluites
d’organitzacions, moviments, col·lectius i entitats compromeses amb la gent
i el país, o bé del testimoni de múltiples campanyes i iniciatives populars amb
sentit nacional; les persones, entitats, col·lectius i organitzacions sotasignades
manifestem el nostre compromís de treballar continuadament per assolir la plena
llibertat de la nostra nació, els Països Catalans, i per tant n’assumim seva unitat
i la pròpia diversitat . Així doncs, emplacem el conjunt de la societat a establir
vies de treball comunes en els àmbits polític, social, cultural i econòmic, per tal
de construir un univers nacional compartit, sense barreres ni límits interiors. Ens
cal la construcció d’una nació política, un poble actiu, divers i plural que superi
fronteres, que sigui un exemple en l’assoliment d’aspiracions universals, com la
justícia social i ambiental o com la d’una solidària economia social, així com en
el ple desenvolupament dels drets humans individuals i col·lectius.

Per això, treballarem per a l’articulació nacional de les associacions, col·lectius,
plataformes, organitzacions polítiques i sindicals, entitats esportives, xarxes socials,
mitjans de comunicació, polítiques públiques, institucions i àmbits econòmics,
reconstruint el país de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Construint
un poble, des de la síntesi i la suma de la seva realitat diversa i viva, perquè
exerceixi el seu dret a l’autodeterminació, i, en definitiva, faci dels Països Catalans una veritable democràcia del segle XXI.

Som Països Catalans