Llegiu aquest text del periodista de TV3 Joan Roura. Compromís arreu!
Doncs sí, com d’habitual, un gust llegir l’actitud neta i compromesa de gent com en Joan Roura.
Contrasta enormement amb la pena que em provoquen d’altres. Ahir al matí vaig sentir vergonya tot llegint l’article d’en Toni Soler a l’ARA, “El valencià no s’escriu”. Quina mostra de baixesa! Quina manera d’expulsar-se la responsabilitat en la construcció d’un espai de comunicació nacional al que la nova generació de periodistes barcelonins “guapos” renuncien per principi, per autocensura o per ves a saber què!
Doncs sí, com d’habitual, un gust llegir l’actitud neta i compromesa de gent com en Joan Roura.
Contrasta enormement amb la pena que em provoquen d’altres. Ahir al matí vaig sentir vergonya tot llegint l’article d’en Toni Soler a l’ARA, “El valencià no s’escriu”. Quina mostra de baixesa! Quina manera d’expulsar-se la responsabilitat en la construcció d’un espai de comunicació nacional al que la nova generació de periodistes barcelonins “guapos” renuncien per principi, per autocensura o per ves a saber què!