L'Aleix a ca la Toca

Com ja vaig manifestar i aclarir, la meva adhesió a la campanya en general però deixant clar per a quin territori, per a quin país i per a quina gent volem aquest estat, definició fonamental si volem avançar seriosament en l’assoliment d’un objectiu essencial: la independència dels Països Catalans a través de l’exercici del dret a l’autodeterminació.
En aquest primer text em referiré a un tema d’actualitat: la Copa Catalunya i l’esport català.

Avui es disputa, a Girona, la final de la Copa Catalunya de futbol, atenció, de l’any passat(!!!), quan la d’aquest any ja està en marxa. I això, per què? Doncs molt senzill, per la importància que té -igual a res, de res-. Només faltava saber que l’àrbitre és l’últim de la llista, un que ni ha passat les proves físiques. I encara, només faltava saber que aquest Barça que diu que vol guanyar no sé quants títols hi portarà un equip de segona -propi per al nivell de la competició-.
Això de la Copa Catalunya està al nivell de les seleccions “catalanes”. Unes seleccions de pa-sucat-amb-oli -amb perdó d’aquesta tan excel·lent menja-, per a partits de costellada, per a jornades d’esbafament de joves catalanistes i per a la mala consciència -si en tenen, de consciència- de polítics autonòmics. Unes seleccions que ni tan sols serveixen per a fer partits d’exhibició -a l’estil dels Harlem Globbetrotters-, en tot cas serveixen d’escalfament per a equips de més nivell, com el dia del Brasil -que no havien de tornar?-.
Entremig, el ridícul i la vergonya de l’hoquei, el testimonialisme i la integritat d’alguns jugadors i les il·lusions perdudes de tanta gent. Però amb plataformes, clubs, federacions i polítics com aquests no es pot anar gaire enllà. Tots aquests, literalment i amb perdó, s’hi han ben cagat. Però a més de cagar-se de por, el més greu és que ho han fet en els centenars de milers de signatures, en les desenes de milers de seguidors que han omplert camps i pavellons, en les penyes de clubs de tots els Països Catalans, en les il·lusions de tot un poble.
De fet aquesta és la conseqüència dramàtica de tenir uns polítics que, en el millor dels casos, aspiren a jugar en la segona divisió del campionat del país veí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!