L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
18 de novembre de 2008
11 comentaris
Israel no és el nostre aliat, senyor Carod
El vicepresident del govern autonòmic catalunyès, Josep Lluís Carod Rovira, ha visitat Israel. Ho ha fet per agrair el suport d’aquest estat a la ubicació de la Unió pel Mediterrani a Barcelona, i així li ho ha traslladat a Shimon Peres.
Però com era d’esperar, no se n’ha estat d’elogiar l’estat d’Israel per la seva tenacitat al llarg de la història per haver assolit la seva posició. I ha remarcat, i el web d’ERC així ho destaca, fent incidència en la coincidència entre Peres i Carod, la importància del diàleg i la negociació a l’hora de gestionar la diversitat cultural, lingüística i religiosa i per resoldre conflictes.
La diplomàcia sempre aconsella de donar un to positiu a qualsevol trobada formal i protocolària i de buscar els aspectes constructius per a un diàleg amb altri.
Tots sabem, però, que a casa nostra, l’admiració des del catalanisme -forçosament conservador, pel model del mirall on es miralla- cap a un estat com l’israelià, està àmpliament estès entre totes les famílies d’aquest sector i cada cop es visualitza de forma més evident. La visia de Carod no té res de casual, sinó que té molt de simbòlica, en ser el primer estadi de la seva gira.
Però, si com deia, tot en afers internacionals es mou en pantanoses formes protocolàries, els gestos i les paraules concretes donen la mesura de les intencions. Així, parlar de coincidència en la necessitat del diàleg i la negociació com a fórmula de gestionar conflictes no és res més que una clara declaració de principis respecte al suport a Israel en la seva política, pràctica i intenció envers el poble palestí, legítim poblador del territori que okupa per la força de les armes i els interessos econòmics occidentals, l’estat sionista israelià, independentment de si finalment la solució per a semblant barbaritat ha de ser el reconeixement de l’estat israelià o no.
Dir a un personatge sinistre com Peres que compartim model de gestió és un error de dimensions només resolubles amb la dimissió o és una declaració d’idees realment preocupant. Israel ho és tot menys pacifista, dialogant, respectuosa i democràtica. I la seva política genocida és un insult per als jueus morts en mans del nacisme. I en Carod ho sap. I les seves declaracions en aquesta visita no haurien de quedar així. Tanta comèdia amb la irreverència del seu gest amb la corona d’espines, i ara, un posicionament com aquest, ¿quedarà sense queixa?
Però com era d’esperar, no se n’ha estat d’elogiar l’estat d’Israel per la seva tenacitat al llarg de la història per haver assolit la seva posició. I ha remarcat, i el web d’ERC així ho destaca, fent incidència en la coincidència entre Peres i Carod, la importància del diàleg i la negociació a l’hora de gestionar la diversitat cultural, lingüística i religiosa i per resoldre conflictes.
La diplomàcia sempre aconsella de donar un to positiu a qualsevol trobada formal i protocolària i de buscar els aspectes constructius per a un diàleg amb altri.
Tots sabem, però, que a casa nostra, l’admiració des del catalanisme -forçosament conservador, pel model del mirall on es miralla- cap a un estat com l’israelià, està àmpliament estès entre totes les famílies d’aquest sector i cada cop es visualitza de forma més evident. La visia de Carod no té res de casual, sinó que té molt de simbòlica, en ser el primer estadi de la seva gira.
Però, si com deia, tot en afers internacionals es mou en pantanoses formes protocolàries, els gestos i les paraules concretes donen la mesura de les intencions. Així, parlar de coincidència en la necessitat del diàleg i la negociació com a fórmula de gestionar conflictes no és res més que una clara declaració de principis respecte al suport a Israel en la seva política, pràctica i intenció envers el poble palestí, legítim poblador del territori que okupa per la força de les armes i els interessos econòmics occidentals, l’estat sionista israelià, independentment de si finalment la solució per a semblant barbaritat ha de ser el reconeixement de l’estat israelià o no.
Dir a un personatge sinistre com Peres que compartim model de gestió és un error de dimensions només resolubles amb la dimissió o és una declaració d’idees realment preocupant. Israel ho és tot menys pacifista, dialogant, respectuosa i democràtica. I la seva política genocida és un insult per als jueus morts en mans del nacisme. I en Carod ho sap. I les seves declaracions en aquesta visita no haurien de quedar així. Tanta comèdia amb la irreverència del seu gest amb la corona d’espines, i ara, un posicionament com aquest, ¿quedarà sense queixa?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un gran aliat i amic. Com els palestins. Cap dels dos no té la raó total. Només una part. A tots dos els cal ajut per bastir la pau. Equidistància, se’n diu. Real politik. Una aposta de futur. El suport a un i la negació a un altre, resta. Suma zero, se’n diu.
Cal sumar. No perdre. Tots dos o ningú.
Israel, un gran aliat.
Cordialment,
Pere
PD Mira la Unió per la Mediterrània: procés de Barcelona. Sense l’acord de jueus i palestins Barcelona no n’hauria obtingut la seu del Secretariat. Sumar. No restar. La política de boicots, de blasmes, de negacions, és passat. Aviat ho veurem.
El curiós, el cas és què el senyor Carod-Rovira no va trepitjar zona ocupada palestina ni es va estrevistar amb cap lider palestí. No va voler? O no el van deixar els “demòcrates” israelians?
El catasionisme té alguns personatges singulars, entre elles una predecessora del Carod-Rovira com és la Pilar Rahola, coneguda per la seua islamofòbia, i què el senyor vice-president catalunyés (bona apreciació) sembla que també li va la marxa.
Esperem que segueisca els mateixos passos que la Rahola, juny d’ERC…
Cert, Israel no és en nostre aliat (tampoc ho és Palestina). Però tampoc és el nostre enemic. I això no és catasionisme (ni cataantisionisme), sinó la pura veritat.
m’alegro molt de llegir-te aquestes línies, Totalment d’acord amb el que dius.
No és ni qüestió d’aliances sinó de democràcia, de justícia i solidaritat amb els pobles oprimits.
Els independentistes catalans denunciem el colonialisme arreu, i per tant denunciem el sionisme.