L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
La xarxa Independentistak, d’Euskal Herria, celebra aquest cap de setmana la seva 2a Conferència nacional i dedica una part, important, a analitzar el “procés” -catalunyès- que es viu a casa nostra. Per a la cloenda de la jornada, avui han organitzat una entrevista en directe al president del CIEMEN, Carles Riera, que serà conduïda pel periodista basc Martxelo Otamendi.
És important que un moviment com Independentistak, amb una visió nacional clara i sense renúncies territorials, si més no fins ara, proposi analitzar un procés sobiranista que planteja una realitat territorial fragmentada i supeditada als interessos d’un lideratge conjuntural que es mou fonamentalment en com repensar les claus de la distribució del poder.
Una visió nacional, de país, i una visió crítica amb l’idealisme de la “catalunyitat” com a paradigma del catalanisme entronitzat pel Pujolisme, són claus per entendre la realitat del moment.
L’aposta d’Independentistak, convidant una veu qualificada i lúcida en un moment de comoditats extremes, és una escletxa de llum i oxigen per al futur. I ens hauria de fer pensar sobre tantes coses que estem amagant darrere el triangle blau de la senyera, als mitjans, a les institucions, als partits i als moviments i entitats del món sobiranista. I fer-nos la pregunta clau: el procés de Catalunya és el que es necessita per avançar cap a l’alliberament nacional?
És important que un moviment com Independentistak, amb una visió nacional clara i sense renúncies territorials, si més no fins ara, proposi analitzar un procés sobiranista que planteja una realitat territorial fragmentada i supeditada als interessos d’un lideratge conjuntural que es mou fonamentalment en com repensar les claus de la distribució del poder.
Una visió nacional, de país, i una visió crítica amb l’idealisme de la “catalunyitat” com a paradigma del catalanisme entronitzat pel Pujolisme, són claus per entendre la realitat del moment.
L’aposta d’Independentistak, convidant una veu qualificada i lúcida en un moment de comoditats extremes, és una escletxa de llum i oxigen per al futur. I ens hauria de fer pensar sobre tantes coses que estem amagant darrere el triangle blau de la senyera, als mitjans, a les institucions, als partits i als moviments i entitats del món sobiranista. I fer-nos la pregunta clau: el procés de Catalunya és el que es necessita per avançar cap a l’alliberament nacional?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En tot cas, el “procés de Catalunya” és el que la gent -per activa o per passiva- vol. Dubto molt, però, que aquest “procés” porti a allò que vòs dieu “alliberament nacional”. I dubto molt que aquest “alliberament nacional” comporti l'”alliberament real”.
Sens dubte, hi han veus més autoritzades per opinar i sentar catedra, doctrina i dogma. Per exemple, la del sr. [sic] josep_blesa [blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258269/#comments]. Què en sap de tot i més (i quan no té arguments, es capaç de cagar-se amb la nissaga sencera d’uns i altres, per a major glòria de la “fatllera matjor”, que diria aquell…).
Atentament, i bona setmana