L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Amb tota la moguda que s’ha creat al voltant de l’independentisme -que ja veurem on acabarà, com acabarà-, s’ha sacrificat el país, reduint-lo a la regió de Catalunya, però sobretot, s’ha enaltit un prototipus de país/Catalunya venut com a sinònim d’equiparació a la cultura -política, econòmica, de desenvolupament, identitària, democràtica, territorial, de consum…- dominant a Europa i als EUA. Aquesta entronització del model dominant que es planteja com a paradigma de benestar i de llibertat, i que es diu aplicable com un automatisme en el moment de disposar d’un estat, que es preveu immediat, es fonamenta en un miratge ideal que ens situa en els anys del franquisme, quan Europa era desconeguda i centre de virtuts i, sobretot, d’esperances.
Avui, només cal tenir la memòria d’un pardalet, sabem que tot això, en la mesura que hagi estat així, ja no és, i que avui allò que es juguen els manaires europeus és un tros de pastís en el desestructurat restadelmón.
Avui Europa és la mostra més evident d’un model que s’ensorra en les essències i les formes, i que s’agafa on pot per sobreviure cada vegada de forma més i més corrupta i reaccionària. I aquesta és la cara real del poder actual europeu, el que alguns ens volen vendre com a mirall.
(Continua)
Avui, el poder europeu es va enfonsant cada cop més en el fang del
racisme, el control policial, la discriminació i la marginació social,
la manca de sortides per als joves, la pobresa, la delinqüència, l’atur,
el consumisme de grans superfícies i un grau poc superable de
corrupció.
Europa no avança cap a la llibertat, la igualtat i la
fraternitat, sinó que avança cap a la uniformització, l’asèpsia, el
control dels mitjans…
Europa nega la identitat originària als
pobles europeus i a les persones nouvingudes, imposant un model racista,
depersonalitzador i discriminatori. Un model que no aplicarà els
mètodes nazis d’Hitler, però que no dubta a fer bona la profecia
d’Orwell.
Aquesta Europa dels estats -que com deia Jordi Pujol en la
recent entrevista que li va fer Miquel Calzada a TV3, ha retornat al
model tancat dels estats i jo es planteja un estat europeu- no pot ser
avui model de futur. En tot cas, caldrà pensar en un altre model, en una
altra Europa, no en la que ens volen vendre aquests regionalistes
catalunyesos que han agafat “el tros” que menava CiU i ara el volen
passar a convertir en un nou estat europeu per poder seguir mantenint un
“tros” de privilegis, especulació i domini blanc. Per això, aquests
“líders” que ens parlen d’independència d’aquest “tros”, s’han oblidat
del país sencer i es dediquen a repartir barretines, vergesdemontserrat i
sardanetes com a mostra d’identitat, a vendre fum davant la crisi amb
un estat salvador de tot i a recordar-nos que allò que està en joc, per a
ells, és el negoci d’Àsia o el paper d’Israel.
L’Europa d’avui és
la de l’expulsió dels gitanos a l’Estat francès, de la persecució dels
immigrants a Itàlia, de les declaracions sobre els turcs a Alemanya per
part d’un banquer socialdemòcrata, de la prohibició del burka o de
l’empadronament selectiu a Vic o a Lleida. És l’Europa de la corrupció
generalitzada.
L’independentisme, als Països Catalans, sempre ha
estat un moviment alliberador, del poble i de les persones, i hem de
seguir maldant perquè segueixi sent-ho. I això passa per tot el país sencer i el reforçament de la nostra identitat com a poble, negant-nos a diluir-nos en una suposada cultura europea i occidental de plàstic, higiènica, incolora i amb gust de res. I per això, és imprescindible que el protagonisme de la política deixi d’estar en mans, exclusivament, dels polítics i el recuperi el poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!