L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Haidar Eid (1964), graduat a la Universitat de Johannesburg (Sud-àfrica) i professor a la Universitat de Al-Aqsa, a Gaza. És cofundador del “Grup per un sol Estat democràtic” de Gaza i membre de Campanya Palestina pel Boicot Acadèmic i Cultural a Israel (PACBI, en les seves sigles en anglès), embrió de la campanya en creixement, Boicot, Desinversions i Sancions (BDS). Per Eid la solució dels dos estats, palestí i israelià, no és viable i la qualifica d’una solució racista. Demana a la comunitat internacional el boicot a l’estat d’Israel per acabar amb les polítiques “colonitzadores i racistes, pròpies d’un apartheid”, i afirma que la campanya BDS espanta a Israel.
(Continua)
Demanem a la comunitat internacional que exerceixi la seva responsabilitat, que boicotegi l’apartheid israelià de la mateixa manera que va boicotejar l’apartheid sud-africà. Amb el boicot exigim la retirada de les forces d’ocupació de les terres àrabs, ocupades al 1967; la implementació de la resolució de les Nacions Unides número 194, on clarament es parla del dret de retorn dels refugiats palestins; i la igualtat en drets pels ciutadans àrab-palestins a Israel. Nosaltres no deslegitimem l’Estat d’Israel, deslegitimem les seves polítiques d’ocupació, colonització i apartheid.
Què qualifica Israel com apartheid?
Israel no té constitució, és un dels pocs estats del món que no en té i es fonamenta en lleis bàsiques. La primera de les lleis bàsiques, del 1948, diu que Israel és l’Estat del jueus de tot el món. Això significa que només els jueus tenen el dret de viure-hi. Els palestins, no tenen el dret de viure a la terra on van néixer els seus pares i avis, però sí jueus de Sri Lanka, Estats Units, Alaska… Això és racista. En aquest punt, vull insistir en la idea de que el BDS és un moviment democràtic, lluny de l’antisemitisme.
Com s’aconsegueix el boicot? Amb quines eines?
El nostre objectiu sempre ha anat dirigit a la societat civil internacional, sabem perfectament que no podem convèncer la Casa Blanca o el govern britànic. Els grups de solidaritat a diferents països exerceixen pressió als seus governs, enviant cartes per exemple, assenyalant les empreses que inverteixen a Israel. Tenim un llistat d’èxits. L’últim ha estat fa poc, quan una comissió pels drets humans de les Nacions Unides va sancionar Israel per les colònies jueves a Cisjordània. La campanya està arribant al principals mitjans de comunicació. Fem una crida al boicot empresarial i cultural però també institucional, a les institucions de l’apartheid israelià, com per exemple les universitats israelianes.
La campanya segueix els mateixos passos que a Sud-àfrica?
L’apartheid sud-africà es va crear al 1948 però no es va considerar un crim contra la humanitat fins al 1973, un temps molt llarg. El primer objectiu de boicot a Sud-àfrica es va proposar al 1958 i Europa va tardar més de 30 anys a començar a respondre. Quan la resposta va arribar, va servir automàticament per alliberar Nelson Mandela i convertir-lo en el president negre. Nosaltres vam començar al 2004 i ja sumem èxits. Vam viure el nostre moment sud-africà amb l’atac a Gaza al 2009, aquest atac va ser com el Sharpeville de l’Orient Mitjà. Al 1960 la policia del règim sud-africà va obrir foc a manifestants contra el sistema de segregació existent, a Sharpeville, matant 69 persones. Després d’aquesta massacre la comunitat internacional es va adonar que no podia ignorar el que estava passant a Sud-àfrica.
Més enllà del BDS, és vostè un detractor de la solució dels dos estats. Per què?
Hi ha dos tipus de raons per defensar un únic Estat, pragmàtiques i ideològiques. Pragmàticament Israel ha fet impossible la solució dels dos estats en la que, segons els acords d’Oslo del 1993, Palestina comprèn els territoris de Cisjordània i Gaza. Ha construït un mur monstruós dins territori cisjordà, annexant-ne al voltant del 12% de la seva superfície, i hi ha permès l’expansió els assentaments jueus, i dic jueus perquè no hi poden viure cristians ni musulmans. Al 1993 el número de colons als assentaments, incloent les colònies a Jerusalem Est, era 193.000, actualment n’hi ha 600.000. Israel ha tallat la connexió entre els dos territoris palestins i ha convertit Gaza en el camp de concentració més gran del món. Quan es va proposar la solució dels dos estats la definició de Palestina incloïa el 46% del territori de la Palestina històrica, avui és només el 22%.
Quines són les raons ideològiques per construir un sol Estat?
La solució dels dos estats, en ella mateixa, és una solució racista. No es pot acceptar la creació d’un estat basat en identitats religioses, és racista. La qüestió palestina no és fer un Estat independent a Cisjordània i Gaza, la qüestió Palestina és tornar al 1948, quan Israel va executar la neteja ètnica desplaçant milions de persones. La solució dels dos estats no resol el retorn dels refugiats malgrat la llei internacional ens ofereix aquest dret. En el suposat Estat palestí només hi viurien un terç dels palestins, això és l’antítesi del dret a l’autodeterminació que, tal com l’entenc jo i tal com l’entenen tots els palestins, ha d’incloure el dret al retorn dels refugiats. A Israel hi viuen avui uns 1,2 milions de palestins que són tractats com a ciutadans de tercera classe.
Un sol Estat significaria la desaparició d’Israel?
A finals dels 70 algú va demanar a Nelson Mandela, qui apel·lava a l’equitat a Sud-àfrica, si la seva proposta incloïa la destrucció del sistema de l’apartheid, la seva resposta va ser sí. Israel porta fent neteja ètnica a Palestina des del 1948 i acaricia el genocidi. Al 2009, a Gaza, Israel va matar 1.400 persones en 22 dies, al 2012, en una setmana, en va matar més de 180. I no sóc jo qui utilitza la paraula genocidi, en els informes de les Nacions Unides, al 2006, quan Israel va imposar el setge a Gaza, ho van qualificar de “preludi del genocidi”. La solució d’un estat és una oferta molt generosa des de la víctima al colonitzador.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
http://www.protestantedigital.com/ES/Internacional/articulo/16321/Israel-supera-a-eeuu-como-pais-con-mas-judios-del
Atentament