L'Aleix a ca la Toca

Encara que gairebé ningú en parlava, al paradís catalunyès, avui hi havia dues candidatures del país que esperaven ser declarades com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco: el Cant de la Sibil·la i els castells. Dues expressions culturals de casa nostra que reben el reconeixement internacional però no el suport nacional. Cadascuna es presenta per la seva comunitat autònoma i només té el suport compartit a través d’Espanya. Els mitjans de comunicació, autonòmics o estatals, sense diferència, parlen del reconeixement sense cap connotació nacional -exceptuant, com sempre, Vilaweb-, donant tocs autonòmics als mitjans catalunyesos o mallorquins/balears, i els estatals ho posen tot com a premi nacional espanyol, juntament amb el flamenc i la dieta mediterrània.
Curiós que ningú en farà escarafalls, de cap de les dues opcions, estatal o regional.
Amb aquestes dues candidatures reconegudes, el país ja en té cinc -junt a la Patum, el Tribunal de les Aigües de València i el Misteri d’Elx. I potser en ens podríem apropiar d’un bon tros de les altres dues “espanyoles” aprovades avui, no us sembla? Curiós el desconeixement i la desinformació. I és que estem davant d’una opció de fragmentació nacional i submissió estatal perfectament assumida i deliberadament desenvolupada. A més, que el Cant de la Sibil·la no hagi estat recollit pels mitjans catalunyesos i valencians com a propi no és més que la mostra del desconeixement del país, de la seva identitat i la confirmació de la voluntat despersonalitzadora que domina la política i els mitjans. Realment molt i molt fotut, molt i molt greu.
Sabem en quin país vivim?
El DCVB ens en parla de la Sibil·la i és interessant

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!