L'Aleix a ca la Toca

Aquests dies ens han arribat a embafar, els mitjans de comunicació, amb aquestes gernacions de monjos budistes demanant llibertat i democràcia a Myammar i donant-nos tota sort de detalls, trets d’amagatotis, diuen, perquè el món "lliure" estigués al cas de com en són de dolents per aquells verals. I no en dubto, simplement ho constato.
Curiosament, però, aquests darrers dies estan passant coses impròpies d’un lloc on se’ns diu i repeteix que vivim en plena llibertat i societat de dret, i no sé quantes coses més.
Avui, aquesta tarda, he tingut dos calfreds que m’han travessat de dalt a baix, i que m’han ben convençut que això d’Espanya i la seva Audiència Nacional, més l’ombra de l’exèrcit, s’assembla més a un estat feixista que a una altra cosa.

La primera batzegada me l’ha donada la proposta de la Fiscalia envers el Met, de Banyoles, i l’Enric, de Girona, acusats de cremar una foto del rei espanyol: 1 any i tres mesos de presó! M’he hagut de fregar els ulls, de parar a refredar l’ànim i tornar-ho a llegir. Sí, sí. 1 any i tres mesos per cremar una foto del rei i per fer-ho disfressats -o sigui, encaputxats-. La veritat, no me’n sé avenir. La incredulitat m’aclapara. És bestial.

La segona, una estona més tard. Per ordre de l’Audiencia Nacional, del senyor Garzon, han detingut a Donosti, Joseba Alvarez i Ohiana Agirre, per haver reincidit en el delicte d’assistir a una manifestació prohibida -però no ens queixem que a Myammar prohibeixen les manifestacions, com a expressions de demanda de llibertat?-. Per això, tancats i llurs respectius domicilis registrats. Com en qualsevol dictadura.

I tot això s’afegeix a la llarga llista de fets polítics d’una gravetat insòlita que es vénen produint des de fa dies.
Un fotògraf obligat a donar el material gràfic de la seva feina perquè fiscals i jutges puguin reprimir a gust; declaracions a l’Audiencia Nacional de 9 ciutadans més d’aquest país per la crema de fotos; el cap d ela Casa Real Española demanant que s’estigui a punt per a una intervenció de l’exèrcit si se segueixen fent proclames independentistes; els Mossos repartint més òsties que en una missa concelebrada pel sol fet de qüestionar-los en una manifestació a Barcelona; el rei Juan Carlos avisant que ell és el garant de la llibertat i la democràcia -no oblidem que és el cap de l’exèrcit-; CCOO i UGT fent "amagos" de vaga contra el traspàs de rodalies; el departament del Saura i el Boada passant informació a tort i a dret perquè es puguin detenir els antimonàrquics -que no ho oblidem, som majoria-; De la Vega i Zapatero, com dos mones de repetició dient que l’Ibarretxe ha de callar, que ni consultes, ni referèndums…

Llàstima, una vegada més, del "nivellasso" dels polítics que tenim instal·lats als parlaments de la nació. Sobretot els més nostrats -bé, això és un dir-. Davant de la tempesta descomunal amb què es manifesta España, ells estan preocupats per si els pactes els funcionen, per rebre el príncep i la princesa, com si això fos un conte de fades, o per veure si el PP els apreta més o menys o si els sociates els fan una mica de cas.

Només hi ha un camí, la independència de tota la nació, ara, sense més romanços ni tàcticismes per fer equilibris.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!