Fa una hora, el tribunal constitucional espanyol ha consumat el frau. La part de la societat basca cridada a les urnes l’1 de març del 2009 no podrà triar qui vota. L’Estat espanyol, en una maniobra política carregada de mentides i irregularitats ha decidit que així sigui. Amb absoluta impunitat, amb absolut descarament. Ni un avís de l’ONU, ni la flagrant invenció de proves basades en documents que res tenien a veure amb les formacions que es presentaven, ni el dret de la ciutadania a presentar llistes, ni les 47.000 firmes de suport, ni res de res aturen la follia espanyolista.
S’ha consumat el frau. Però el poder fa que els altres callin i intentin treure profit de la ignomínia. La manca d’ètica s’ha apoderat de l’àmbit polític i institucional, definitivament. Per primera vegada, l’esquerra independentista basca no serà a les eleccions. Abans, volien fer-los entrar en el joc polític fos com fos. Ara, els volen fora. Primer, intentaven que la via institucional els fes rebaixar plantejaments. Ara, voldrien que passessin a la clandestinitat. La diferència està, precisament, en la capacitat de la societat basca, malgrat el dolor i el cansament, per haver dibuixat el camí de l’autodeterminació. I per aquí Espanya no passa, faltaria més.
Per als qui no som espanyols i ens hi tenen ficats per la força, només ens queda el camí de la desobediècia, sinó, poca cosa.