L'Aleix a ca la Toca

Avui s’ha certificat la defunció de Cal Pelut, al carrer Resclosa de Prats de Lluçanès. Avui s’ha acabat, a mans de les eficaces màquines d’abatre, la història d’una casa amb valor per al poble. Aquest valor va fer que s’inclogués a l’Inventari del Patrimoni presentat el passat mes d’abril. Les tímides paraules expressades pel grup polític a l’oposició avui, fa pocs mesos al govern, no van servir per obrir cap debat amb el grup de CiU, recuperat al poder. Quan en el darrer ple, CiU va sentir aquestes tímides paraules va reaccionar atacant, acusant i justificant la seva actitud per no sé quines martingales. No van dir, però, si les culpes tècniques que es treien de sobre amagaven la seva postura. No, no ho van dir, però se’ls va entendre tot. Evidentment, que es van guardar prou de dir quina era la seva postura i voluntat. Se’ls hauria vist el llautó. Tothom hauria vist que hi havia pressa, que hi havia gana, que hi havia…
De fet, la campanya electoral ja donava pistes. Parlaven de recuperar el lideratge, de tornar a ser un poble capdavanter, de fer-lo despertar de nou i tornar-lo allà on es mereix…, o sigui a les seves urpes! La dreta, CiU, ja se sap, es preocupa pel negoci, no per la col·lectivitat, i vol que tothom confongui una cosa per l’altra.
Ara, els de CiU que s’havien fet un raconet amb la cultureta i el patrimoni, miren cap un altre cantó i justifiquen els fets amb problemes burocràtics. Els que això els havia preocupat sempre d’esquitllentes, ara diuen que amb això aixequen el poble i fan país. D’altres, com l’exalcalde, penja un rètol a l’entrada del poble per recordar-nos que ara toca acabar de fer-los amb la construcció, el sòl industrial i els negocis energètics. I tots, junts, alhora, ens diuen: I tant si ens interessa el patrimoni, el nostre, el que acumulem!
Un bon model de poble, sí senyor!