L’Assemblea de Barcelona ha fet pública una carta adreçada al nou (?) as
de bastos, l’honorable(?) Felip Puig davant les declaracions prepotents
i autoritàries fetes a rel del desallotjament del “Palacio del Cinema”.
Unes declaracions que apunten per on van els trets del paper reservat a
CiU en els temps de “recuperació de la crisi per a rics”.
A l’atenció del Conseller d’Interior Felip Puig,
Arrel de les seves
declaracions en les que ha afirmat que s’ha acabat la impunitat de les
persones que volen alterar l’ordre públic i que s’han acabat les ocupacions
a Barcelona, volem advertir-lo dels greus errors que està cometent a l‘hora
d’abordar la situació. Els desallotjaments d’immobles ocupats els decideixin
els jutges i no el govern. Per tant, volem mostrar el nostre absolut rebuig
davant la impunitat de les seves declaracions i intencions, recordant-li que
vivim en el marc d’un sistema democràtic on la crítica, la mobilització i la
protesta social són drets legalment reconeguts. El problema que pateix
Barcelona i Catalunya és polític i social, no és un problema d’ordre públic.
A Catalunya hi ha 40.000 famílies amb ordre de desnonament i més de mig
miler de persones aturades en un context d’encariment de la vida i de
congelació i retallades salarials. El veritable desordre públic el provoca
la Generalitat quan gira l’esquena a la realitat social –tolerant l’enorme
precarietat social i assumint acríticament mesures com la reforma laboral i
de les pensions que agreugen la ja preocupant situació- i tan sols aborda
les conseqüències d’aquest malestar per la via policial. El dissabte 22
de gener la manifestació convocada en el marc de la campanya “Aturem la
retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un
negoci” va transcorre pacíficament pels carrers de la ciutat comtal.
Posteriorment l’Assemblea de Barcelona va inaugurar públicament La Casa de
la Vaga, un espai que pretenia resoldre els problemes d’ordre social que
vostès no estan afrontant. Tal com varem anunciar en el dossier de premsa
entregat als mitjans al final de la manifestació i a la nostra web, l’antic
cinema abandonat des de fa deu anys, volia oferir una oficina pels drets
socials que pretenia assessorar les persones en cas de desnonament, de
pressió immobiliària, d’acomiadament o de qualsevol situació en que
quedessin retallats els drets socials. Volíem també aprofitar l’auditori del
cinema per organitzar xerrades i debats, que ja havíem programat, amb
persones del món acadèmic i cultural. Deixin de desviar l’atenció i
d’estigmatitzar la protesta social i comencin a preocupar-se per les causes
d’aquest descontent: les altes taxes d’atur, la precarietat laboral, els
desnonaments diaris i la incapacitat de moltes famílies per afrontar el
pagament de les hipoteques, la pobresa i l’exclusió social, la corrupció
política del seu partit, i l’obsessió del Departament d’Interior, que vostè
ara dirigeix, d’abordar aquestes problemàtiques des d’una òptica purament
policial. Li exigim, per tant, que rectifiqui les seves declaracions i que
comuniqui a les instàncies pertinents les causes del nostre descontent, que
potser fins a dia d’avui desconeixia.
Barcelona, 23 de gener de 2011
Assemblea de Barcelona – Comissió de Comunicació
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Se us acaba la impunitat i a mi ja em va bé. Fora trencavidristes i espantaàvies anti-tot. No se me’n va mai del cap la imatge d’una al·loteta (9-10 anys) espantada en una manifestació el 31-D a Mallorca. Allà fumaveu porros i donaveu crits a favor de Terra Lliure, en una atmòsfera sufocant i insana per a que els nacionalistes de tota casta i color (àvies i infants inclosos) poguessin caminar junts amb un mínim d’esperança, i de sentit comú.