Com en tantes coses en aquesta vida, els mots poden tenir sentits diferents, i a més, molts cops, la gent encara els en donem més. Parlar d’autogovern des de la comunitat autònoma de Catalunya o de les Illes és absolutament ridícul, ara bé, si ho comparem amb el que tenen els indígenes d’Austràlia, no hi ha dubte que és superior el grau, ara, si ho comparem amb Portugal, no hi ha dubte que no en tenim gens. És el que passava amb el Franquisme, que s’autoanomenava democràcia orgànica, donat que de tant en tant feien eleccions a “procuradores en cortes” i altres galindaines. No hi ha dubte que tot és qüestió de matisos, però també de sentit propi. L’autogovern que patim als Països Catalans no és més que una quimera, un miratge interessat pactat, precisament, amb l’esmentat Franquisme. Així, que de l’autogovern a això hi ha un pas ben llarg, tant que esdevé un espagat.
Sentir als catalunyistes de CiU denunciant que Espanya ens pot intervenir o que ens prenen l’autogovern no és més que l’altra cara de la mateixa moneda que ens han obligat a gastar. Autonomia a l’Estat espanyol és el nom donat, en temps de vaques grasses, a la descentralització de l’estat, res d’autogovern. Però si la teoria pot semblar, això, especulació mental o filosòfica, o una deriva radical del pensament en clau vernàcula, els resultats són demolidors: en els més de 30 anys del binomi Constitución-Comunidades Autónomas no hem avançat en el terreny nacional.
- No ha millorat la situació de la unitat de la llengua
- No hem avançat en la plena normalització de la llengua
- No hem avançat en la unitat nacional
- No disposem d’espai de comunicació nacional
- No disposem d’instruments per a un marc nacional de relacions laborals
- No hem avançat en la representació nacional a nivell internacional
- No hem avançat en l’estructuració d’organismes d’àmbit nacional
- No tenim polítiques nacionals en el Congreso de los Diputados
- No disposem de polítiques nacionals en matèria energètica o urbanística
- Ben al contrari, ha augmentat la feblesa legal envers la llengua, s’ha aguditzat la regionalització i la fragmentació de la nació i les institucions autonòmiques no han servit ni per fer un simple i gairebé ridícul acord per veure les respectives cadenes de televisió en les autonomies de la nació.
- I la Constitución espanyola ens continua amenaçant amb l’exèrcit, el rei, el capital i la corrupció i l’Audiéncia Nacional -i amb el vist-i-plau autonòmic.
Ara, alguns ens volen vendre que tot és culpa de “Madrid”. No senyories, és culpa de les polítiques autonòmiques com a part indestriable de l’Estat espanyol. Per tant, ha arribat l’hora dels Països Catalans i d’acabar amb el regionalisme -catalunyisme…- i de començar a bastir la independència. Perquè sí que volem l’autogovern, el de veritat. I com deien els nostres avantpassats, “Visca, que visqui la terra i mori el mal govern!”