L'Aleix a ca la Toca

I ho faré per fer entrar els Països Catalans a un nou espai on estaven vetats. I per fer entrar la gent de cada dia a un espai on no els representava ningú. I per deixar clar que les institucions són i han de ser eines al servei de la gent, cada dia, i no un carrer de nínxols on delegar la nostra quotidianitat. I també per deixar de sentir sempre les mateixes cançonetes, mediocres i sense suc ni bruc, dites per personatges mediocres i clònics, sense cap guspira engrescadora.

(Continua)

Diumenge, la CUP esdevindrà l’evidència d’una realitat silenciada, d’una realitat escampada arreu del país, arreu dels Països Catalans, que, un cop més, ha esclatat i ara ho ha fet per acabar amb la comèdia, per liquidar el bròquil. Ja no ens representa ningú. Els qui ho pretenien l’han ben vessada. Darrerament deien que no era qüestió de dretes o esquerres sinó de… fums de colorins! Sí, és qüestió de dretes i esquerres, de poble i elits, de llibertats i de mentides, de dignitat i corrupció, de militància i cinisme. És qüestió de tot el que ens afecta, de política i de persones i no de representants professionals, líders semidivins, partits dirigistes i institucions blindades. És qüestió de llibertats, de drets, de col·lectivitat, de pa sencer i de vida plena. De músiques, de balls, de poesia i de força, de combat, de compromís. I és cert que s’ha acabat el temps de les delegacions, volem tots els papers de l’auca, de la pel·lícula, del conte, de l’obra, de la història. I ho volem aquí, als Països Catalans, i ho brindarem a tothom, com sempre hem fet, solidàriament, a Palestina, a Euskal Herria, a Andalusia, a l’Amèrica índia, a… qui faci falta.
I ho fem des de cada racó d’aquest país allargassat, riberenc, insular, pirinenc, àrid i verd… Un país que aquests dies ha esclatat, com si hagués obert el pot de les aromes, com si hagués descongelat els mots del mercat, com si s’hagués fet gran i infant, vell i savi tot d’una. I empès per una força atrevida, descarada, cansada d’esperar, ha iniciat la marxa cap al futur. Amb una etapa el dia 25N, però amb d’altres més importants cada dia després. Perquè construirem el país amb la gent i no amb les trampes, des dels carrers i places, des dels ajuntaments, des de les comarques, des dels barris, des dels colors de la pell i des de les llengües, des de tota la nació, des de tota la nostra gent, la nostra societat. I no ho farem des del somni dels ximples sinó des de la certesa dels conscients, i així, sí que somiarem, i ho farem tranquils.
Ho volem tot, ara i sempre. Visca la terra, visca el poble!